La Seguretat Social reclama un deute generat pel seu propi error amb l'IMV i deixa una dona amb discapacitat al vore del desnonament
La Seguretat Social ha donat de baixa un expedient de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i reclama ara a la seva beneficiària un deute de 20.000 euros per suposats cobraments indeguts. Un cas de especial gravetat que afecta una dona d'un municipi de Còrdova, mare monoparental i amb un 45% de discapacitat física, psíquica i intel·lectual, la situació de la qual podria desembocar en l'embargament definit i el desnonament del seu habitatge.
Segons denuncia el col·lectiu IMV d'Afectats i Afectades, tal com ha fet arribar a Demòcrata, el deute té el seu origen en un error de la pròpia Administració, que no va tenir en compte un canvi en la unitat de convivència en tramitar d'ofici la prestació el 2020. Anys després, la Seguretat Social exigeix la devolució íntegra d'unes quantitats que l'afectada assegura no poder assumir.
El desahucio del Estado a una mujer con discapacidad
La dona, que actualment conviu amb una germana amb un 67% de discapacitat, resideix en un habitatge heretat dels seus pares finats i destinat precisament a garantir la protecció i estabilitat de totes dues. Tanmateix, la reclamació econòmica ha derivat ja en una ordre d'embargament sobre l'immoble, actualment en fase d'execució i pendent de llançament, cosa que situaria les dues germanes davant un desnonament imminent.
L'IMV va ser concedit d'ofici el juny de 2020. Posteriorment, després d'una revisió de l'expedient, la Seguretat Social va detectar un suposat cobrament indegut derivat d'una modificació en la unitat de convivència produïda el desembre de 2019. Una circumstància que, segons sostenen des del col·lectiu consultat per Demócrata, mai va ser correctament valorada per l'Administració en el moment de reconèixer l'ajuda.
Malgrat tractar-se, segons insisteixen, d'un error administratiu no atribuïble a la beneficiària, la Seguretat Social va iniciar un procediment de reintegrament contra ella. L'afectada manca de recursos econòmics per afrontar el deute i els informes socials incorporats a l'expedient acrediten una situació d'extrema vulnerabilitat.
Què és un cobrament indegut en l'Ingrés Mínim Vital?
⚖️Els cobraments indeguts de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) són quantitats que la Seguretat Social reclama quan entén que la prestació s'ha percebut sense complir tots els requisits. Poden deure's a canvis en la situació familiar o econòmica, errors en la documentació o revisions posteriors, fins i tot anys després de concedida l'ajuda.
🔄Segons denuncien col·lectius i experts, molts d'aquests casos s'originen per fallades o retards en l'encreuament de dades entre administracions, especialment entre Hisenda i la Seguretat Social, cosa que provoca que la informació no s'actualitzi correctament i acabi generant reclamacions al beneficiari.
🏠Encara que elsceptors han de comunicar qualsevol canvi rellevant, organitzacions socials adverteixen que moltes persones en situació vulnerable no comprenen bé aquests procediments. La combinació d'aquestes dificultats amb errors administratius pot derivar en deutes, embargaments o fins i tot pèrdua de l'habitatge.
Informes mèdics i socials favorables
Des de l'entorn familiar subratllen a més que, a causa de les seves limitacions cognitives i psíquiques, és molt probable que la dona no comprengués ni l'abast de la concessió d'ofici de l'IMV ni les posteriors comunicacions administratives relacionades amb el procediment de devolució.
Els informes mèdics i socials existents resulten favorables a l'afectada i reflecteixen una situació personal i familiar especialment delicada. Entre altres extrems, documenten la retirada de la pàtria potestat d'un dels seus fills per problemes de conducta, circumstància que —segons el col·lectiu d'afectats— tampoc pot ser utilitzada per atribuir-li responsabilitat sobre el canvi en la unitat de convivència.
Per al col·lectiu IMV d'Afectats i Afectades, aquest cas evidencia les greus conseqüències que es poden derivar d'errors administratius quan impacten sobre persones en situació d'especial vulnerabilitat, així com la necessitat d'adaptar els procediments públics a la realitat de qui presenta discapacitat o dificultats de comprensió.
Vies legals
En l'actualitat, segons avancen a aquest diari, s'estan explorant totes les vies legals i administratives possibles per paralitzar l'embargament i evitar el desnonament. Així mateix, reclamen la intervenció urgent de les administracions competents per garantir la protecció dels drets fonamentals de les dues germanes i evitar una situació de desemparament irreversible.
Des del col·lectiu subratllen que no es tracta d'un cas aïllat, sinó del reflex d'un problema estructural que afecta nombrosos perceptors de l'Ingrés Mínim Vital. Persones que, en molts casos, afronten soles procediments administratius complexos i manquen de suport suficient per defensar els seus drets. “Darrere de cada expedient hi ha una persona. I darrere de cada error no corregit, una injustícia”, conclouen.
Una persona discapacitada i vulnerable pot ser desnonada?
Demòcrata ha consultat fonts jurídiques sobre aquest cas concret, i la resposta que, en efecte, jurídicament, a Espanya és possible que la Seguretat Social embargui un habitatge —fins i tot l'habitatge habitual— per saldar un deute derivat de cobraments indeguts de l'Ingrés Mínim Vital, encara que la persona afectada tingui reconeguda una discapacitat. La legislació permet a l'Administració iniciar procediments d'apremi i embargament quan existeixen quantitats reclamades i no abonades.
Ara bé -apunten aquestes mateixes fonts- que sigui legalment possible no significa que el procediment no pugui ser recorregut, suspès o fins i tot frenat judicialment en determinats supòsits. En casos d'especial vulnerabilitat —com discapacitat, absència de recursos econòmics, risc d'exclusió social o existència d'informes socials i mèdics favorables— existeixen mecanismes legals per sol·licitar la paralització cautelar de l'embargament o del llançament. A més, els jutges poden valorar principis de proporcionalitat, tutela judicial efectiva i protecció constitucional de persones vulnerables.