Ja és una realitat en moltes empreses internacionals. Cobrar part del sou en criptomonedes, tokens o stablecoins ha deixat de ser una idea exclusiva de l'ecosistema cripto per aparèixer en algunes companyies tecnològiques i plataformes de contractació internacional. Però, almenys a Espanya, el seu encaix legal és molt limitat i les seves implicacions fiscals no són menors.
Aquest és el diagnòstic que planteja la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a partir de l'anàlisi dels seus experts en dret laboral i economia, en un context en què algunes plataformes internacionals ja faciliten aquest tipus de pagaments.
Segons l'informe State of Crypto Payroll Report 2026, citat per la pròpia UOC i elaborat per Rise, un de cada quatre negocis consultats utilitza ja criptoactius per a algun tipus de remuneració. La universitat afegeix que més del 90% d'aquests pagaments es realitzen en stablecoins.
Què diu la llei a Espanya
El principal límit es troba en l'Estatut dels Treballadors. L'article 29 estableix que la liquidació i el pagament del salari s'han de fer puntualment i documentalment, mentre que el marc laboral espanyol parteix que el salari s'ha d'abonar en moneda de curs legal o mitjançant mitjans legalment admesos de pagament.
A més, l'article 26 del mateix text regula el salari en espècie i fixa límits concrets: no pot superar el 30% de les percepcions salarials i no pot reduir la quantia íntegra en diners del salari mínim interprofessional.
A partir d'aquest marc, Miguel Arenas Gómez, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en dret del treball i Seguretat Social, sosté que l'encaix jurídic és extremadament restringit. “No considero possible de cap manera l'abonament del salari amb criptomonedes, ni tan sols sota la figura del salari en espècie”, afirma en l'anàlisi difós per la universitat.
La UOC afegeix a més que el Reglament europeu MiCA regula els mercats de criptoactius i els proveïdors de serveis, però no converteix aquests actius en moneda de curs legal ni substitueix la legislació laboral espanyola.
La pròpia Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) explica que MiCA estableix el marc regulatori europeu per als mercats de criptoactius, però no equipara aquests productes a diners garantits o instruments bancaris tradicionals.
Fiscalitat i riscos afegits
L'aspecte fiscal afegeix una altra capa de complexitat. L'Agència Tributària considera les retribucions en espècie dins dels rendiments del treball, per la qual cosa un eventual pagament salarial amb actius digitals tindria implicacions tributàries des del moment de la percepció.
A més, si posteriorment aquests actius es venen i generen plusvàlues, es podria produir una segona obligació tributària associada al guany patrimonial.
La professora Elisabet Ruiz Dotras, dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, adverteix en aquest sentit del risc pràctic que assumeix el treballador. “Acceptar això és acceptar que una part del teu sou és molt variable i molt volàtil, amb un risc molt elevat”, assenyala.
La CNMV i el Banc d'Espanya han vingut alertant reiteradament dels riscos associats als criptoactius, inclosa la seva elevada volatilitat i l'absència de proteccions comparables a les de determinats productes financers regulats.
El debat, per tant, no és només tecnològic, sinó jurídic, fiscal i financer: la possibilitat de cobrar el sou en criptomonedes existeix en determinats entorns internacionals, però el seu trasllat al marc laboral espanyol planteja limitacions legals rellevants.