Eleccions a Castella i Lleó: el vot rural decideix la Junta en més de 2.500 pobles

El vot rural torna a ser un dels factors decisius en les eleccions a Castella i Lleó. Més de 2.500 petits municipis concentren una part clau de l'electorat i han estat històricament un bastió del Partit Popular, tot i que en els últims anys aquest domini s'ha fragmentat amb la irrupció de Vox i de partits regionalistes

2 minuts

Publicat

Última actualització

2 minuts

Les eleccions a Castella i Lleó es juguen en gran mesura fora de les grans ciutats. Els més de 2.500 petits municipis que formen el mapa rural de la comunitat continuen sent un dels grans determinants del resultat electoral.

Durant dècades, aquest territori ha funcionat com un dels bastions electorals més sòlids del Partit Popular a Espanya, gràcies a una xarxa de suport molt consolidada en pobles i comarques.

Tanmateix, en els últims cicles electorals aquest domini ha començat a fragmentar-se progressivament.

Més de 2.500 pobles que marquen el resultat

Castella i Lleó és la comunitat autònoma amb el major nombre de municipis d'Espanya, amb més de 2.200 ajuntaments, la majoria dels quals de mida petita.

En molts casos es tracta de localitats amb menys de 500 habitants, però que en conjunt representen una part molt rellevant del vot provincial que determina el repartiment de procuradors.

Aquest pes és especialment important perquè el sistema electoral autonòmic reparteix els escons per províncies, cosa que fa que el comportament del vot rural tingui una gran influència en el resultat final.

El històric bastió electoral del Partit Popular

Des dels anys noranta, el vot rural ha estat un dels pilars del domini electoral del Partit Popular a Castella i Lleó.

Durant dècades, el PP ha aconseguit resultats molt amplis en petites localitats i comarques agrícoles i ramaderes, cosa que li ha permès compensar resultats més ajustats en ciutats com Valladolid, Burgos o Lleó.

Aquest patró ha estat una de les claus del control polític de la Junta durant llargs períodes.

La fragmentació del vot rural

En els últims anys, aquest mapa electoral ha començat a canviar. La irrupció de nous partits i plataformes territorials ha introduït més competència en zones rurals que abans estaven clarament alineades amb el PP.

Entre les formacions que han guanyat presència destaquen:

  • Vox, que ha aconseguit penetrar en part de l'electorat conservador rural.
  • UPL (Unión del Pueblo Leonés), amb forta implantació a Lleó.
  • Soria ¡Ja!, que ha capitalitzat el malestar per la despoblació a la província.
  • Per Àvila, amb presència al seu territori.

Aquest fenomen ha provocat que el vot rural ja no estigui tan concentrat com en el passat.

Despoblació i territori: els temes que pesen al camp

El comportament electoral als pobles de Castella i Lleó està molt marcat per qüestions territorials i demogràfiques. Entre els temes que més influeixen en el vot rural destaquen la despoblació, la manca de serveis públics, les infraestructures, la sanitat rural, la connectivitat i el transport

És el factor de l'Espanya ‘buidada’, les quals les quals qüestions han estat aprofitades per partits regionalistes per guanyar suport en zones que abans votaven majoritàriament partits nacionals.

Un factor clau per a formar govern

Per tot això, el vot rural torna a ser un dels grans camps de batalla de les eleccions a Castella i Lleó.
Tot i que les ciutats concentren una gran atenció mediàtica, el resultat final sol dependre de com es reparteixen els vots en centenars de petits municipis, on diferències de pocs centenars de paperetes poden acabar decidint un procurador a cada província.

En una comunitat amb forta dispersió territorial i un sistema electoral provincial, els pobles continuen sent decisius per determinar qui governa la Junta.