Castella i Lleó concentra el nombre més gran de municipis del país. La majoria tenen menys de 1.000 habitants i molts amb prou feines superen les desenes de veïns. En aquests municipis de població tan escassa es donen situacions singulars durant les eleccions, com que tots els veïns poden votar en poques hores i la mesa electoral passa gran part del dia sense activitat, encara que per llei hagi de romandre oberta fins a les 20:00 hores, i que en molts d'ells la participació electoral s'acosti al 100 %.
Entre els pobles amb menys habitants destaquen diversos casos extrems, especialment en províncies com Soria, Zamora o Palencia.
Salcedillo i els pobles més petits de Castella i Lleó
El cas de Salcedillo (Palencia), amb 18 habitants, simbolitza l'extrem d'aquesta realitat demogràfica. En pobles d'aquesta mida el cens electoral és mínim i el resultat de la votació es pot conèixer pràcticament comptant amb els dits d'una mà.
Altres localitats amb un nombre molt reduït d'habitants són els sorians Estepa de San Juan, Rebollo de Duero, Villar del Río i Valdeprado; La Vid de Ojeda, a Palència; els zamorans Matilla la Seca, Pobladura de Valderaduey i Fuentesecas; així com Salvatierra de Tormes, a Salamanca. Tots ells tenen menys de 50 habitants, segons les últimes dades de l'INE.
Aquest mosaic de micro-municipis conviu amb unes poques ciutats que concentren gran part de la població regional, com Valladolid, Burgos, Lleó o Salamanca.
El pes polític del món rural
L'estructura demogràfica de Castella i Lleó és un dels factors que més condiciona la política autonòmica. Les eleccions autonòmiques se celebren per circumscripcions provincials, cosa que fa que províncies amb poca població tinguin una representació rellevant a les Corts de Castella i Lleó. El resultat és que el món rural manté un pes polític significatiu, malgrat la pèrdua d'habitants.
A la pràctica això es tradueix en el fet que moltes campanyes electorals giren al voltant de qüestions com despoblament, serveis sanitaris en el medi rural, manteniment d'escoles en petits pobles, transport i connectivitat i suport a l'agricultura i la ramaderia.
En dades
El pes polític de les províncies menys poblades
El sistema electoral de Castella i Lleó atorga representació a les Corts autonòmiques per circumscripcions provincials. La llei estableix que cada província elegeix tres procuradors fixos, als quals se n'hi sumen d'altres en funció de la població. Aquest mecanisme provoca que les províncies menys poblades mantinguin un pes polític rellevant al Parlament regional.
En la pràctica, les Corts de Castella i Lleó compten amb 81 procuradors repartits entre les nou províncies. El repartiment és el següent: Valladolid (15), Lleó (13), Burgos (11), Salamanca (10), Zamora (7), Palència (7), Àvila (7), Segòvia (6) i Sòria (5).
Si es compara la població amb el nombre de procuradors, s'observa la diferència en el pes del vot. Sòria, amb al voltant de 90.000 habitants, elegeix cinc procuradors, la qual cosa suposa aproximadament un procurador per cada 18.000 habitants. En canvi, Valladolid, amb més de 520.000 habitants, elegeix 15 procuradors, és a dir, al voltant de un procurador per cada 35.000 habitants.
Aquesta distribució fa que el vot a les províncies més despoblades tingui més pes relatiu en la representació parlamentària, un factor que influeix en la política autonòmica i explica la importància que adquireixen en les campanyes electorals qüestions com la despoblació, els serveis en el medi rural o la connectivitat territorial.
Campanyes poble a poble
La dispersió poblacional de la regió obliga els partits a mantenir una forta presència territorial. A Castella i Lleó no n'hi ha prou amb guanyar a les grans ciutats. La suma de milers de petits municipis pot inclinar el resultat final, per això és habitual veure candidats recorrent pobles molt petits on amb prou feines viuen unes desenes de persones.
La coexistència de milers de pobles diminuts i unes poques ciutats grans converteix Castella i Lleó en un dels territoris europeus més analitzats per demògrafs i politòlegs.