Castella i Lleó celebra aquest diumenge 15 de març eleccions autonòmiques per elegir els 82 representants de les Corts que formaran la XII Legislatura. A diferència del que passa a la resta de parlaments autonòmics espanyols, aquests representants no reben el nom de diputats, sinó procuradors.
La denominació respon a una peculiaritat històrica i jurídica vinculada a la tradició política de l'antiga Corona de Castella, que ha estat preservada en l'Estatut d'Autonomia de la comunitat.
Una denominació heretada de les Corts medievals
La paraula “procurador” procedeix de les antigues Corts de Castella, on els representants de les ciutats i viles que acudien a les assemblees polítiques rebien aquest nom.
En aquelles Corts medievals, els representants es reunien per “braços” o estaments del regne: l'eclesiàstic, el nobiliari i el comú. Aquest últim representava determinades ciutats amb dret a vot, els enviats de les quals eren precisament els procuradors.
L'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó va decidir mantenir aquest terme per vincular institucionalment el parlament autonòmic amb aquesta tradició històrica.
Els orígens del terme: de Roma a les Corts medievals
El terme procedeix del llatí “procurator”, que feia referència a qui actuava en nom d'una altra persona o gestionava els seus interessos.
A l'antiga Roma designava una figura de representació jurídica. Amb el pas del temps, aquest concepte va evolucionar cap a figures com el “personer”, encarregat de representar comunitats o persones davant les institucions.
En l'àmbit polític castellà, aquesta idea de representació va derivar en els procuradors enviats per les ciutats a les Corts del regne.
Les Corts de Lleó de 1188 i el naixement del parlamentarisme
Un dels precedents històrics més citats és el de les Corts de Lleó de 1188, convocades per Alfons IX. Hi van participar representants de l'anomenat estat pla, és a dir, ciutadans de les ciutats del regne, considerats per molts historiadors com un dels primers exemples de parlamentarisme a Europa.
Aquests representants també van ser denominats procuradors, consolidant el terme en la tradició institucional castellana.
Un terme que també va utilitzar el franquisme
En l'època contemporània, la paraula va tornar a aparèixer en la política espanyola durant la dictadura, quan els membres de les Corts franquistes (1943-1977) eren denominats procuradors.
Tanmateix, després de l'aprovació de la Constitució de 1978 es va recuperar el terme diputat per al Parlament nacional i la majoria de cambres autonòmiques. Castella i Lleó va optar per mantenir la denominació històrica.
Com s'adquireix la condició de procurador
Després de les eleccions autonòmiques, els representants elegits han de completar diversos tràmits per adquirir plenament la seva condició de procuradors.
Entre ells s'inclou:
- Presentar la credencial electoral expedida per l'Administració Electoral.
- Declarar possibles incompatibilitats i els seus càrrecs o activitats professionals.
- Prestar jurament o promesa d'acatar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia en la sessió constitutiva de les Corts o en el primer ple al qual assisteixin.
Només després de complir aquests passos poden exercir formalment la seva funció com a procuradors de les Corts de Castella i Lleó.