Aquest diumenge les eleccions autonòmiques a Andalusia posen el fermall al cicle electoral que va començar amb Extremadura i va seguir a Aragó i Castella i Lleó. L'actual president de la Junta, Juanma Moreno Bonilla (Partit Popular), arriba com a gran favorit, però sobrevola la incògnita de si aconseguirà revalidar la majoria absoluta o dependrà de Vox per governar, com ocorre amb les anteditas regions.
Tots els sondejos publicats durant la campanya electoral coincideixen que el Partit Popular guanyarà amb claredat, però la balança es decantarà per un parell d'escons. Segons el promig elaborat per Demòcrata, Moreno Bonilla podria obtenir 55 escons, exactament el número màgic que dóna la majoria absoluta -i tres menys dels collits el 2022-.
L'exvicepresidenta primera i exministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), en segon lloc, explorarà el terra socialista a Andalusia. Les projeccions són de 28 escons, dos menys dels que va obtenir el 2022.
Per la seva banda, al candidat de Vox, Manuel Gavira, li podria passar de 14 a 16; mentre Antonio Maíllo (Per Andalusia) i José Ignacio García (Endavant Andalusia) se situen a l'entorn dels cinc.
Tot en un grapat
Amb aquest escenari es va arribar a la recta final de la campanya, amb un Moreno Bonilla coquetejant amb la majoria absoluta. No obstant això, hi ha hagut canvis, per la qual cosa altres escenaris no són descartables. El PP va apostar per una campanya molt personalitzada en l'actual president de la Junta, venent la gestió realitzada i la continuïtat, mentre que el PSOE va intentar convertir la sanitat pública i el desgast dels serveis públics en un eix de mobilització.
Per moment, Montero ho va aconseguir, ja que la polèmica pels cribratges de càncer de mama i les crítiques sobre la situació sanitària van arribar a amenaçar la còmoda majoria popular durant la precampanya. Alguns baròmetres no només no donaven l'absoluta a Moreno Bonilla, sinó que van detectar cert desgast i van posar en dubte el creixement de Vox.
Amb tot, Moreno Bonilla va aconseguir mantenir-se i aprofitar la polèmica suscitada per les declaracions de la candidata socialista sobre la mort de dos guàrdies civils (que va qualificar com a accident laboral i va haver de rectificar).
Montero se la juga: la gestió d'expectatives
Aquestes eleccions tenen a més una dimensió nacional evident. Per a Pedro Sánchez, Andalusia era una de les grans apostes territorials del cicle polític. La decisió de col·locar María Jesús Montero com a candidata responia precisament a aquesta lògica: enviar una de les dirigents més poderoses del Govern a intentar reconstruir el PSOE andalús.
L'operació comporta riscos enormes. Montero es juga la seva autoritat política dins del socialisme i el seu futur com una de les figures clau del sanchisme. Una derrota àmplia deixaria molt tocada l'estratègia territorial de Moncloa i reforçaria la sensació que el PSOE continua sense trobar un projecte competitiu a Andalusia.
El problema per als socialistes no és únicament electoral. Hi ha un component emocional i territorial que preocupa a Ferraz: part de l'electorat progressista sembla connectar més amb Sánchez en unes generals que amb el PSOE andalús en unes autonòmiques.
La clau és el maneig de les expectatives. El socialisme andalús dona per fet que es dirigeix cap al seu terra electoral, que ubicaven en els 30 escons, però serà més profund. Es contemplen 28 representants al Parlament d'Andalusia, fins i tot 27. Menys, seria un autèntic fracàs. El clau ardent al qual s'agafaria Montero depèn del seu rival directe, Moreno Bonilla.
Ambdós perdran representants. Si Moreno Bonilla es fa amb 55, perdria tres; mentre que si Montero obté 28, es deixaria dos pel camí. Heus aquí el clau ardent sobre el qual construir argumentari.
El PSOE vaticina una altra derrota electoral per tancar el cicle d'autonòmiques d'aquest any i molt s'ha confabulat amb si pogués ser que Sánchez, en aquest cas, pressionés el botó vermell, donés per conclosa la legislatura i avancés eleccions generals. No obstant això, Moncloa ho descarta i ja anticipa que no creuen que el resultat sigui extrapolable a nivell nacional.