El percentatge d'andalusos que es defineix com a catòlic continua situat prop del 65% en l'últim cicle electoral, segons reflecteixen els estudis preelectorals publicats pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) abans de les eleccions andaluses del 17 de maig i dels anteriors comicis autonòmics de 2022.
Les dades mostren que, encara que la xifra global a penes canvia, sí que es produeixen moviments interns entre els qui es consideren practicants i els qui s'identifiquen com a catòlics no practicants.
El percentatge de catòlics amb prou feines varia des del 2022
En l'estudi preelectoral realitzat pel CIS per a les eleccions andaluses del 19 de juny de 2022 —que van acabar amb la majoria absoluta de Juanma Moreno—, un 64,3% dels andalusos es definia com a catòlic, sumant practicants i no practicants.
Quatre anys després, el nou estudi publicat de cara a les eleccions del pròxim 17 de maig situa aquesta xifra en el 63%, a penes 1,3 punts menys.
La pregunta formulada pel CIS als enquestats era directa: com es definien “en matèria religiosa”, podent triar entre catòlic practicant, catòlic no practicant, creient d'una altra religió, agnòstic, indiferent, no creient o ateu.
Pugen els catòlics practicants
El principal canvi detectat pel CIS és en l'increment dels qui es consideren catòlics practicants. El 2022 representaven el 22,7% de les persones enquestades i ara arriben al 24,5%. En canvi, els catòlics no practicants descendeixen del 41,6% al 38,5%, compensant així l'augment de practicants i mantenint relativament estable el pes total del catolicisme a Andalusia.
Les dades del CIS procedeixen de dos grans estudis preelectorals: el de 2022 es va realitzar sobre 7.539 entrevistes, mentre que el de 2026 va comptar amb una mostra encara més gran, de 8.017 persones.
Ateus i agnòstics amb prou feines canvien
En l'altre extrem, els percentatges també mostren estabilitat. Els andalusos que es defineixen com ateus passen del 12,2% el 2022 al 12,7% actual.
Els agnòstics, per la seva banda, baixen lleugerament del 9,7% al 9,3%, mentre que els qui es consideren “indiferents” o “no creients” pugen unes dècimes fins al 10,2%. Els ciutadans que afirmen professar “altra religió” representen el 2,4% del total.
La Fundació Centra també detecta una Andalusia majoritàriament religiosa
Les dades coincideixen parcialment amb les del baròmetre preelectoral de la Fundación Centra, dependent de la Junta d'Andalusia, que també va preguntar per la religiositat dels ciutadans andalusos. En aquest cas, l'enfocament era diferent: es preguntava si cada persona es considerava “gens religiosa”, “una mica religiosa”, “alguna cosa religiosa” o “molt religiosa”.
Segons aquest estudi, elaborat sobre una mostra de 8.000 persones, un 51% dels andalusos es considera “una mica religiós”, “religiós” o “molt religiós”.
En concret:
- Un 25% es defineix com a “alguna cosa religiosa”.
- Un 19,6% com a “religiós”.
- Un 6,4% com a “molt religiós”.
Davant d'això:
- Un 19,1% es considera “ poc religiós”.
- Un 22,6% es defineix com a “gens religiós”.
- I un 6,7% es declara ateu.
La religiositat cau lleugerament respecte a 2025
La Fundació Centra detecta a més una lleugera caiguda de la religiositat respecte al seu Baròmetre Andalús publicat a l'abril del 2025. Aleshores, el percentatge d'andalusos que es consideraven “una mica religiosos”, “religiosos” o “molt religiosos” arribava al 56,4%, més de cinc punts per sobre de l'actual 51%.
En aquell estudi:
- Els “molt religiosos” representaven el 10,7%.
- Els “una mica religiosos”, el 26,6%.
- I els ateus, el 4,6%.
Tanmateix, aquell baròmetre es va elaborar sobre una mostra menor, de 3.600 entrevistes, enfront de les 8.000 de l'actual estudi preelectoral.