Des de les primeres eleccions autonòmiques de 1982, Andalusia ha viscut una profunda evolució política que ha transformat per complet la distribució dels seus 109 escons al Parlament.
Durant gairebé quatre dècades, el PSOE andalús va mantenir una indiscutible hegemonia a la regió, primer enfront d'UCD i Aliança Popular i, més tard, enfront del Partit Popular de Javier Arenas.
Amb el pas dels anys, el mapa polític es va anar diversificant amb l'entrada de forces com Esquerra Unida, el Partit Andalusista, i més tard Podem, Ciutadans i Vox, fins a desembocar en el tomb electoral de 2022, quan el PP de Juanma Moreno va obtenir la primera majoria absoluta de la seva història a la comunitat, desbancant el PSOE del seu històric feu i tenyint de blau una regió que històricament sempre ha vestit de vermell.
De cara a les eleccions autonòmiques del proper diumenge, Demòcrata repassem el repartiment provincial per escons des d'aquelles primeres eleccions de 1982 fins al 2022, per seguir, elecció rere elecció, els canvis en l'equilibri polític andalús i l'evolució del vot dels ciutadans des de l'inici de l'autonomia.
Resultat en escons per províncies el 1982
Les Eleccions al Parlament d'Andalusia de 1982 van tenir lloc el diumenge 23 de maig d'aquell any, i van donar començament a la I legislatura andalusa en democràcia.
Van ser les primeres eleccions autonòmiques celebrades en una comunitat que accedia a l'autonomia a la Transició a través de la "via ràpida" establerta a l'article 151 de la Constitució.
El procés va estar precedit per un intens debat territorial, en el qual les forces d'esquerres van defensar la creació d'una Andalusia unida de vuit províncies amb autonomia plena, enfront de sectors de la dreta que eren partidaris d'un model autonòmic més limitat o fins i tot d'una divisió territorial.
| Província | PSOE-A | AP-A | UCD-A | PCA-PCE | PSA-PA | Total |
| Almeria | 6 | 2 | 3 | 0 | 0 | 11 |
| Cadis | 9 | 2 | 2 | 1 | 1 | 15 |
| Còrdova | 7 | 2 | 2 | 2 | 0 | 13 |
| Granada | 8 | 2 | 2 | 1 | 0 | 13 |
| Huelva | 8 | 1 | 2 | 0 | 0 | 11 |
| Jaén | 8 | 2 | 2 | 1 | 0 | 13 |
| Màlaga | 9 | 3 | 1 | 1 | 1 | 15 |
| Sevilla | 11 | 3 | 1 | 2 | 1 | 18 |
| Total Andalusia | 66 | 17 | 15 | 8 | 4 | 109 |
La jornada electoral va suposar una victòria molt àmplia del PSOE-A sota el comandament de l'històric dirigent socialista andalús Rafael Escudero, que va obtenir la majoria absoluta i va obrir un llarg període d'hegemonia socialista a la comunitat.
El Parlament va quedar configurat amb 109 escons.
Resultat en escons per províncies el 1986
Les de 1986 se celebraren el diumenge 22 de juny, coincidint amb les eleccions generals, i donaren inici a la II legislatura andalusa. En aquests comicis es presentaren nombroses candidatures, encara que finalment només quatre aconseguiren representació parlamentària, la qual cosa evidencià una concentració del vot en les principals forces polítiques.
La participació augmentà fins al 70%, reflectint la rellevància d'unes eleccions simultànies a les generals.
El resultat tornà a donar la victòria al PSOE-A, que revalidà la majoria absoluta amb 60 escons, consolidant així la seva posició hegemònica en la política andalusa durant la dècada dels vuitanta.
Després de la constitució del nou Parlament, José Rodríguez de la Borbolla fou investit president de la Junta d'Andalusia, donant continuïtat al govern socialista iniciat en la legislatura anterior.
| Província | PSOE-A | CP-A | IU-CA | PA | Total |
| Almeria | 7 | 3 | 1 | 0 | 11 |
| Cadis | 9 | 3 | 2 | 1 | 15 |
| Còrdova | 5 | 3 | 5 | 0 | 13 |
| Granada | 7 | 4 | 2 | 0 | 13 |
| Huelva | 7 | 3 | 1 | 0 | 11 |
| Jaén | 7 | 4 | 2 | 0 | 13 |
| Màlaga | 8 | 4 | 3 | 0 | 15 |
| Sevilla | 10 | 4 | 3 | 1 | 18 |
| Total Andalusia | 60 | 28 | 19 | 2 | 109 |
L'oposició de centredadreta estigué representada per Coalición Popular, encapçalada per Antonio Hernández Mancha, que aconseguí un important creixement i es consolidà com a principal alternativa al govern socialista.
Per la seva banda, Izquierda Unida-Convocatoria por Andalucía, liderada per Julio Anguita, experimentà un fort avenç electoral, convertint-se en una força clau dins de l'esquerra andalusa. Finalment, el Partido Andalucista, amb Luis Uruñuela al capdavant, mantingué una presència més reduïda al Parlament, encara que conservà el seu paper com a expressió de l'andalusisme polític a la comunitat.
Resultat en escons per províncies el 1990
Els comicis de 1990 se celebraren el dissabte 23 de juny i donaren inici a la III legislatura andalusa.
El context polític estigué marcat per una menor participació, que se situà en el 55%, en un escenari de creixent desgast del sistema polític autonòmic després de les dues primeres legislatures socialistes.
En total es presentaren 18 candidatures encara que el resultat tornà a atorgar la victòria al PSOE-A, liderat per Manuel Chaves, que revalidà la majoria absoluta amb 62 escons.
| Província | PSOE-A | PP-A | IU-CA | PA | Total |
| Almeria | 7 | 3 | 1 | 0 | 11 |
| Cadis | 8 | 2 | 1 | 4 | 15 |
| Còrdova | 7 | 3 | 2 | 1 | 13 |
| Granada | 7 | 4 | 1 | 1 | 13 |
| Huelva | 7 | 2 | 1 | 1 | 11 |
| Jaén | 7 | 4 | 1 | 0 | 12 |
| Màlaga | 9 | 4 | 2 | 1 | 16 |
| Sevilla | 10 | 4 | 2 | 2 | 18 |
| Total Andalusia | 62 | 26 | 11 | 10 | 109 |
L'oposició va quedar encapçalada pel Partit Popular de Gabino Puche, mentre que Esquerra Unida va mantenir presència al Parlament i el Partit Andalusista va aconseguir una representació rellevant en l'àmbit de l'andalusisme polític.
Després de la constitució del Parlament, Manuel Chaves va ser investit president de la Junta, iniciant una nova etapa de lideratge dins del socialisme andalús.
Resultat en escons per províncies el 1994
Aquests comicis es van celebrar un diumenge 12 de juny, coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu, i van donar inici a la IV legislatura andalusa.
En aquestes eleccions es van mantenir es van presentar 11 candidatures, encara que només quatre van obtenir representació parlamentària, en un context de major competitivitat política i de creixement de l'oposició al PSOE-A.
La participació va augmentar fins al 67%, en unes eleccions marcades pel fi de la majoria absoluta socialista.
El PSOE-A, liderat per Manuel Chaves, va guanyar els comicis però va perdre 17 escons i va quedar per sota de la majoria absoluta, cosa que va obligar a governar en minoria per primera vegada en l'etapa autonòmica.
| Província | PSOE-A | PP-A | IU-LV-CA | PA-PAP | Total |
| Almeria | 4 | 6 | 1 | 0 | 11 |
| Cadis | 7 | 5 | 2 | 1 | 15 |
| Còrdova | 6 | 5 | 2 | 0 | 13 |
| Granada | 6 | 5 | 1 | 0 | 12 |
| Huelva | 5 | 4 | 2 | 0 | 11 |
| Jaén | 6 | 5 | 1 | 0 | 12 |
| Màlaga | 6 | 6 | 4 | 0 | 16 |
| Sevilla | 5 | 5 | 7 | 2 | 19 |
| Total Andalusia | 45 | 41 | 20 | 3 | 109 |
El Partit Popular, encapçalat per Javier Arenas, va protagonitzar un fort ascens, consolidant-se com a principal alternativa de govern, mentre que Esquerra Unida també va créixer de forma significativa.
El Partit Andalusista va mantenir la seva presència al Parlament, encara que amb menor pes.
Aquesta legislatura va estar marcada per la inestabilitat parlamentària i per la coneguda "pinça" entre PP i IU en determinats moments, cosa que va dificultar la governabilitat i va desembocar en la convocatòria anticipada de noves eleccions el 1996.
Resultat en escons per províncies el 1996
Les de 1996 es van celebrar de forma anticipada el diumenge 3 de març per coincidir amb les eleccions generals, i van donar inici a la V legislatura andalusa.
La participació es va elevar fins al 77%, una de les més altes de la història autonòmica per darrere de les de 1982.
El PSOE-A, liderat per Manuel Chaves, va tornar a guanyar les eleccions amb majoria relativa, encara que sense majoria absoluta, però va aconseguir formar govern estable gràcies al suport del Partit Andalusista, cosa que li va permetre assolir la majoria parlamentària.
| Província | PSOE-A | PP-A | IU-LV-CA | PA | Total |
| Almeria | 5 | 6 | 1 | 0 | 12 |
| Cadis | 7 | 5 | 2 | 1 | 15 |
| Còrdova | 6 | 5 | 2 | 0 | 13 |
| Granada | 7 | 4 | 1 | 0 | 12 |
| Huelva | 5 | 4 | 1 | 1 | 11 |
| Jaén | 7 | 4 | 1 | 0 | 12 |
| Màlaga | 7 | 6 | 3 | 0 | 16 |
| Sevilla | 8 | 6 | 2 | 2 | 18 |
| Total Andalusia | 52 | 40 | 13 | 4 | 109 |
El Partit Popular va mantenir una forta presència com a principal força de l'oposició, mentre que Esquerra Unida va reduir la seva representació respecte als comicis anteriors.
Aquesta legislatura va suposar la consolidació del lideratge de Chaves, que va ser investit president per tercera vegada consecutiva amb el suport del PA, garantint la governabilitat a Andalusia.
Resultat en escons per províncies el 2000
Les eleccions al Parlament del 2000 es van celebrar el diumenge 12 de març, coincidint de nou amb les eleccions generals.
La participació es va situar en el 68%, reflectint una certa estabilitat respecte a processos anteriors i es van presentar 16 candidatures.
El PSOE-A, liderat per Manuel Chaves, va tornar a guanyar les eleccions i va obtenir 52 escons, la qual cosa li va permetre formar govern amb el suport del Partit Andalusista, amb el qual va reeditar el pacte de legislatura.
| Província | PSOE-A | PP-A | IU-LV-CA | PA | Total |
| Almeria | 4 | 7 | 0 | 1 | 12 |
| Cadis | 7 | 6 | 1 | 1 | 15 |
| Còrdova | 7 | 5 | 1 | 0 | 13 |
| Granada | 7 | 5 | 0 | 0 | 12 |
| Huelva | 6 | 4 | 0 | 1 | 11 |
| Jaén | 7 | 5 | 0 | 0 | 12 |
| Màlaga | 7 | 8 | 1 | 0 | 16 |
| Sevilla | 7 | 6 | 3 | 2 | 18 |
| Total Andalusia | 52 | 46 | 6 | 5 | 109 |
El Partit Popular es va mantenir com a principal força de l'oposició, mentre que Esquerra Unida va conservar representació, encara que sense capacitat d'influència decisiva. Aquesta legislatura va consolidar el model de governabilitat basat en acords entre el PSOE-A i el PA, permetent a Chaves ser investit president per quarta vegada consecutiva.
Resultat en escons per províncies el 2004
Les del 2004 es van celebrar el diumenge 14 de març.
El PSOE andalús de Manuel Chaves va aconseguir una victòria clara en obtenir la majoria absoluta amb 61 escons, la qual cosa li va permetre tornar a governar en solitari després de dues legislatures depenent de suports parlamentaris.
| Província | PSOE-A | PP-A | IULV-CA | PA | Total |
| Almeria | 6 | 5 | 0 | 0 | 11 |
| Cadis | 8 | 5 | 1 | 1 | 15 |
| Còrdova | 7 | 4 | 1 | 1 | 13 |
| Granada | 7 | 5 | 1 | 0 | 13 |
| Huelva | 7 | 3 | 0 | 1 | 11 |
| Jaén | 7 | 4 | 1 | 0 | 12 |
| Màlaga | 8 | 6 | 1 | 1 | 16 |
| Sevilla | 11 | 5 | 1 | 1 | 18 |
| Total Andalusia | 61 | 37 | 6 | 5 | 109 |
El Partit Popular es va consolidar com a principal força de l'oposició, mentre que Esquerra Unida va mantenir la seva representació i el Partit Andalusista va conservar un paper més reduït al Parlament.
Aquest resultat va marcar l'inici d'una etapa d'estabilitat política, en què PSOE i IU van impulsar conjuntament la reforma de l'Estatut d'Autonomia, un procés clau en l'evolució institucional d'Andalusia.
Resultat en escons per províncies el 2008
Les eleccions de 2008 es van celebrar el diumenge 9 de març i van donar inici a la VIII legislatura andalusa.
En aquests comicis únicament tres candidatures van aconseguir representació parlamentària, en un context marcat per la consolidació del bipartidisme entre PSOE-A i PP.
El PSOE-A de Manuel Chaves va revalidar la majoria absoluta amb 56 escons, la qual cosa li va permetre continuar governant en solitari, encara que amb una pèrdua de suports respecte a la legislatura anterior i iniciant un període de declivi del qual el PSOE no ha remuntat.
| Província | PSOE-A | PP-A | IULV-CA | Total |
| Almeria | 5 | 7 | 0 | 12 |
| Cadis | 8 | 6 | 1 | 15 |
| Còrdova | 6 | 5 | 1 | 12 |
| Granada | 6 | 6 | 1 | 13 |
| Huelva | 6 | 4 | 1 | 11 |
| Jaén | 7 | 5 | 0 | 12 |
| Màlaga | 7 | 8 | 1 | 16 |
| Sevilla | 11 | 6 | 1 | 18 |
| Total Andalusia | 56 | 47 | 6 | 109 |
El Partit Popular, encapçalat per Javier Arenas, va protagonitzar un notable creixement, reduint distàncies amb els socialistes i consolidant-se com a principal alternativa de govern.
Per la seva banda, Esquerra Unida va mantenir la seva representació amb resultats estables. Aquestes eleccions també van suposar la desaparició de les forces nacionalistes del Parlament andalús i la continuïtat de Chaves com a president de la Junta.
Resultat en escons per províncies en 2012
Les eleccions autonòmiques del 25 de març de 2012 es van celebrar en un context especialment condicionat per la crisi econòmica i per un fort desgast del bipartidisme tradicional a Andalusia.
La convocatòria, separada per primera vegada en anys de les eleccions generals, va permetre centrar el debat en la política autonòmica i en la gestió del govern regional.
| Província | PP-A | PSOE-A | IULV-CA | Total |
| Almeria | 7 | 4 | 1 | 12 |
| Cadis | 7 | 6 | 2 | 15 |
| Còrdova | 5 | 5 | 2 | 12 |
| Granada | 6 | 6 | 1 | 13 |
| Huelva | 5 | 5 | 1 | 11 |
| Jaén | 5 | 5 | 1 | 11 |
| Màlaga | 8 | 7 | 2 | 17 |
| Sevilla | 7 | 9 | 2 | 18 |
| Total Andalusia | 50 | 47 | 12 | 109 |
El resultat va suposar un gir rellevant en l'equilibri polític andalús. El Partit Popular va aconseguir la victòria amb 50 escons, quedant-se a molt poca distància de la majoria absoluta, mentre que el PSOE-A va perdre per primera vegada la seva posició de força més votada.
Malgrat aquest retrocés, els socialistes, liderats per José Antonio Griñán, van conservar el govern gràcies a un acord amb Esquerra Unida, que va obtenir 12 escons i va passar a formar part de l'Executiu.
Aquest pacte va obrir una nova etapa política a la comunitat, amb un govern de coalició i un Parlament més fragmentat i competitiu.
Resultat en escons per províncies en 2015
Les eleccions al Parlament d'Andalusia de 2015 se celebraren el 22 de març, després d'un avançament electoral decidit per la presidenta socialista Susana Díaz, que succeïa José Antonio Griñán després de dimitir per la seva implicació en el cas dels ERE.
La ruptura de l'aliança entre el PSOE-A i Esquerra Unida va marcar el final de la IX legislatura i va obrir un escenari electoral més fragmentat i competitiu.
| Província | PSOE-A | PP-A | Podem / PA | CS-A | IULV-CA | Total |
| Almeria | 5 | 5 | 1 | 1 | 0 | 12 |
| Cadis | 6 | 4 | 3 | 1 | 1 | 15 |
| Còrdova | 5 | 4 | 1 | 1 | 1 | 12 |
| Granada | 5 | 4 | 2 | 1 | 1 | 13 |
| Huelva | 6 | 3 | 1 | 1 | 0 | 11 |
| Jaén | 6 | 4 | 1 | 0 | 0 | 11 |
| Màlaga | 6 | 5 | 3 | 2 | 1 | 17 |
| Sevilla | 8 | 4 | 3 | 2 | 1 | 18 |
| Total Andalusia | 47 | 33 | 15 | 9 | 5 | 109 |
El resultat va confirmar el PSOE-A com la llista més votada amb 47 escons, encara que sense assolir la majoria absoluta, mentre que el Partit Popular de l'actual president de la Junta, Juanma Moreno, va quedar en segon lloc amb 33 escons.
La gran novetat d'aquests comicis va ser l'entrada de noves forces al Parlament. Podem i Ciutadans irromperen amb força, reflectint la transformació del sistema de partits a Andalusia i el final del bipartidisme clàssic.
Esquerra Unida va mantenir representació, encara que amb un pes menor. La configuració resultant va obligar a intenses negociacions per a la investidura i va consolidar un escenari polític molt més plural i volàtil.
Resultat en escons per províncies el 2018
Les de 2018 marcaren un punt d'inflexió en la història política autonòmica.
Se celebraren després de la ruptura de l'acord de govern entre el PSOE-A i Ciutadans, en un clima d'inestabilitat política i amb el Parlament dissolt de forma anticipada per la presidenta Susana Díaz.
| Província | PSOE-A | PP-A | CS-A | AA | VOX | Total |
| Almeria | 3 | 4 | 2 | 1 | 2 | 12 |
| Cadis | 4 | 3 | 3 | 3 | 2 | 15 |
| Còrdova | 4 | 3 | 2 | 2 | 1 | 12 |
| Granada | 4 | 3 | 3 | 2 | 1 | 13 |
| Huelva | 4 | 3 | 2 | 1 | 1 | 11 |
| Jaén | 4 | 3 | 2 | 1 | 1 | 11 |
| Màlaga | 4 | 4 | 4 | 3 | 2 | 17 |
| Sevilla | 6 | 3 | 3 | 4 | 2 | 18 |
| Total Andalusia | 33 | 26 | 21 | 17 | 12 | 109 |
El resultat va suposar un canvi de cicle després de gairebé quatre dècades de governs socialistes continuats. Encara que el PSOE-A va ser la força més votada amb 33 escons, va perdre gran part del seu suport i va quedar lluny de poder formar govern.
El Partit Popular, liderat per Juanma Moreno, va passar a ser clau per formar majoria, articulant un acord amb Ciutadans i comptant amb el suport extern de Vox, que va entrar per primera vegada al Parlament andalús amb 12 escons.
Aquest bloc va permetre la investidura de Moreno com a president de la Junta, iniciant el primer govern no socialista a Andalusia des de la Transició i tancant una etapa política de llarga hegemonia del PSOE.
Resultat en escons per províncies el 2022
Les últimes eleccions autonòmiques, celebrades el 19 de juny de 2022, van tenir lloc en un escenari marcat per la ruptura del govern de coalició i la decisió del president Juanma Moreno de avançar la convocatòria electoral.
L'XI legislatura va arribar a la seva fi en un context de tensions internes i dificultats per aprovar els pressupostos, cosa que va precipitar uns comicis que reconfigurarien de forma decisiva el mapa polític andalús.
| Província | PP-A | PSOE-A | VOX | PerA | AA | Total |
| Almeria | 6 | 3 | 3 | 0 | 0 | 12 |
| Cadis | 8 | 3 | 2 | 1 | 1 | 15 |
| Còrdova | 7 | 3 | 1 | 1 | 0 | 12 |
| Granada | 6 | 4 | 2 | 1 | 0 | 13 |
| Huelva | 6 | 4 | 1 | 0 | 0 | 11 |
| Jaén | 6 | 4 | 1 | 0 | 0 | 11 |
| Màlaga | 10 | 4 | 2 | 1 | 0 | 17 |
| Sevilla | 9 | 5 | 2 | 1 | 1 | 18 |
| Total Andalusia | 58 | 30 | 14 | 5 | 2 | 109 |
El resultat va suposar un canvi històric en l'equilibri de poder de la comunitat. El Partit Popular va aconseguir per primera vegada una majoria absoluta amb 58 escons, ampliant de forma notable el seu suport i consolidant el seu lideratge a les vuit províncies.
El PSOE-A, encapçalat per Juan Espadas, va quedar en segona posició amb 30 escons, mentre que Vox va mantenir una presència rellevant amb 14 diputats. Per la seva banda, l'espai a l'esquerra del PSOE es va presentar dividit en diverses candidatures, cosa que va reduir el seu pes al Parlament, i Ciutadans va desaparèixer de la Cambra després de perdre tots els seus escons.
Aquest resultat va confirmar el gir polític iniciat el 2018 i va consolidar una nova etapa de domini del Partit Popular a Andalusia.
De cara a les eleccions previstes per al 17 de maig, l'escenari polític ja apuntava a una competició molt diferent a la de dècades anteriors: un sistema més fragmentat a l'esquerra, una dreta reforçada després de la seva consolidació institucional i un electorat cada cop més volàtil, en què l'estabilitat de majories absolutes s'havia convertit en una excepció més que en la norma.