La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha alertat que l'intens cicle d'incorporació de nova generació fotovoltaica a Espanya no podrà mantenir-se en el temps, en un escenari de caiguda continuada dels preus percebuts per aquestes plantes i d'increment dels abocaments a la xarxa. En aquest context, l'entitat anticipa una notable contracció en l'entrada de nova potència solar a partir del 2027.
En la segona edició de l'Observatori per al seguiment dels indicadors del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) a 2030, elaborat pel professor Diego Rodríguez, el 'think tank' constata que el desplegament de nova potència renovable per a generació elèctrica ha seguit recolzant-se gairebé en exclusiva en la tecnologia fotovoltaica, "que gairebé va multiplicar per deu el 2025 l'entrada de potència eòlica" i va marcar un màxim històric.
Tanmateix, l'autor de l'informe sosté que aquest ritme de creixement de la fotovoltaica resultarà difícil de sostenir en els propers exercicis, en un entorn dominat per la reducció dels preus capturats per la generació solar, l'increment dels abocaments i "la creixent incertesa sobre la rendibilitat de nous projectes".
En aquesta línia, remarca que el preu mitjà capturat el 2025 ja se situa al límit de rendibilitat de nombrosos desenvolupaments fotovoltaics i, per això, anticipa "una forta caiguda de l'entrada a partir del 2027".
Quant a la generació eòlica, el document recalca que continua "molt allunyat" dels objectius fixats en el PNIEC i considera "clau" agilitzar la tramitació administrativa dels projectes, tant de nous parcs com, de forma molt destacada, de les iniciatives de repotenciació d'instal·lacions ja existents.
Sobre l'emmagatzematge energètic, l'anàlisi detecta un retard significatiu. Fedea preveu cert impuls en el desplegament de bateries a partir del 2026, encara que estima que aquest "arriba tard per complir els objectius previstos".
En relació amb els gasos renovables, l'informe conclou que el desenvolupament de l'hidrogen verd es troba "molt per sota de les expectatives inicials".
Malgrat que existeix un volum important de projectes que han obtingut ajudes públiques, l'absència de demanda ferma i la inseguretat regulatòria estan posposant les decisions d'inversió, per la qual cosa l'autor anticipa que el 2030 s'estarà molt lluny de la meta de capacitat d'electrolització marcada per a aquest any.
En canvi, la trajectòria del biogàs i del biometà es considera una mica més positiva, encara que en ambdós casos la seva aportació al sistema energètic nacional continua sent molt limitada.
L'informe destaca de forma especial l'augment de la demanda elèctrica el 2025, que interpreta com una condició necessària per donar suport a l'expansió de les energies renovables. Amb tot, subratlla que, amb les dades disponibles, no s'aprecia un avenç rellevant de l'electrificació a la indústria, en el sector serveis i, de manera particular, en el transport.
Menys de 3 milions de cotxes elèctrics el 2030
En aquest darrer àmbit, encara que el 2025 es va produir un repunt significatiu de les matriculacions de vehicles electrificats, l'autor considera que l'escenari més versemblant és que el parc mòbil es mantingui per sota dels tres milions d'unitats el 2030, molt distant dels 5,5 milions contemplats al PNIEC.
Així mateix, l'estudi de Fedea apunta que cada vegada resulta més complicat assolir l'objectiu compromès en el PNIEC de retallar un 32% les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2030 enfront dels nivells de 1990, després que la forta caiguda registrada el 2023 no s'hagi mantingut en els exercicis posteriors.
El transport, gran escull per als objectius climàtics
Des d'una òptica sectorial, el 'think tank' constata que la generació elèctrica i la indústria segueixen aportant de forma positiva a la disminució d'emissions, encara que la contribució del sector elèctric el 2025 es va veure revertida pel canvi en el mix de generació després de l'apagada.
No obstant això, adverteix que altres àmbits mostren una dinàmica clarament negativa, especialment el transport, que continua sent el principal fre per al compliment de les metes del PNIEC, amb una senda creixent de les seves emissions des del 2021 i un paper decisiu en el desviament de les emissions totals respecte a la trajectòria prevista.