Isabel Yglesias és, des de fa quatre anys, directora d'Afers Europeus de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), la delegada permanent de la gran empresa a Brussel·les. L'entrevista, però, té lloc a Madrid.
Yglesias és de visita a Espanya aquesta setmana, dins d'una intensa agenda de trobades amb institucions --entre elles la pròpia vicepresidenta de la Comissió, l'espanyola Teresa Ribera--. Rep a Demócrata a la madrilenya seu de la patronal, al carrer Diego de León.
Aquesta especialista en dret de la competència i ajudes d'estat pilota els interessos de l'empresariat espanyol a Brussel·les en un moment en què la Comissió planteja la seva redefinició. Un tema que li apassiona i, com ella mateixa reconeix, li persegueix.
PREGUNTA: El retard en la transposició de directives sempre ha estat objecte de preocupació a Espanya, que ara passa un moment de paràlisi legislativa pel bloqueig al Congrés. Quina valoració fan?
RESPOSTA: És un problema que s'identifica en molts Estats membres, no és només un problema d'Espanya, encara que en els últims anys estan augmentant els retards. Ens preocupa, no només perquè genera una evident desigualtat en el mercat únic, sinó perquè genera inseguretat jurídica per a les empreses.
Ens preocupa molt una cosa que el nostre legislador acostuma a fer, anar més enllà del que preveu una directiva. Moltes vegades es deixen massa serrells oberts perquè els Estats membres s'explayin i afegeixin càrrega regulatòria. Per això ens alegra que la Comissió parli de simplificació en la seva proposta sobre la millora de la legislació.
També veiem com guanyen pes els reglaments enfront de les directives, cosa que el sector empresarial recolza per claredat i rapidesa. Però ens preocupa que quedin serrells oberts que després s'han de tancar amb actes delegats, un instrument menys transparent i en el qual hi ha menys diàleg i participació. Estem en una fase de transició en la manera europea de legislar que després tindrà la seva reproducció a nivell nacional.
"Per assegurar l'èxit de les empreses espanyoles és important que juguem tots a una"
P: Quines temes els preocupen especialment ara en l'àmbit europeu? Ha parlat de simplificació i em ve al cap el Règim 28…
R: L'agenda per passar del Single Market al One Market és apassionant. Comissió, Parlament i Consell es comprometen a accelerar la presa de decisions en matèries clau per a la competitivitat europea. Hi ha una part d'integració de mercat únic que implicarà millorar la llibertat de prestació de serveis i, entre elles, com diu, el Règim 28, un règim simple i unificat per a la creació d'empreses que donem suport des de Business Europe.
La proposta de la Comissió és molt ambiciosa. Estem treballant en el nostre posicionament, tant a través de Business Europe com en el Comitè Econòmic i Social Europeu, on ja hi ha força oposició. Hi ha temes com el laboral o el fiscal que seran difícils, però és una prova del compromís dels Estats amb aquesta agenda de competitivitat. Si en aquesta situació geopolítica no aconseguim tirar endavant aquest projecte serà un batacada, perquè és un dels grans projectes de la Comissió.
P: Com valoren el gir dels últims anys cap a l'autonomia estratègica?
R: Treballem en el concepte d'autonomia estratègica oberta. Està en l'ADN de la UE seguir-ho sent. Ara tenim sobre la taula dues propostes que ens posen a prova per definir fins on vol arribar la UE en, jo no ho anomenaria protecció, sinó reforç de les seves indústries: la Llei d'Acceleració de la Indústria i la revisió de les directives de contractació pública. Allà hi ha conflicte perquè alguns Estats ho veuen com un moviment gairebé antinatural per a ells, però crec que s'arribarà a posicions de consens. No seran les que hi ha en la proposta de la Comissió, però hi haurà moviment.
"La Comissió diu que només prohibeix un 2-3% d'operacions de concentració, però n'hi ha moltes que no arriben a néixer perquè les empreses ni s'ho plantegen"
P: Per què diu que són propostes 'antinatura'?
R: Bé, hi ha Estats membres que s'hi oposen molt perquè són absolutament pro obertura dels mercats. És gairebé una qüestió filosòfica.
P: Una posició històrica, per així dir-ho.
R: Sí. Se suposa que en aquesta agenda One Market i en les últimes reunions del Consell hi ha un compromís perquè la llei de l'acceleració de la indústria s'adopti abans de final d'any. Estem al maig, no creiem que anem a arribar. És molt difícil perquè la proposta, que és tècnicament molt difícil, sigui equilibrada i implementable.
P: No ha arribat massa tard aquest debat, sobretot en qüestions de caràcter tecnològic o que puguin posar en risc la seguretat o la sobirania d'Europa?
R: Crec que la Unió Europea ha estat molt còmoda en relacions de confiança que estaven molt assentades i que en cap cas ens havíem posat en una situació com l'actual. Era gairebé impossible de preveure. Hi ha una frase recurrent i molt certa: la Unió Europea fa passos gegantins en la seva integració en les crisis.
Estem davant un catalitzador per unir-nos en assumptes que estaven latents i impulsar tecnologies que ja tenim. Portem uns anys oblidant o autoinfligint-nos culpa i dolor, quan realment som una borsa de talent i tecnologia. Tenim empreses súper punteres. Només hem de deixar que es desenvolupi i aplanar el camí, i això és el que pretén la Comissió amb propostes com l'E-Market, amb alguns ajustos en contractació pública que no excloguin tercers països, ni per descomptat el país veí.
"No som el país més fàcil pel que fa a unitat d'acció, però seguim entestats a aconseguir-la"
P: Què els preocupa en la Llei d'Acceleració de la Indústria?
R: R: Encara estem desenvolupant la posició. És molt complexa, perquè dins de les cadenes de valor que s'identifiquen hi ha diferents posicions dins d'un mateix sector. Sí que ens preocupa el tema dels permisos per a projectes industrials. La llei planteja la simplificació i acceleració de permisos i ens costa veure com en un Estat tan descentralitzat com el nostre com s'implementarà. Es parla molt de la preferència europea però la proposta de reglament té altres coses, com els permisos o les zones d'acceleració industrial, que poden ser model per a altres propostes en el futur.
P: El sector industrial és precisament un dels més afectats per la política aranzelària de Donald Trump. Quines mesures es poden adoptar per reforçar la capacitat industrial europea?
R: Cal distingir mesures temporals i enfocades a les crisis actuals d'altres a llarg termini. Una preocupació transversal de la indústria i l'empresariat europeu són els preus de l'energia. La Comissió acaba de presentar un nou paquet d'ajudes d'Estat per als sectors més afectats que conté la flexibilització del sistema d'ajudes, que és un tema que ens preocupa sempre per la desigual capacitat fiscal entre els Estats i les distorsions que poden generar en la fixació de preus. Quant a l'estructural, la Llei d'Acceleració de la Indústria, proposa arribar a un 20% del PIB europeu generat per la indústria. Això sempre ha estat entre les prioritats històriques de la CEOE, no podem sinó recolzar-lo, sempre i quan es respectin especificitats i necessitats de cada sector.
P: Un altre assumpte aranzelari, aquest en sentit invers, és el recent acord amb Mercosur. Veuen amb preocupació els advertiments llançats sobre els seus efectes en el sector primari? Creuen que els controls que s'han promès són suficients?
R: Sempre hem defensat aquest acord, no només per la seva importància a nivell comercial sinó pel seu enllaç a nivell geopolític, en una zona importantíssima per a Espanya pel paper de pont que ha de i que ja està exercint. Sempre hem escoltat les preocupacions del sector primari. L'important és que s'apliquin de manera decidida les salvaguardes que s'han introduït. Es necessiten recursos suficients per al control de fronteres, i és una cosa que ens preocupa a Mercosur però també en altres àmbits.
P: Està també damunt la taula la revisió de les normes de competència a la Unió. Quina posició té CEOE? Com veuen el debat que s'està donant?
R: És un assumpte que havien posat damunt la taula els informes Draghi i Letta, parlant d’aquests campions europeus. Crec que és un terme que no ajuda i que despista del que realment ha de fer la Unió Europea per avançar en competitivitat. No és una qüestió de tenir campions europeus, sinó avançar en totes les propostes que van venint del Clean Industrial Deal i altres. És una terminologia que no m’agrada emprar.
Aquestes directrius són una oportunitat per agilitzar i modernitzar l'examen de les operacions de concentració, donant més pes a criteris com la innovació, la sostenibilitat, la resiliència… Molts grans sectors estan cridats a un cert nivell de consolidació per invertir en aquests criteris i sembla que les directrius deixen enrere un examen potser més a curt termini, que es fixava en preus immediats. Esperem que així sigui.
La Comissió Europea sempre diu que el 90% de les operacions de concentració s'aproven en tres setmanes, que només hi ha un 2-3% d'operacions que es prohibeixen. Però hi ha operacions de les quals es desisteix i moltes que no arriben a néixer perquè les empreses ni s'ho plantegen.
P: Quin paper juga la CEOE a Brussel·les? Quina és la relació amb la resta de grups patronals i l'ecosistema d'influència?
R: En els últims anys venim reforçant la presència a Brussel·les, amb un reforç de l'equip humà. Som un equip de nou persones però el nostre equip no és res sense Madrid, on es treballen posicions i on vénen els nostres associats a transmetre les seves inquietuds. Treballem moltíssim a Business Europe per liderar temes i exercir com a quarta economia de la UE. I reforcem també el nostre treball amb la resta de patronals nacionals. Amb les del mediterrani estem emulant un format que existeix a nivell governamental per agregar la visió empresarial a tot aquest treball. En els últims anys ha crescut moltíssim l'interès i la representació empresarial a Brussel·les i això és un plaer i un orgull perquè ens dóna contingut. Ara hi ha un boom del sector de la defensa i la CEOE ha creat una comissió específica.
P: Creu que existeix una defensa de l'interès nacional com la hi ha en altres països o troba a faltar una mica això per part d'Espanya?
R: No som el país més fàcil pel que fa a unitat d'acció. Hi ha molts grans exambaixadors que han escrit llibres i articles sobre això. Però hi continuem insistint. No només unitat d'acció empresarial, sinó unitat d'acció com a país per poder estar coordinats, anar tan a una com van altres i poder prendre el rol que ens pertoca com a quarta economia de l'euro. Per poder assegurar l'èxit de les empreses espanyoles i l'èxit d'Espanya és molt important que juguem tots a una; però en tots els àmbits, incloent-hi el Parlament Europeu.
"Per assegurar l'èxit de les empreses espanyoles és important que juguem tots a una"
P: És vicepresidenta en el Consell Econòmic i Social Europeu (CESE). Com és la interlocució amb els sindicats europeus? Troba diferències amb la que pot haver-hi a Espanya?
R: Com que es basa en consensos, és una dinàmica completament diferent a la d'altres àmbits. És molt positiva i constructiva, des del primer esborrany estem enfocats que tots els grups –empresaris, sindicats i organitzacions de la societat civil—estiguin a gust. Hi ha punts de desacord, però és un treball molt intens i és un lloc amb gent amb moltíssima experiència i coneixement i en què la representació espanyola és molt forta. Som una delegació súper respectada i la relació és molt bona.
P: Es porten menys baralles de casa a Europa que altres àmbits…
R: Exacte. Perquè aquí es treballa amb una altra perspectiva i amb la perspectiva que la posició del Comitè Econòmic i Social s'ha tingut en compte per les institucions en el procés legislatiu.
P: Com veu la representativitat espanyola a les institucions europees? Creu que la tendència és positiva?
R: Espanya sempre ha tingut llocs molt importants de decisió perquè, entre altres coses, tenim grans juristes, grans economistes… Potser en els últims anys pot semblar que no tenim les grans carteres, però seguim tenint una dinastia de directors del Servei Jurídic de la Comissió. Tenim una directora general de la Direcció General de Justícia hiperactiva. Tenim, a més, gent molt experta i molt bona en molts dels gabinets de la Comissió. Durant un temps teníem els tres economistes cap en les grans direccions generals d'àmbit empresarial: Competència, Mercat Únic i Energia. S'ha arribat a un nivell de professionalització molt elevat. Som molt respectats.