Brussel·les dona aire a les empreses per compartir innovació tecnològica sota una nova vigilància

Després de catorze anys sense actualitzacions, Brussel·les ha donat a conèixer aquesta setmana l'actualització de les seves normes de competència per als acords de llicència de tecnologia. Un conjunt de regles que diu a les empreses de quina manera poden compartir i vendre la seva tecnologia sense crear un monopoli ni perjudicar els consumidors.

És a dir, la regulació que afecta aquells contractes a través dels quals una empresa propietària de drets tecnològics —patents, drets d'autor de programari…— autoritza una altra empresa a utilitzar aquests drets per produir béns o serveis. L'executiu comunitari busca promoure la innovació i la difusió en aquest àmbit, assegurant alhora que no s'elimini la competència efectiva.

“Unes normes clares i predictibles són essencials per a l'enfortiment de la innovació”, ha celebrat la vicepresidenta executiva de la Comissió, Teresa Ribera, davant l'actualització. Al seu parer, la nova normativa ofereix a les empreses orientació pràctica sobre la concessió de llicències en una economia digital en constant evolució. En fomentar la concessió de llicències, l'espanyola diu “contribuir a garantir una major circulació de la tecnologia, incloses les dades”.

Els nous “ports segurs”

El Reglament d'exempció per categories estableix el que anomena “port segur” per als acords entre dues empreses que llicencien drets de tecnologia per produir béns o serveis. Si l'acord de les parts interessades entra a la zona que la Comissió ha anomenat “port segur”, la UE assumirà que és legal i beneficiós, per la qual cosa no serà investigat ni sancionat.

D'aquesta manera, aquells acords que compleixin les condicions establertes es podran beneficiar d'una exempció automàtica de la prohibició d'acords restrictius. La Comissió explica que arribaran a generar eficiències que compensen qualsevol restricció, per la qual cosa passaran a ser vàlids i aplicables legalment sense necessitat d'una avaluació individual per part dels serveis comunitaris.

En el cas que un acord superi els límits de quota de mercat o contingui restriccions excloses, no es presumirà d'entrada il·legal, però les empreses hauran de realitzar una avaluació individual per demostrar que el seu acord no afecta la competència. La Comissió ho mirarà amb lupa i les empreses hauran de demostrar que la col·laboració realment ajuda a millorar la tecnologia.

Com complir amb els requisits?

Per poder ser considerat com a beneficiari d'aquest “port segur”, l'aliança ha de celebrar-se entre dues empreses i que l'objecte d'aquesta sigui la concessió sobre drets de tecnologia per a la producció de béns i serveis. Entre els drets coberts per la nova legislació hi ha les patents, els coneixements tècnics secrets, substàncies i determinats models d'utilitat, dissenys, topografies de semiconductors, així com certificats complementaris de protecció i llicències de programari.

Això sí, Brussel·les rebutja aplicar la regulació a la simple revenda de software o acords de recerca i desenvolupament, com a especialització, que tinguin els seus propis reglaments específics.

Els límits de quota de mercat

L'exempció només serà automàtica si les parts no superen certs llindars de poder. Per exemple, la quota de mercat conjunta no pot excedir el 20% en els mercats de tecnologia o producte afectats, de la mateixa manera que la quota de mercat de cadascuna de les parts no ha de superar el 30%. Si s'arribessin a superar aquests límits després de la signatura, l'exempció continuarà sent vàlida durant tres anys, ja que Brussel·les pretén permetre l'adaptació de l'acord a les regles.

Però fins i tot si es tracta d'empreses petites, Brussel·les sí que marca línies vermelles que farien desaparèixer "el port segur" i l'acord arribaria a considerar-se il·legal. No es permetran fixacions de preus, ni repartir-se el mercat entre companyies, i molt menys limitar la producció.

Brussel·les distingirà a partir d'ara entre clàusules que anul·laran tota l'excepció i aquelles que només anul·laran la clàusula en si. Si es detecten restriccions especialment greus, tot l'acord perdria el beneplàcit. Això inclou la fixació de preus a tercers, la limitació de producció i el repartiment de mercats o clients.

Ara bé, en cas de tractar-se de restriccions excloses, només la clàusula específica quedarà fora de l'exempció, però la resta del contracte pot continuar sent vàlid si és separable. Es consideren tals: obligar el llicenciatari a cedir en exclusiva al llicenciant les millores que faci sobre la tecnologia o impedir que una part qüestioni la validesa dels drets de propietat intel·lectual de l'altra.

Tecnologia a l'abast de tothom 

S'estableixen ara també noves directrius que detallen com avaluar aquells acords complexos o que superin les quotes. Així, es posarà especial vigilància en els acords de pagament per retard, on una empresa paga a un competidor potencial perquè no entri al mercat, la qual cosa pot arribar a ser una restricció per objecte.

Aquí entren aquells casos on diverses parts posen en comú tecnologies. Brussel·les recorda que, per ser competitius, han de ser transparents, incloure només tecnologies essencials i llicenciar en condicions justes. A més, s'introdueix una nova secció que regula els grups d'empreses que negocien juntes llicències tecnològiques per no convertir-se en càrtels de compradors que forcin condicions subcompetitives.

En l'Executiu expliquen que el que es pretén és que la tecnologia circuli i es difongui. D'una banda, a les empreses els dona seguretat per invertir diners a investigar sense el temor que la tecnologia els sigui robada o siguin multades per col·laborar. Els consumidors es poden arribar a beneficiar en el cas que les empreses aconsegueixin millors productes i més moderns a través d'aquesta posada en comú.

Una de les novetats més importants que introdueixen els textos difosos aquest dijous és el fet que per primera vegada s'inclogui una secció específica que explica com avaluar els acords de llicència sobre bases de dades protegides quan s'usen per desenvolupar béns. L'Executiu vol que les dades circulin per generar innovació, però vigilant que no s'usin per intercanviar informació comercial sensible entre competidors.

Una altra secció completament nova és la que té a veure amb aquelles associacions en què diverses companyies que requereixen tecnologia s'alien per negociar juntes les condicions de les llicències. Brussel·les intervindrà per esquivar càrtels de compradors que forcin preus injustament baixos.

El gabinet de Ribera  opta per un equilibri delicat entre obrir la porta a una major circulació de la tecnologia i mantenir sota control els riscos de concentració i abús. L'actualització de les normes busca donar seguretat a les empreses en un entorn digital cada cop més complex, però deixa clar que la flexibilitat no equival a carta blanca. A partir d'ara, compartir innovació serà més fàcil, però també estarà més vigilat.