Solucions europees a problemes europeus. Aquest és el principi que defensen els principals actors industrials de la Unió Europea, convençuts que tenen el pla necessari per aconseguir el desplegament de l'hidrogen net. Un recurs que podria garantir tant la competitivitat industrial com la independència energètica que Brussel·les afirma perseguir de manera constant. Així ho han traslladat a la Comissió Europea aquesta setmana amb la presentació de la Aliança Europea per a la Resiliència en Hidrogen Net i Derivats, una iniciativa que aspira a convertir-se en un pilar estratègic dins del procés de transició energètica del continent.
La responsable de la cartera de transició neta de l'Executiu comunitari, Teresa Ribera, ha acollit amb bons ulls el naixement de la iniciativa. Durant un dinar celebrat aquest dimarts a Brussel·les amb consellers delegats de tot el continent, la vicepresidenta va llançar un missatge clar de col·laboració institucional i industrial: “Us utilitzarem. És important utilitzar-vos a tots i també és important que vosaltres ens utilitzeu a nosaltres. Mantinguem aquest diàleg obert”. Ribera considera que “l'hidrogen net té un paper central a exercir”, tot i que va subratllar que el seu desenvolupament només serà possible si s'aconsegueix “ampliar-ne l'escala” de manera significativa en els pròxims anys.
Una negociació, una veu
L'objectiu d'aquesta aliança no és menor. Es tracta de construir una veu unificada davant les institucions europees, capaç de traduir l'ambició climàtica en projectes industrials concrets, viables i rendibles. En un context marcat per la urgència de la transició energètica i la pressió geopolítica sobre els recursos, la plataforma neix amb la intenció d'impulsar una cadena de valor sòlida al voltant de l'energia verda, amb especial protagonisme de l'hidrogen com a vector energètic clau.
En essència, el que els actors industrials reclamen és una acceleració en l'adopció d'energies baixes en carboni a tot Europa. Per a això, consideren imprescindible reforçar la sobirania energètica del continent i reduir la dependència de la importació de combustibles fòssils procedents de l'exterior. L'Aliança, en la qual participen empreses com Enagás i Moeve, defensa que Europa ha de ser capaç de produir els seus propis combustibles nets i materials industrials estratègics, especialment en un context geopolític marcat per la incertesa i la volatilitat.
En aquest sentit, la situació internacional juga un paper determinant. La creixent inestabilitat en diverses regions del món ha posat de manifest la fragilitat de les cadenes de subministrament globals. Per això, els impulsors de la iniciativa consideren prioritari reduir la dependència de proveïdors externs, especialment pel que fa a matèries primeres crítiques i tecnologies clau per a la transició energètica. No es tracta únicament d'una qüestió ambiental, sinó també de seguretat econòmica i estratègica a llarg termini.
¿Qui paga la factura?
Un dels principals obstacles identificats per l'Aliança és la manca d'inversió. Segons les dades presentades, menys del 7% dels projectes d'hidrogen net han assolit una decisió final d'inversió, cosa que reflecteix les dificultats existents per materialitzar iniciatives en aquest àmbit. Entre les causes que expliquen aquest retard destaquen la fragmentació normativa dins de la Unió Europea, la complexitat de les regles aplicables als combustibles renovables, la incertesa en la demanda futura i la manca de claredat en el desenvolupament d'infraestructures.
Notícia destacada
Von der Leyen avala prorrogar el tancament de les centrals nuclears com Almaraz
4 minuts
A aquests problemes s'hi suma la necessitat de construir un sistema energètic veritablement resilient. L'Aliança insisteix que Europa ha de protegir la seva indústria davant de pressions geopolítiques com les derivades de conflictes internacionals. En aquest context, el conseller delegat de thyssenkrupp AG, Miguel Ángel López, va advertir en una trobada amb periodistes a Brussel·les que la vulnerabilitat d'Europa és “estructural”, cosa que implica un risc significatiu per a la seva prosperitat futura. Segons va explicar, la dependència de materials crítics i tecnologies externes podria comprometre seriosament el desenvolupament industrial del continent si no es prenen mesures urgents.
Els eixos sobre els quals actuar
Per fer front a aquests desafiaments, l'Aliança proposa una sèrie d'accions coordinades en àrees clau. Entre elles destaquen l'impuls de la demanda, la simplificació regulatòria i l'accés al capital privat. En el seu pla d'acció, plantegen la creació d'un mercat estable i finançable, cosa que passa necessàriament per la transposició immediata de normatives com la Directiva d'Energies Renovables. Així mateix, proposen el desenvolupament de mercats líders en sectors difícils de descarbonitzar, com el transport pesant o la defensa, on l'hidrogen podria tenir un paper determinant.
Una altra de les demandes centrals és que Brussel·les evolucioni des del que qualifiquen com una “rigidesa regulatòria” cap a un major pragmatisme industrial. En particular, els actors del sector subratllen la necessitat de reduir els costos de l'electricitat, que actualment representen fins al 70% del cost de producció de l'hidrogen. Per a això, proposen un redisseny de les subvencions europees que prioritzi els projectes a gran escala i contribueixi a reduir els costos operatius.
L'accés al finançament és un altre dels pilars fonamentals de l'estratègia. L'Aliança planteja reduir el risc de les inversions mitjançant l'ús d'ingressos procedents del sistema de comerç d'emissions i del Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carboni. L'objectiu és fer que l'hidrogen net sigui més competitiu enfront d'altres alternatives energètiques, facilitant així la seva adopció a gran escala per part de la indústria.
A més, el desenvolupament d'infraestructures és considerat un element clau. En aquest sentit, els impulsors de la iniciativa advoquen per la creació d'una xarxa troncal europea d'hidrogen, capaç de connectar els principals centres de producció amb els de demanda. Per aconseguir-ho, proposen millorar la coordinació en la planificació transfronterera i desenvolupar instruments de risc compartit que permetin impulsar les primeres inversions en aquest àmbit, reduint les barreres d'entrada.
El pla europeu
La dimensió geopolítica va tornar a ser present durant un dinar posterior a la presentació de l'Aliança. Teresa Ribera va assenyalar que l'escalada de tensions a l'Orient Mitjà ha complicat en l'últim mes els esforços per resoldre els problemes energètics del continent. En particular, va fer referència a la interrupció a l'estret d'Ormuz, que va qualificar com un “xoc sense precedents” amb implicacions directes per al subministrament energètic global.
Davant d'aquest escenari, la Comissió Europea té previst presentar un pla d'acció específic per respondre a la crisi en els pròxims dies, abans de la reunió de líders europeus a Xipre. Malgrat la gravetat de la situació, Ribera es va mostrar relativament optimista en considerar que Europa està més ben preparada que en crisis anteriors. Segons va explicar, el continent té ara una major capacitat per desenvolupar solucions pròpies i reduir les seves vulnerabilitats.
Notícia destacada
Brussel·les planeja respondre a la crisi energètica amb noves ajudes estatals urgents
6 minuts
No obstant això, també va llançar una advertència clara: “encara no som prou forts per sentir-nos lliures, sobirans i resilients”. Aquesta afirmació reflecteix la necessitat de continuar avançant en la construcció d'un sistema energètic més robust i autònom, capaç de fer front als desafiaments actuals i futurs.
Per a la vicepresidenta, una de les claus fonamentals de l'estratègia europea passa per la electrificació de l'economia. Segons la seva opinió, el desenvolupament de tecnologies netes no només contribueix a la descarbonització, sinó que també millora la competitivitat i reforça la seguretat energètica. “Cada vegada que electrifiquem, reduïm la factura”, va afirmar davant dels representants empresarials, subratllant el potencial econòmic d'aquesta transformació.
Tanmateix, també va advertir que l'electrificació per si sola no serà suficient. Segons Ribera, Europa ha d'anar més enllà i apostar també pel desenvolupament de molècules energètiques, com l'hidrogen, que permetin abordar aquells sectors on l'electrificació directa resulta més complexa. En aquest sentit, va defensar la necessitat d'avançar de manera paral·lela en ambdues línies d'actuació.
Noves vies de discussió
En coherència amb aquest enfocament, Brussel·les pretén accelerar l'anomenat paquet de xarxes, especialment davant el compromís mostrat per alguns Estats membres en aquest àmbit. No obstant això, la vicepresidenta va insistir que els “electrons no són suficients”, cosa que reforça la importància de l'hidrogen dins de l'estratègia energètica europea.
L'Aliança es planteja com un instrument capaç de millorar la comunicació entre el sector industrial i els legisladors. Oferir informació coordinada i precisa serà un dels pilars de la seva activitat en els pròxims mesos. Segons el conseller delegat d'Enagás, Arturo Gonzalo, aquesta iniciativa permetrà accelerar projectes estratègics d'hidrogen que resulten fonamentals per avançar en la descarbonització de l'economia europea.
Un pas significatiu en l'intent d'Europa per reforçar la seva autonomia energètica i la seva competitivitat industrial. En un moment de profundes transformacions, tant tecnològiques com geopolítiques, l'hidrogen es perfila com un dels elements clau per construir un futur més sostenible, resilient i sobirà.