La Comissió Europea ha optat per un missatge de prudència i tranquil·litat davant el brot d'hantavirus detectat en un creuer que es dirigeix cap a la costa de Tenerife. Des de Brussel·les confirmen que es troben en contacte permanent amb el Govern d'Espanya, que ja hauria activat el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea com a mesura preventiva davant l'arribada del buc.
“Seguim en contacte per avaluar les necessitats i el possible suport”, ha afirmat a Demócrata la portaveu de l'Executiu comunitari, Eva Hrncirova, qui ha insistit que la situació està sent monitorada de forma constant per les autoritats europees.
Coordinació europea davant una amenaça sanitària
En aquest context, Brussel·les ha organitzat aquest dijous una reunió del Comitè de Seguretat Sanitària, considerat el principal fòrum de coordinació entre els Estats membres en matèria de preparació i resposta sanitària. En aquesta trobada han participat també l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), dos organismes clau en la gestió de crisis sanitàries internacionals.
D'acord amb l'avaluació actual de l'ECDC, el risc que suposa aquest brot per als països de la Unió Europea és, pel moment, “molt baix”. Aquesta valoració preliminar ha servit per reforçar el missatge de calma transmès per les institucions comunitàries, que subratllen que no existeix, per ara, una amenaça significativa per a la població general.
“Seguim la situació molt de prop. L'avaluació preliminar actual apunta a un risc baix per a la població general”, ha reiterat la portaveu comunitària, en un intent de reduir la incertesa generada en les últimes hores.
L'arribada del creuer a Canàries
Les autoritats europees i nacionals continuaran amb el seguiment del cas en els propers dies. De fet, està prevista una nova reunió de control del Comitè de Seguretat Sanitària aquest dijous, en la qual participaran els Estats els ciutadans dels quals es troben a bord del vaixell i que podrien requerir repatriació.
En total, es comptabilitzen 13 passatgers espanyols i un tripulant, que viatgen al costat de la resta d'ocupants del vaixell. Segons les previsions, el creuer arribarà a les Illes Canàries en un termini estimat d'entre tres i quatre dies, on s'activaran els protocols sanitaris corresponents.
El Ministeri de Sanitat espanyol ha confirmat que el Govern ha donat el vistiplau, a petició de l'OMS i de la Unió Europea, perquè el vaixell faci escala a Canàries. L'objectiu és organitzar l'atenció sanitària de passatgers i tripulació sota un estricte protocol internacional, garantint tant l'assistència mèdica com la seguretat epidemiològica.
El vaixell, el “MV Hondius”, transporta 149 persones de 23 nacionalitats diferents, de les quals 88 són passatgers i 61 formen part de la tripulació.
Passatgers espanyols i mesures de precaució
Els ciutadans espanyols que viatgen al creuer procedeixen de sis comunitats autònomes. En concret, hi ha cinc persones de Catalunya, tres de Madrid, tres d'Astúries i una de Castella i Lleó, Galícia i la Comunitat Valenciana, respectivament, segons ha detallat la Delegació del Govern a Astúries.
La ministra de Sanitat, Mónica García, ha volgut transmetre un missatge de responsabilitat institucional, assegurant que s'aplicaran totes les mesures necessàries per evitar riscos.
“Se seguiran tots els protocols necessaris. Serem especialment curosos per protegir no només les persones que arribin, sinó també la població en general”, ha explicat durant una compareixença des de La Moncloa. La ministra ha subratllat a més que s’adoptaran totes les mesures de salut pública oportunes per impedir qualsevol possible transmissió en cas de detectar-se pacients simptomàtics.
Advertències de la comunitat científica
Per la seva banda, la Xarxa Global de Virus (GVN) ha advertit que aquest brot posa de manifest una realitat cada cop més evident: els virus zoonòtics representen un factor “constant i impredictible” per a la salut pública mundial.
Davant aquest escenari, l'organització insisteix en la importància de mantenir una inversió sostinguda en vigilància epidemiològica internacional, així com en investigació científica, preparació davant d'emergències i una comunicació clara i transparent amb la ciutadania.