A les institucions financeres europees ha crescut un nou temor durant les últimes setmanes. Juntament amb la inestabilitat ocasionada pel context geopolític, els nous models tecnològics estan suposant un repte pràcticament inesperat per als supervisors bancaris. Per aquest motiu, en la seva reunió d'aquest dilluns, l'Eurogrup ha decidit dedicar un punt a l'agenda a les implicacions del sistema d'Intel·ligència Artificial Mythos de la nord-americana Anthropic.
Espanya demana coordinació
A la seva arribada a la reunió de l'Eurogrup, el vicepresident i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha expressat la necessitat que el continent abordi les amenaces que suposen els nous models d'intel·ligència artificial quant a la seva capacitat per trobar falles o portes del darrere en pràcticament “totes les institucions”. “Les institucions als Estats Units que estan veient com els afecta aquest model no només es cenyen al sector financer, sinó que formen part del conjunt de l'economia”, ha explicat.
El número dos del Govern ha confessat que l'evolució d'aquests models disruptius s'està produint a un ritme molt més gran del que s'hagués pogut imaginar fa tot just uns mesos, per la qual cosa no descarta noves aparicions de sistemes similars pel que fa a sofisticació. Davant d'aquest escenari, la recepta espanyola passa per un concepte clau: coordinació.
El que els europeus busquen és com, amb les eines existents sobre la taula, els Vint-i-set puguin ser capaços d'articular una estratègia mitjançant la qual les empreses siguin capaces de protegir-se alhora que mantenen accés a aquests models. Després de la proposta del supervisor cap del Bundesbank alemany, Michael Theurer, en una entrevista amb Reuters, que els bancs europeus tinguessin accés als últims desenvolupaments d'Anthropic —entre ells Mythos— de cara a protegir-se davant possibles ciberatacs, Cuerpo ha defensat que “els Estats membres no poden anar cadascun pel seu compte de manera descoordinada a intentar tenir accés a aquest programari”.
“No podem ser, en aquest cas, una regió de segona a l'hora d'esperar que les nostres empreses puguin defensar-se d'aquests models i que puguem tenir accés primerenc”, ha sentenciat el ministre a Brussel·les, amb l'objectiu que aquest accés permeti descobrir quines són les vulnerabilitats existents en els sistemes actuals.
La primera resposta europea
El Banc Central Europeu ja ha mogut fitxa i ha demanat als socis de l'eurozona que comencin a analitzar els riscos associats a aquests nous models d'intel·ligència artificial. La preocupació se centra, principalment, en qüestions clau per a la ciberseguretat, a causa de la capacitat que té aquest tipus de tecnologia per a penetrar en vulnerabilitats de sistemes informàtics, cosa que pot tenir conseqüències crítiques per a la banca.
Des de Fráncfort, la institució estaria sol·licitant a les entitats un reforç de la seva preparació, que podria resumir-se en l'elaboració de nous plans de contingència i en una avaluació més exhaustiva de les seves vulnerabilitats davant de possibles escenaris incerts. Més que una resposta extraordinària, l'organisme que presideix Christine Lagarde està recollint informació a través del seu diàleg habitual amb les entitats supervisades.
L'objectiu és garantir fins a quin punt els bancs compten amb mecanismes eficaços per respondre a amenaces relacionades amb un ús negatiu de les noves eines generades per intel·ligència artificial. En altres paraules, Brussel·les i Frankfurt busquen avançar-se a un escenari en què la tecnologia deixi de ser únicament una aliada per convertir-se també en un vector de risc sistèmic.
Com funciona aquest model?
El nou producte d'Anthropic està dissenyat per anar un pas més enllà en la seguretat digital mitjançant sistemes inèdits d'intel·ligència artificial. Això ha despertat una onada d'expectació en el sector, acompanyada d'una creixent preocupació per les possibles repercussions en matèria de seguretat i política internacional.
El que realment ha encès totes les alarmes és la seva capacitat per exposar vulnerabilitats en programari, incloses les conegudes com a falles de “dia zero”. Es tracta d'errors desconeguts fins al moment que poden ser explotats abans que existeixi una solució, cosa que converteix Mythos en una eina extremadament potent dins de l'àmbit de la ciberseguretat.
Aquest nivell d'autonomia i capacitat d'anàlisi hauria portat la pròpia companyia a mantenir el sistema fora de l'accés públic, precisament pels riscos potencials associats al seu ús indegut. La sofisticació del model no només permet detectar debilitats, sinó també simular escenaris complexos en què aquestes vulnerabilitats podrien ser explotades de forma coordinada.
Tot plegat ha provocat que, als Estats Units, el sistema hagi estat classificat pels serveis de defensa com un possible risc per a la cadena de subministrament tecnològic, donada la seva capacitat per identificar punts febles en infraestructures crítiques. Per la seva banda, el conseller delegat d'Anthropic, Dario Amodei, ha defensat l'enfocament de la companyia, subratllant que aquestes tecnologies s'han de desenvolupar sota estrictes controls de seguretat i amb límits clars d'ús.
En aquest context, Europa s'enfronta a un dilema estratègic: com aprofitar el potencial d'aquestes eines sense comprometre l'estabilitat del seu sistema financer. La resposta, segons coincideixen diverses capitals, passarà inevitablement per reforçar la cooperació entre Estats, impulsar la supervisió conjunta i accelerar l'adaptació regulatòria a un entorn tecnològic que evoluciona a una velocitat sense precedents.