La legislatura europea s'encamina a un dels grans punts d'inflexió en les negociacions comunitàries. Cadascun dels equips dissenya la seva estratègia amb la cautela que un detall no acabi dinamitant totes les converses sobre el disseny del Marc Financer Plurianual (MF). Es tracta del pressupost de la Unió Europea per als propers anys i als passadissos de Brussel·les són conscients de la pressió que sobre aquest expedient hi ha posada.
Aquest dimarts, el Parlament Europeu ha ratificat definitivament la seva postura sobre el projecte de dos bilions que el juny passat va proposar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Malgrat ser de caràcter consultiu i no del tot vinculant a l'hora de la veritat, el document aprovat sí que ofereix un esquema de quines són les principals discrpenacias de les dues grans famílies polítiques europees, així com dels Estats.
Mentre que la Comissió Europea va plantejar inicialment un escenari més conservador el passat estiu, el Parlament ha elevat l'aposta fins a sol·licitar que el pressupost equivalgui a l'1,27% de la Renda Nacional Bruta (RNB) de la Unió.
Aquest increment, que representa aproximadament un 10% més del projectat pel Von der Leyen, respon a una lògica de "màxims" davant la negociació. Fonts parlamentàries suggereixen que aquesta postura ambiciosa és una necessitat estratègica. Entrar a la taula amb una postura de pressupost robust és l'única manera de garantir que, després de les concessions inevitables, l'import final segueixi sent suficient per afrontar els reptes climàtics, digitals i de defensa, expliquen a l'Eurocambra.
L'arquitectura de l'ingrés: Els recursos propis
Per sostenir aquest nivell d'ambició sense ofegar les finances nacionals, el Parlament proposa una "cistella de nous recursos propis". L'objectiu és ambiciós: recaptar almenys 60.000 milions d'euros anuals. Aquests diners tindrien una missió específica i urgent: sufragar els interessos i la devolució del deute contret per als fons Next Generation EU sense que això suposi un cop de destral als programes estrella de la Unió.
Un dels punts de major fricció entre el Parlament i la Comissió Europea de Von der Leyen és l'estructura de gestió dels fons. La Comissió ha suggerit un model de "pla únic" nacional, similar a l'utilitzat per als fons de recuperació post-pandèmia, on els diners s'entreguen als Estats sota condicions estrictes i objectius centralitzats. No obstant això, l'informe aprovat pels eurodiputats rebutja frontalment aquesta fusió de polítiques. Les raons esgrimides per Populars i Socialistes s'expliquen des de la incertesa que podria generar un model centralitzat que arrossegaria més burocràcia per a l'accés a les ajudes per a agricultors i pimes, així com el temor que les regions perdin pes en favor de les capitals nacionals. També hi ha el risc que les polítiques deixin de percebre's com una ajuda de la UE i passin a ser vistes com a transferències governamentals internes.
"No ens agrada el model dels plans nacionals. Les polítiques de cohesió no poden perdre la identitat europea", va afirmar a Demócrata Isabel Benjumea, negociadora de la delegació espanyola del Partit Popular. Aquesta postura subratlla l'exigència que les comunitats autònomes i administracions regionals mantinguin un paper protagonista en l'execució de la despesa.
El Blindatge de la PAC i la Pesca
La Política Agrària Comuna (PAC) continua sent el cor financer de la Unió. El Parlament proposa destinar 385.000 milions d'euros a aquest sector. El novedós aquí és la divisió de la despesa:
- Ajudes directes (261.000 M€): Per garantir la renda dels productors.
- Desenvolupament rural (48.000 M€): Per frenar el despoblament i fomentar la modernització.
- Fons Mercosur (45.000 M€): Una partida específica per compensar els possibles efectes dels acords comercials internacionals.
Per la seva banda, el sector pesquer, sovint oblidat en les grans xifres segons reconeixen fonts parlamentàries, rep un impuls amb una proposta de 6.500 milions d'euros, rebutjant de ple qualsevol intent de retallada.
Cohesió, Societat i Competitivitat
La política de cohesió, destinada a reduir les bretxes entre les regions més riques i les més pobres, rebria 274.000 milions d'euros. A això s'hi suma un reforç vital per al Fons Social Europeu (110.000 M€), enfocat en l'ocupació i la formació.
En dades
Els números del pressupost
El programa Horitzó Europa comptarà amb una dotació proposada de 177.000 milions d'euros, destinada a l'impuls de la investigació, el desenvolupament i la innovació (R+D+i), consolidant-se com el principal instrument comunitari en matèria científica. A això se suma Connectar Europa, amb 81.000 milions, orientat a reforçar les infraestructures i les xarxes de transport i connectivitat en el conjunt de la Unió.
En l'àmbit social i de mobilitat, Erasmus+ assoliria els 42.000 milions d'euros, reforçant els programes de mobilitat educativa i cooperació acadèmica. Per la seva banda, la política de migració rebria 34.000 milions, cosa que suposa un increment del 10% respecte als nivells anteriors, en un context de creixent pressió sobre la gestió de fluxos migratoris.
Finalment, l'apartat de Cultura i Valors se situa en 9.500 milions d'euros, amb l'objectiu de reforçar la identitat democràtica europea i el suport a iniciatives culturals. Aquest bloc es manté com el de menor volum pressupostari, però amb un paper simbòlic rellevant en el marc de les polítiques de cohesió i ciutadania de la Unió.
Un assoliment significatiu per al Parlament és l'exigència de reinstaurar el programa per a les regions ultraperifèriques (POSEI) amb 6.500 milions d'euros, un programa que Brussel·les havia amenaçat d'eliminar i que és vital per a territoris com les Illes Canàries.
La majoria “proeuropea”
Al Parlament Europeu l'informe ha tirat endavant al Ple amb 370 vots a favor, 201 en contra i 84 abstencions. Des del bàndol socialista, Sandra Gómez subratlla a Demòcrata que la sobirania europea comença per l'alimentació: "Si volem parlar d'autonomia estratègica, això passa per cuidar la PAC". Els socialistes coincideixen amb els populars que les administracions intermèdies (autonomies) han de tenir interlocució directa amb Brussel·les, evitant que els fons s'"extraviïn" en les burocràcies estatals.
Ambdues formacions polítiques comparteixen la visió que el pressupost és la "columna vertebral de la solidaritat". No es tracta només de gastar més, sinó d'assegurar que les noves prioritats —com la defensa o la tecnologia punta— no es financin canibalitzant les polítiques tradicionals que han mantingut Europa unida durant dècades.
El Consell apunta abans de disparar
El temps és l'enemic més implacable a Brussel·les. Encara que el nou marc ha d'entrar en vigor el 2028, el procés de negociació és tan complex que els legisladors ja mostren signes de nerviosisme. Després d'haver-ho proposat durant consells anteriors, la cimera informal dels Vint-i-set a Xipre la setmana passada va ser la primera vegada en què els Estats membres es van decidir a començar a discutir el seu pressupost per als pròxims set anys “de forma seriosa”.
En la presidència del Consell sostenien que era important obrir la conversa en aquest moment de cara a preparar el terreny perquè la delegació xipriota presenti el primer esborrany de negociació al mes de juny i abans d'assolir un acord a finals d'any.
Fonts presents en les discussions sostenen que la necessitat de nous recursos propis ha estat “ampliament compartida” pels caps de Govern, que s'han mostrat oberts a seguir treballant sobre la base de la proposta de dos bilions d'euros plantejada per la Comissió Europea. “Alguns líders no van descartar considerar opcions addicionals. Queda molta feina per fer en aquest tema, però l'ambient va ser constructiu”, diu un funcionari europeu.
El president del Consell, Antonio Costa, creu que aquests debats confirmen que els s nous recursos propis “hauran de tenir un paper important en la finançament del pressupost”, malgrat que reconeix que “encara queda feina per fer”.
Notícia destacada
Chipre reuneix una Europa que vol influir a Orient Mitjà sense concretar com
4 minuts
Si bé és cert, a la sala de negociació alguns líders haurien expressat la seva voluntat de reduir la mida del pressupost, mentre que “altres volen una mida que estigui a l'alçada de les ambicions de la Unió Europea”, sostenen les mateixes fonts diplomàtiques.
En aquest punt, la delegació espanyola es mostra crítica amb el plantejat per Brussel·les. Considera que la proposta no conté l'"ambició" necessària per al context actual. Des de l'entorn del president Pedro Sánchez insisteixen que Europa necessita fer un salt important en finançament. "Cal accelerar la intensitat de les discussions si es vol arribar a temps", assenyalen. Els espanyols també qüestionen l'abast dels nous recursos propis, en considerar que es queden curts. La idea de fons és clara: sense més diners, no hi haurà més Europa.
El pas donat aquest dimarts constitueix la posició de l'Eurocambra, a l'espera que comencin les negociacions entre els legisladors. El reglament del propi Marc requereix l'aprovació final dels parlamentaris un cop aquestes hagin conclòs.