Chipre és el país de la Unió Europea més proper a Orient Mitjà. A penes una mica més de cent quilòmetres separen la frontera comunitària de la regió del Líban. El destí ha volgut que sigui l'escenari on els líders dels Vint-i-set debatin la resposta política, però també econòmica, a la guerra iniciada pels Estats Units i l'Iran, sota la presidència xipriota del Consell. Presssionats a moure fitxa en un tauler encara no dominat del tot.
Era el primer cop que Nicòsia acollia una cimera dels Vint-i-set en què, després de dos dies de conclau i una pròrroga de l'alto el foc, surten amb l'exigència d'una “lliure navegació” a l'estret d'Ormuz que aconsegueixi calmar la volatilitat patida els últims dies als mercats i a l'escenari geopolític. Aquest mateix divendres, els caps de Govern han mantingut un dinar amb els seus homòlegs del Líban, Síria, el Consell de Cooperació del Golf, Egipte i Jordània.
Disposats a col·laborar
Després de la trobada, l'amfitrió de la cita, el president Nikos Christodoulídis, ha afirmat que s'ha analitzat “on podem reforçar la nostra cooperació amb els socis a la regió per al benefici de la nostra Unió”, ja que, segons ell, “la seguretat i l'estabilitat de la regió estan entrellaçades amb els valors de la Unió Europea”. Xipre vol seguir actuant “com un pont entre Brussel·les i els socis de l'Orient Mitjà”, més enllà de la característica geogràfica que els uneix.
Ha estat el president del Consell Europeu, António Costa, qui ha confirmat la seva acollida a la pròrroga per part dels Estats Units de l'alto el foc amb l'Iran, ja que entre els europeus és vist com un gest encaminat a aprofundir les negociacions de pau. “Qualsevol acord de pau ha d'acabar amb el programa nuclear de l'Iran”, ha advertit la líder de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen.
En el pla geopolític actual, Europa vol ser alguna cosa més que un aliat en temps de crisi amb els països a l'altre costat del Mediterrani: vol ser un soci a futur. Per aquesta raó, els mandataris s'han mostrat disposats a contribuir “a tots els esforços en curs”, des de l'assumpte nuclear fins a oferir ajudes directes per restaurar la infraestructura energètica del Golf amb l'objectiu d'estabilitzar els mercats energètics mundials. Per la seva banda, Von der Leyen ha demanat aprofundir els llaços “en tots els àmbits, des de la defensa i la seguretat fins a les inversions”.
La guerra pels dos bilions
Abans que la situació a Orient Mitjà fes esclatar tots els plans dels europeus, als despatxos de la capital comunitària estava previst que la presidència xipriota tractés d'assolir un acord per al pròxim Marc Financer Plurianual 2028-2034, la mare de totes les negociacions. Sobre el paper, l'objectiu continua sent aconseguir un acord durant aquest estiu; tanmateix, fonts comunitàries rebaixen amb el temps el seu optimisme.
El cert és que, després d'haver-ho proposat durant consells anteriors, aquesta ha estat la primera vegada que els Estats membres s'han decidit a començar a discutir el seu pressupost per als pròxims set anys “de forma seriosa”. En la presidència del Consell sostenien que era important obrir la conversa en aquest moment de cara a preparar el terreny perquè la delegació xipriota presenti el primer esborrany de negociació al mes de juny i abans d'assolir un acord a finals d'any.
Fonts presents en les discussions sostenen que la necessitat de nous recursos propis ha estat “ampliament compartida” pels caps de Govern, que s'han mostrat oberts a seguir treballant sobre la base de la proposta de dos bilions d'euros plantejada per la Comissió Europea. “Alguns líders no van descartar considerar opcions addicionals. Queda molta feina per fer en aquest tema, però l'ambient va ser constructiu”, diu un funcionari europeu.
Costa creu que els debats d'aquest divendres confirmen que aquests nous recursos propis “hauran de tenir un paper important en el finançament del pressupost”, tot i que reconeix que “encara queda feina per fer”.
Si bé és cert, a la sala de negociació alguns líders haurien expressat la seva voluntat de reduir la mida del pressupost, mentre que “altres volen una mida que estigui a l'alçada de les ambicions de la Unió Europea”, sostenen les mateixes fonts diplomàtiques.
En aquest punt, la delegació espanyola es mostra crítica amb el plantejat per Brussel·les. Considera que la proposta no conté l'"ambició" necessària per al context actual. Des de l'entorn del president Pedro Sánchez insisteixen que Europa necessita fer un salt important en finançament. "És necessari accelerar la intensitat de les discussions si es vol arribar a temps", assenyalen. Els espanyols també qüestionen l'abast dels nous recursos propis, en considerar que es queden curts. La idea de fons és clara: sense més diners, no hi haurà més Europa.
El debat energètic
A més, en termes de partides econòmiques, el president espanyol ha demanat als seus homòlegs la pròrroga d'un any addicional dels fons europeus Next Generation amb l'objectiu de mantenir el nivell inversor en l'electrificació i les energies renovables.
En aquesta línia, i després de conèixer el pla energètic de la Comissió Europea per respondre a les conseqüències de la guerra a l'Iran, el mandatari portuguès ha expressat que el continent només té una opció: “accelerar la transició energètica i impulsar el desenvolupament de fonts d'energia netes de producció nacional”.
En una roda de premsa posterior, Von der Leyen ha confirmat que abans d'estiu presentarà el Pla d'Acció d'Electrificació, amb la intenció d'avançar, com ha expressat Costa, cap a l'energia neta europea, després de constatar cert consens al respecte en les converses d'aquests dos dies. “És una qüestió de seguretat i independència econòmica”, ha afirmat l'alemanya.
Els europeus tornen amb la sensació d'haver jugat la partida a Orient Mitjà sense arribar a moure fitxa del tot, i amb la intenció que Brussel·les acabi cedint en els debats econòmics del continent, com el pressupost europeu o la reindustrialització. “Falta ambició” és l'estribill que es repeteix als passadissos de les institucions comunitàries.