L'ara president en funcions de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, no es jugava aquest diumenge únicament revalidar el seu càrrec al capdavant de la comunitat autònoma més poblada del país. En joc hi havia també la seva capacitat per consolidar una projecció política que transcendeix les fronteres nacionals i que el situa ja com una de les veus territorials amb més pes dins de les institucions europees. A més de dos mil quilòmetres de Sevilla, al cor polític de Brussel·les, el dirigent popular afronta el repte de culminar un full de ruta dissenyat per convertir-lo en màxim representant de l'organisme encarregat de reunir les veus de les regions i ciutats del continent: el Comitè Europeu de les Regions.
Moreno assumirà previsiblement a l'estiu del 2027 la presidència del Comitè de les Regions, després d'exercir durant dos anys i mig com a vicepresident primer. L'acord va ser segellat entre el Partit Popular Europeu i els socialistes europeus, actualment al capdavant de la institució amb la regidora de l'Ajuntament de Budapest Kata Tütto. La fórmula respon a una lògica habitual a Brussel·les: grans pactes entre famílies polítiques rivals per garantir estabilitat institucional i preservar espais de consens comunitari.
Lluny del focus mediàtic que concentren la Comissió Europea, el Consell o el Parlament Europeu, el Comitè de les Regions s'ha convertit en els últims anys en un espai estratègic per als líders autonòmics i locals europeus. Encara que la seva capacitat legislativa és limitada i els seus dictàmens no són vinculants, l'organisme representa la principal plataforma institucional des de la qual regions, autonomies i municipis intenten influir en l'elaboració de polítiques europees que acaben afectant de manera directa milions de ciutadans.
Presidir el Comitè de les Regions suposa, en la pràctica, convertir-se en la veu política de més d'un milió de representants regionals i locals de tot la Unió Europea. El càrrec implica coordinar posicions territorials en debats fonamentals sobre cohesió, agricultura, transició ecològica, habitatge, ocupació, transport o política industrial. També comporta interlocució permanent amb la Comissió Europea, el Parlament i el Consell, a més de representar institucionalment les regions europees en fòrums internacionals i negociacions multilaterals.
En termes polítics, la presidència atorga capacitat per marcar agenda, ordenar prioritats i exercir pressió sobre expedients legislatius europeus. En un moment en què Brussel·les concentra cada vegada més decisions vinculades a la transició energètica, la política agrícola o la gestió de fons europeus, la figura del president del Comitè adquireix una rellevància creixent dins l'equilibri institucional europeu.
Exportar la "Via andalusa"
En el pla europeu, Moreno s'ha mostrat en nombroses ocasions partidari d'exportar el seu model polític autonòmic a la capital comunitària. “Per afrontar els reptes actuals, necessitem una Europa cohesionada, estable i amb objectius molt ben definits. Una Europa que camina per la senda de la moderació i del consens”, va expressar després d'assolir-se l'acord per ocupar el càrrec.
Aquest discurs encaixa amb la dinàmica política predominant a Brussel·les, on els grans acords entre famílies polítiques continuen sent indispensables per desbloquejar expedients clau. En el Comitè de les Regions, a més, les aliances territorials solen imposar-se a les fronteres ideològiques tradicionals.
Així, l'organisme europeu s'ha convertit en escenari d'acords que en la política espanyola resultarien difícils d'imaginar. Al març, durant el debat sobre el redisseny de l'estratègia hídrica europea, Moreno i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, van unir esforços per reforçar la veu dels seus territoris “en les institucions comunitàries”.
El dirigent andalús va definir la gestió dels recursos hídrics com una qüestió de seguretat i cohesió territorial que “només serà eficaç si es dissenya des de les regions i les ciutats”. Per la seva banda, García-Page va ironitzar que “l’abús de l’aigua avui” acabarà per significar “set per demà”.
Aquest consens territorial es va estendre també a dirigents de diferent signe polític com la presidenta navarresa, María Chivite, i el president murcià, Fernando López Miras, ambdós partidaris de modernitzar les infraestructures “per assegurar l’èxit de la normativa europea”.
El paper de les regions a Brussel·les
A dia d’avui, Espanya compta amb vint-i-un membres al Comitè de les Regions, dels quals disset representen les comunitats autònomes i quatre a entitats locals. Tots els integrants de l’organisme han de comptar obligatòriament amb un mandat electoral regional o municipal, cosa que reforça el caràcter territorial de la institució.
La seva funció es limita formalment a emetre dictàmens preceptius en polítiques amb impacte territorial, com cohesió, medi ambient, ocupació o salut. No obstant això, a la pràctica, l’organisme està pensat perquè aquests territoris siguin capaços de canalitzar prioritats sectorials i territorials cap a les institucions europees.
Notícia destacada
La diplomàcia autonòmica a la UE: com les comunitats influeixen en la política europea
5 minuts
Totes les regions aspiren —encara que les seves posicions no siguin vinculants— a influir en la redacció de directives, reglaments i programes comunitaris. L’objectiu és intervenir en la fase prèvia de disseny normatiu i evitar que Brussel·les legisli d’esquena al territori.
Fonts de diferents delegacions autonòmiques reconeixen a Demòcrata la seva ambició per guanyar pes polític en les converses europees, un àmbit en el qual tradicionalment les regions han quedat relegades a un segon o fins i tot tercer pla institucional.
La paradoxa territorial europea
De fons emergeix una paradoxa que fa anys que sobrevolant el debat comunitari. Encara que les regions manquen d’iniciativa legislativa directa dins de l’entramat europeu, són precisament elles les responsables d’executar bona part de les decisions que s’adopten a Brussel·les.
A Espanya, a causa del model autonòmic i al repartiment competencial, les comunitats són les encarregades d’aplicar una part substancial de la normativa europea. Des d’agricultura fins a habitatge, passant per transports, educació o medi ambient, gran part de les directives comunitàries acaben aterrant sobre administracions regionals i locals.
D'aquí que nombrosos dirigents territorials defensin la necessitat de participar activament en el disseny de les polítiques europees per “assegurar que siguin aplicables i finançables a cada ciutat i regió”.
El gran debat: el futur pressupost europeu
Més enllà dels debats sectorials, el gran elefant a l'habitació del Comitè de les Regions és el proper Marc Financer Plurianual, és a dir, el pressupost europeu a llarg termini que definirà el repartiment de recursos comunitaris durant els propers anys.
Al Parlament Europeu hi ha un rebuig pràcticament unànime a la possibilitat de fusionar les polítiques europees en un únic pla nacional per Estat membre. Així va quedar reflectit en el document aprovat durant l'última sessió plenària, en què l'Eurocambra va fixar la seva posició negociadora.
Fonts parlamentàries adverteixen que aquest model generaria incertesa per als beneficiaris finals i posaria en risc pilars històrics de la construcció europea com la cohesió territorial, els drets socials o la Política Agrícola Comuna (PAC), especialment rellevants per a moltes regions espanyoles.
El Govern andalús ha demanat mantenir la política de cohesió i preservar el paper central de les regions dins del nou pressupost comunitari. Per això, hauria sol·licitat a Brussel·les la reprogramació dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) per destinar-los a pal·liar els danys provocats per les recents borrasques.
L'ofensiva andalusa a Brussel·les
Des del Comitè de les Regions fins a fòrums internacionals i en declaracions públiques, l'Executiu de Moreno Bonilla ha intensificat durant els últims anys la seva presència a Brussel·les. L'estratègia passa per reforçar la influència política d'Andalusia en aquelles decisions comunitàries que afecten directament el territori.
La signatura del Govern andalús apareix en un document traslladat al gabinet de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en què diverses regions europees defensaven mantenir el pes de la Política Agrícola Comuna i les polítiques de cohesió.
Una posició compartida també per altres comunitats autònomes espanyoles, com va quedar reflectit en la coneguda declaració de Galícia, pactada conjuntament pels governs regionals per defensar els seus interessos comuns en el debat pressupostari europeu.
“La política de cohesió continua sent clau per a la convergència europea, és una història d'èxit i el millor exemple de gestió propera al territori; no podem acceptar que el nou model voregi les regions i les deixi com a meres executores”, va afirmar al març la portaveu del Govern andalús, Carolina España.
Moreno sembla haver entès que la presència de la Junta en les converses europees ja no és únicament una qüestió institucional, sinó una eina d'influència política i econòmica. Perquè moltes de les decisions que es negocien a Brussel·les —des de fons agrícoles fins a transició energètica o habitatge— acaben impactant directament en la vida diària de milions de ciutadans.