Carlos Garaikoetxea, lehendakari en les legislatures de 1980 i 1984, ha mort als 87 anys després de patir un infart, segons han confirmat a Europa Press fonts d'Eusko Alkartasuna.
Nascut a Pamplona (Navarra) el 9 de juny de 1938, estava casat i tenia tres fills. Advocat i llicenciat en Ciències Econòmiques, va desenvolupar la seva carrera professional en la gestió empresarial i en l'exercici de l'advocacia des del seu propi despatx.
Va ocupar la presidència de la Cambra de Comerç i Indústria de Navarra, compatibilitzant aquest càrrec amb la seva implicació en diferents iniciatives filantròpiques i culturals. Va destacar especialment per la seva defensa de l'euskera i per l'impuls a les ikastoles durant la dictadura franquista, tal com recull la biografia de Garaikoetxea publicada al web del Govern Basc.
Al final del franquisme va ser elegit president del PNB, responsabilitat que va abandonar el 1980 en resultar incompatible amb la presidència del Govern Basc.
Garaikoetxea va encapçalar el Consell General Basc, el Govern provisional entre 1979 i 1980, i posteriorment va ser elegit lehendakari en dues legislatures (1980 i 1984). Al llarg de la seva trajectòria política va ser parlamentari navarrès, eurodiputat en dos mandats i membre del Parlament Basc en cinc legislatures. A més, va presidir l'EFA (European Free Alliance) i va liderar Eusko Alkartasuna des del seu congrés fundacional el 1987 fins al 1999.
Reconeixement al seu paper institucional
Al juny del passat any, l'actual Govern Basc, encapçalat pel lehendakari Imanol Pradales, li va retre un homenatge com a "figura clau en la construcció institucional del País Basc".
En aquell acte, celebrat quan tenia 87 anys, l'exlehendakari va ser descrit com "l'extraordinari arquitecte d'Euskadi" pel seu paper determinant al capdavant del primer Govern Basc de l'etapa democràtica.
La cerimònia, presidida per Pradales, va congregar rellevants representants polítics i institucionals, entre ells dos dels seus successors a la Lehendakaritza, Juan José Ibarretxe i Iñigo Urkullu, a més de membres de la família de José Antonio Ardanza.
Durant el seu discurs, Pradales va evocar la primera reunió de l'Executiu de Garaikoetxea a Ajuria Enea, celebrada fa 45 anys, i va posar en valor el seu "llegat de resiliència, prosperitat i benestar". "Va arribar a una Euskadi en ruïnes, colpejada per la recessió, l'atur i la violència, i va saber dissenyar els fonaments d'un país millor", va afirmar el lehendakari.
L'actual cap de l'Executiu basc va destacar l'exemple del primer Govern Basc de la democràcia per haver posat en marxa les eines que han permès a Euskadi "créixer en prosperitat i benestar" i va expressar el seu agraïment per l'herència política de Garaikoetxea, a qui va tornar a definir com l'"extraordinari arquitecte d'Euskadi".
El veterà dirigent, que va abandonar la Lehendakaritza el 1985 després de fundar Eusko Alkartasuna, va intervenir també en aquell homenatge. "Els reptes de futur són grans, però més gran és la nostra capacitat per superar-los. Som una nació valenta i treballadora. Units, des de la col·laboració lleial i el respecte a la pluralitat, construirem una Euskadi millor, més pròspera i sostenible", va remarcar.