El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, amb Pablo Bustinduy al capdavant, preveu reformar l'etiquetatge de productes per fer-los accessibles universalment, amb especial atenció a les persones amb discapacitat visual, tal com recull l'esborrany d'un projecte de Reial Decret al qual ha tingut accés Demócrata i que està contemplat per al 2026. La iniciativa pretén garantir informació en braille i altres formats per a determinats béns i productes.
No és la primera vegada que el Govern impulsa una mesura en aquests termes, però l'anterior esborrany va haver de retirar-lo perquè la Comissió Europea apreciava incompatibilitats amb la legislació comunitària i barreres substancials al mercat interior. En el nou text, es presenten modificacions substancials en el subjecte obligat a aplicar la nova normativa, en l'enfocament del concepte d'etiquetatge accessible, el contingut mínim que ha d'incloure i les exempcions.
Què s'exigirà i per a quins productes
El Projecte de Reial Decret pel qual es regula l'etiquetatge accessible de productes de consum persegueix materialitzar el compromís que recull la Llei 4/2022 de protecció dels consumidors i usuaris davant de situacions de vulnerabilitat social i econòmica. En la disposició addicional primera, d'etiquetatge inclusiu, s'estableix que el Govern haurà d'implementar el sistema braille per vetllar per la seguretat, integritat i qualitat de vida, especialment de les persones cegues i amb discapacitat visual.
Per a això, alguns productes i serveis hauran de portar un etiquetatge accessible, entenent-se com a tal aquell que inclou mencions, indicacions, marques, dibuixos o signes en qualsevol etiqueta per a permetre a les persones amb discapacitat obtenir la informació clara i de manera comprensible sobre les característiques d'aquests.
En concret, aquest projecte de Reial Decret obligaria a incloure el sistema braille, però no en tots els productes, sinó en tres:
- Productes cosmètics.
- Detergents i netejadors.
- Productes alimentaris.
Qui és el responsable?
Segons el nou text, al qual ha tingut accés aquest mitjà, els responsables de prestar el servei d'etiquetatge accessible en els productes esmentats seran els establiments comercials en territori espanyol amb una superfície en botiga superior als 400 metres quadrats. Aquest punt és una de les novetats més notables respecte a l'anterior esborrany, ja que aleshores, es descarregaven les obligacions sobre els fabricants, importadors i distribuïdors.
L'obligació d'implementar l'etiquetatge amb sistema braille serà dels establiments comercials de més de 400 m²
A més, les grans superfícies (més de 400 m²) hauran de disposar d'atenció personalitzada per a persones amb discapacitat visual i, en cas que els usuaris ho requereixin, acompanyaran durant tot el procés de compra. El personal és l'encarregat de complir amb aquesta exigència.
Informació que ha d'incloure l'etiqueta braille
El mateix consumidor pot, en el moment de la compra, sol·licitar l'etiqueta en braille, que estarà preimpresa o es procedirà a la seva impressió. Aquesta, haurà de contenir la següent informació mínima:
- Tipus de producte i marca.
- Indicació preferent de la paraula “perill” i “peli” o “p” en absència d’espai per a productes que incloguin pictograma CLP.
- Indicació de la referència “a/i” en cas que el producte inclogui ingredients o coadjuvants tecnològics que causin al·lèrgies o intoleràncies.
- Data de caducitat, en el cas de productes alimentaris.
- Si el producte oferís informació addicional mitjançant un QR, s’haurà de marcar amb un angle en relleu en la seva posició, de manera que el codi quedi situat a l’interior d’aquest angle. El QR haurà de contenir informació en format accessible.
L'etiqueta es podrà adherir al producte o en un etiquetatge addicional si la superfície del producte no és adequada o suficient. A més, els establiments comercials podran incloure quanta informació considerin oportuna.
Es contemplen exempcions per als productes que ja estiguin etiquetats en braille, sempre que incloguin la informació mínima exigida, i també per a la senyalització tàctil del QR quan el producte, tot i incorporar un QR o sistema anàleg, ja estigui senyalitzat en relleu d'acord amb les especificacions previstes.
Comerç electrònic
Els establiments obligats a aplicar la normativa d'etiquetatge hauran de complir igualment quan el servei es faci per via electrònica. El lloc web ha de ser accessible per a persones amb discapacitat visual i haurà d'existir una opció que garanteixi que els productes adquirits s'entreguin amb l'etiqueta corresponent sense cost addicional.
Els establiments disposaran d'un any, des de la publicació al BOE, per adoptar les mesures pertinents per complir tots aquests requisits.
Molt camí per davant
A Espanya hi ha 4,3 milions de persones amb algun tipus de discapacitat visual, segons dades de l'Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAD) de 2020, de l'Institut Nacional d'Estadística. Aquests usuaris poden trobar situacions de vulnerabilitat a l'hora de desenvolupar-se en les relacions de consum perquè nombrosos béns i productes del mercat manquen de condicions d'accessibilitat universal.
Amb el propòsit de reduir aquesta bretxa, l'esborrany del projecte de Reial Decret també compromet les Administracions Públiques a fomentar la consciència entre establiments comercials i organitzacions de consumidors per estendre l'etiquetatge accessible, amb especial atenció al sistema braille.
Donant voltes a les etiquetes: productes tecnològics
Els fabricants són molt reticents a la mesura i al·leguen dos motius. D'una banda, consideren que generaria inseguretat jurídica ja que cada fabricant indicaria informació diferent, entre altres coses, perquè elements com els temps de recomanació estan fora del seu control i no hi ha consens científic ja que depenen de factors individuals. D'altra banda, esgrimeixen que incrementaria l'ús de paper (manuals i etiquetes) i tinta.
Com a alternativa, diverses patronals han demanat als grups parlamentaris que es pugui informar a la pàgina web o en un format digital fàcilment accessible. També, que siguin les autoritats i organismes públics els que dissenyin els conjunts d'informació perquè siguin uniformes, independentment del fabricant.