Alemanya veu "inevitable" la retirada parcial de tropes dels EUA i reclama més autonomia

El ministre de Defensa, Boris Pistorius, adverteix que Europa ha d'assumir la seva pròpia seguretat després de l'anunci del Pentàgon

2 minuts

fotonoticia 20260429144941 1920

Publicat

Última actualització

2 minuts

L'anunci de la retirada parcial de tropes nord-americanes d'Alemanya ha reactivat el debat sobre el paper d'Europa en la seva pròpia defensa. El ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius, va afirmar dissabte que el moviment era “previsible”, però va deixar un missatge clar: Europa ha de preparar-se per assumir més responsabilitats en matèria de seguretat.

En un comunicat difós pel Ministeri de Defensa alemany, Pistorius va subratllar que el context geopolític actual obliga a replantejar l'equilibri dins de l'OTAN. "Està clar: dins de l'OTAN hem de tornar-nos més europeus per poder continuar sent transatlàntics", va assenyalar. En altres paraules, va insistir, l'aliança només serà sostenible si Europa deixa de dependre en excés del paraigua militar nord-americà.

Un canvi d'era en la seguretat europea

El replegament parcial de tropes dels Estats Units en territori alemany, anunciat pel Pentagon, no suposa una ruptura amb l'OTAN, però sí que marca un canvi de tendència en la política de defensa occidental. Washington fa anys que pressiona els seus socis europeus perquè augmentin la seva despesa militar i reforcin les seves capacitats pròpies.

Alemanya, tradicionalment més prudent en matèria militar, ha començat a adaptar-se a aquest nou escenari des de la invasió russa d'Ucraïna. Berlín ha incrementat el seu pressupost de defensa i ha impulsat la modernització del seu exèrcit, en línia amb l'objectiu d'assolir el 2% del PIB compromès amb l'OTAN.

Més Europa per sostenir l'aliança

El missatge de Pistorius no és aïllat. En els últims mesos, diversos líders europeus han defensat la necessitat d'avançar cap a una major autonomia estratègica, capaç de complementar —i en alguns escenaris, substituir parcialment— la presència militar nord-americana.

L'argument és doble: per una banda, la creixent inestabilitat en l'entorn europeu, amb la guerra a Ucraïna com a principal focus; per l'altra, la possibilitat que els Estats Units reorienti la seva estratègia cap a altres regions, especialment Àsia.

En aquest context, Berlín planteja un enfocament pragmàtic: reforçar el pilar europeu dins de l'OTAN sense trencar el vincle transatlàntic. La idea, segons Pistorius, no és substituir els Estats Units, sinó equilibrar responsabilitats.

Pressió sobre els socis europeus

La retirada parcial de tropes també augmenta la pressió sobre altres països de la Unió Europea per accelerar les seves inversions en defensa. Durant anys, la seguretat del continent ha descansat en gran mesura sobre el desplegament militar nord-americà en bases com les d'Alemanya.

Ara, eixe model comença a revisarse. La conclusió que s'obri pas en capitals com Berlín és clara: Europa deu estar preparada per a defensar-se amb major autonomia en un escenari internacional més incert.

El moviment del Pentàgon no és només militar. És, sobretot, un missatge polític: el temps de la dependència estructural dels Estats Units podria estar arribant a la seva fi.