L'Iran podria estar seguint una estratègia molt més ambiciosa que la simple confrontació militar a l'Orient Mitjà. Segons una anàlisi publicada al Financial Times per Vali Nasr, professor de la Universitat Johns Hopkins i autor d'Iran’s Grand Strategy, Teheran estaria intentant pressionar els Estats Units i els seus aliats colpejant directament l'economia global.
La lògica és simple però potencialment devastadora: si el conflicte al Golf provoca pujades brusques del preu del petroli, interrupcions del comerç marítim i tensions en les cadenes de subministrament, la pressió econòmica sobre Washington i els seus socis podria acabar forçant una negociació.
Nasr sosté que l'Iran està jugant “una partida a llarg termini” basada en una guerra asimètrica contra el sistema econòmic internacional.
Colpejar el petroli i el comerç global
L'anàlisi assenyala que en les primeres fases del conflicte l'Iran ha buscat absorbir els atacs nord-americans i israelians mentre responia amb drons i míssils, una tàctica destinada a esgotar els sistemes de defensa aèria enemics.
Però la veritable dimensió estratègica seria en un altre front: l'economia global.
Segons l'anàlisi publicat al Financial Times, drons i míssils iranians han atacat instal·lacions energètiques en països del Golf com:
- Qatar
- Aràbia Saudita
- Emirats Àrabs Units
A més, les tensions a la regió han afectat petroliers al golf Pèrsic i han restringit el trànsit a l'estret d'Ormuz, una de les rutes energètiques més importants del món.
El resultat immediat ha estat pujades en els preus del petroli i una major volatilitat en els mercats energètics.
La geografia del Golf dona avantatge a l'Iran
L'argument central de l'anàlisi és geogràfic i estratègic. L'Iran controla tota la costa nord del golf Pèrsic, una posició que li permet influir sobre les principals infraestructures energètiques situades a la costa sud. A més, els seus aliats houthis al Iemen es troben a l'entrada del mar Roig i del canal de Suez, una altra de les artèries comercials clau del planeta.
Això, segons Nasr, permet a Teheran pressionar l'economia global des de dos fronts simultanis: el Golf Pèrsic i l'accés a la mar Roja.
La guerra també es lliura contra les cadenes de subministrament
L'anàlisi també subratlla que els atacs no s'han limitat al sector energètic. Els drons i míssils iranians han afectat infraestructures crítiques al Golf, incloent-hi centres logístics com aeroports, ports i centres de dades.
La interrupció del trànsit marítim a l'estret d'Ormuz també afecta el transport de matèries primeres, petroquímics i fertilitzants, productes clau per a la indústria i l'agricultura mundial.
El veritable objectiu: forçar una negociació amb Washington
La hipòtesi que planteja l'anàlisi és que Teheran intenta elevar el cost econòmic de la guerra per als Estats Units i els seus aliats.
En paraules de l'autor, els dirigents iranians creuen que les bombes poden passar desapercebudes per a molts votants estatunidencs, però la inflació i el preu de la gasolina no.
Si el conflicte dispara la inflació energètica i altera l'economia global, la pressió política interna sobre Washington podria augmentar.
Una guerra dissenyada per durar
L'anàlisi conclou que l'Iran podria sostenir aquest tipus de pressió durant molt més temps que els seus adversaris, utilitzant tàctiques de guerra asimètrica ja aplicades anteriorment a l'Iraq i Síria.
L'estratègia final seria forçar els Estats Units a acceptar una solució política, que podria incloure un nou acord nuclear, l'aixecament de sancions i garanties internacionals per a l'Iran
Segons Nasr, els líders iranians creuen que aquesta guerra només s'acabarà quan el cost econòmic global sigui tan alt que obligui Donald Trump a negociar.