La guerra entre l'Iran, després dels atacs d'Israel i els Estats Units, ja ha provocat la pèrdua de 14 milions de barrils diaris de petroli en el mercat mundial, segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). La xifra, comunicada pel director executiu de l'organisme, Fatih Birol, reflecteix el fort impacte que està tenint el conflicte sobre el subministrament energètic global després del bloqueig parcial de l'estret d'Ormuz.
L'AIE calcula que el petroli perdut equival aproximadament al 13,5% del consum mundial diari previst per a aquest any. La dada ha disparat la preocupació de governs, mercats i organismes internacionals davant el risc d'una nova crisi energètica global.
La principal inquietud se centra ara en les conseqüències econòmiques que pot desencadenar la situació si el conflicte es perllonga i continuen les restriccions al trànsit marítim al Golf Pèrsic.
El estret d'Ormuz, clau per al petroli mundial
El estret d'Ormuz és una de les rutes energètiques més importants del planeta. Segons dades de l'Administració d'Informació Energètica dels Estats Units (EIA), per aquest corredor marítim circulava abans del conflicte prop d'una cinquena part del petroli comercialitzat a nivell mundial.
Països com Aràbia Saudita, Iraq, Emirats Àrabs Units, Kuwait o Qatar depenen d'aquesta via marítima per exportar bona part de la seva producció energètica cap a Europa i Àsia.
El bloqueig parcial de la zona i la inseguretat provocada per la guerra han reduït dràsticament el trànsit de petroliers i alterat les cadenes internacionals de subministrament.
L'AIE reconeix que la situació afecta especialment Àsia per la seva elevada dependència del cru procedent del Golf, encara que adverteix que les conseqüències ja s'estan estenent al conjunt de l'economia mundial.
El temor a noves pujades de preus
Un dels efectes més immediats del conflicte està sent la pressió sobre els preus internacionals del petroli.
Els mercats energètics han reaccionat amb forts moviments des de l'inici de l'escalada militar i diferents analistes internacionals alerten que la situació podria traduir-se en noves pujades del combustible si no es restableix parcialment el trànsit a Ormuz.
L'AIE ja ha activat part de les seves reserves estratègiques per intentar estabilitzar el mercat. Fa setmanes va aprovar l'alliberament de 400 milions de barrils, la major operació d'aquest tipus des de la creació de l'organisme després de la crisi petroliera dels anys setanta.
L'objectiu és amortir l'impacte sobre el subministrament i evitar tensions encara més grans en els preus internacionals.
A més del petroli, el conflicte també està afectant al transport marítim i als costos logístics. Les asseguradores han elevat les primes per als vaixells que travessen la zona i diverses companyies energètiques han reduït temporalment operacions al Golf Pèrsic.
Risc d'inflació i frenada econòmica
Organismes internacionals i entitats financeres porten dies advertint de les possibles conseqüències econòmiques derivades d'una crisi energètica prolongada.
Entre els principals riscos assenyalats per analistes figuren un augment de la inflació, encariment del combustible, majors costos industrials, pressió sobre el transport i possibles efectes sobre el creixement econòmic global.
La pujada del petroli sol traslladar-se directament a sectors com el transport, l'electricitat o determinats productes industrials, cosa que pot acabar afectant també els preus que paguen consumidors i empreses.
L'AIE ha començat fins i tot a plantejar mesures d'estalvi energètic per reduir el consum mentre persisteixi la crisi. Entre les recomanacions esmentades per l'organisme figuren impulsar el teletreball, fomentar el transport públic o limitar determinats desplaçaments.
Pressió diplomàtica per frenar la crisi
Mentre continua l'impacte energètic global, diferents governs mantenen contactes diplomàtics per intentar reduir la tensió militar i reobrir parcialment el trànsit marítim a Ormuz.
Estats Units manté presència militar reforçada a la zona i diversos països occidentals continuen coordinant operacions de protecció per a combois comercials i petroliers.
Iran, per la seva banda, ha assegurat en els últims dies que continua disposat a negociar determinades condicions relacionades amb la seguretat marítima a la regió, encara que les converses continuen bloquejades.
La situació manté en alerta governs i bancs centrals davant el temor que el conflicte acabi provocant una nova crisi energètica internacional en un moment de forta incertesa econòmica global.