La participació en la primera volta de les eleccions municipals a França s'ha situat en el 19,37% a migdia, tot just un punt per damunt del 18,38% registrat a la mateixa hora en els comicis del 2020, que van estar marcats per la pandèmia de la Covid-19, segons les dades publicades pel Ministeri de l'Interior.
El nivell de mobilització continua, no obstant això, per sota dels registres de convocatòries anteriors. El 2014, la participació assolia el 23,16% a migdia, una xifra similar a la del 2008, quan es va situar al voltant del 23%.
Incertesa sobre la participació final
La participació es manté com una de les grans incògnites d'aquesta jornada electoral. Tot i que s'espera que al tancament dels col·legis el percentatge final sigui superior al del 2020, queda per veure si s'aconsegueix frenar la tendència descendent registrada en aquestes eleccions al llarg de les últimes dècades.
La participació en les municipals franceses ha caigut de manera progressiva, passant del 78,4% registrat el 1983 al 63,6% el 2014, segons les dades oficials.
Els col·legis electorals romandran oberts fins a les 18.00, 19.00 o 20.00 hores, depenent de la mida dels municipis. A les grans ciutats serà quan es tanquin les urnes a última hora de la tarda i comencin a publicar-se els primers resultats de l'escrutini.
Prop de 49 milions d'electors cridats a votar
En total, 48,7 milions de ciutadans estan cridats a les urnes en aquestes eleccions, entre ells uns 358.000 ciutadans d'altres països de la Unió Europea amb dret a vot en els comicis locals.
Les urnes ja han tancat a Nova Caledònia, on la votació se celebra abans a causa del desfasament horari.
Al voltant del 93% dels municipis, on només competeixen una o dues llistes, coneixeran avui mateix el seu alcalde. No obstant això, el resultat serà molt més incert a les grans ciutats, cosa que anticipa una intensa negociació d'aliances entre la primera i la segona volta, prevista per al pròxim diumenge.
Un baròmetre polític abans de les presidencials
Les eleccions municipals se celebren a més a un any de les eleccions presidencials, cosa que converteix aquesta cita electoral en un important termòmetre polític per als partits i els possibles candidats a l'Elisi. L'actual president, Emmanuel Macron, no podrà presentar-se novament després d'haver esgotat els dos mandats permesos.
Per evitar una lectura nacional dels resultats, que podria perjudicar el seu partit Renaixement, amb escassa implantació municipal, el Govern ha optat per mantenir un perfil baix durant la campanya.
La formació macronista confia a conservar algunes alcaldies com Nevers, Coulommiers o Senlis, mentre que en altres ciutats dona suport a candidats dels seus socis de Govern, entre ells MoDem, Horitzons o la dreta tradicional de Els Republicans (LR).
Tensions a l'esquerra i expectatives de l'extrema dreta
El debat sobre aliances es presenta especialment complex en el bloc d'esquerres, on les tensions entre el Partit Socialista i La França Insubmisa (LFI) han marcat la campanya. Ambdues formacions han aconseguit acords en una seixantena de ciutats i podrien unir forces en la segona volta per intentar arrabassar alcaldies a la dreta en municipis com Tolosa, Llemotges o Avinyó.
La extrema dreta també afronta aquestes eleccions amb altes expectatives, amb l'objectiu de desplaçar la dreta tradicional en alguns territoris o trencar l'anomenat cordó sanitari i obrir la porta a futures aliances de cara a les presidencials de 2027.
Les grans batalles a les principals ciutats
Les principals incògnites electorals es concentren a París, Marsella i Lió, on el resultat dependrà en gran mesura de l'aritmètica de la segona volta.
A París, les opcions del socialista Emmanuel Grégoire i de la conservadora Rachida Dati podrien veure's condicionades pel resultat d'altres candidats que aspiren a superar el 10% necessari per passar a la segona volta, com Pierre-Yves Bournazel (Horitzons), Sophia Chikirou (LFI) o Sarah Knafo (Reconquesta).
Un escenari similar es planteja a Marsella, on l'actual alcalde Benoît Payan, de l'esquerra independent, competeix amb el candidat d' Agrupació Nacional, Franck Allisio, tots dos distanciats en les enquestes de Martine Vassal (LR) i Sébastien Delogu (LFI).
Per la seva banda, els ecologistes, que van ser els grans vencedors de les municipals de 2020, esperen conservar bastions com Estrasburg i Bordeus i confien en una possible remuntada a Lió, on l'actual alcalde Grégory Doucet s'enfronta a l'expresident de l' Olympique de Lió, Jean-Michel Aulas.