El 28 de febrer de 2026, en la primera onada d'atacs israelians i estatunidencs contra l'Iran, un míssil va impactar contra l'escola primària femenina Shajareh Tayebeh, causant la mort de més de 150 persones, majoritàriament nenes. L'atac es va produir en el marc de l'ofensiva militar llançada contra objectius militars iranians, en una escalada que va desencadenar posteriorment represàlies de Teheran.
L'autoria d'aquest bombardeig continua sense confirmació oficial i les versions sobre els fets inclouen des de la hipòtesi d'un error militar fins i tot, la negació de la seva existència per part de teories desinformatives.
El centre escolar es trobava a prop d'instal·lacions vinculades al Cos de la Guàrdia Revolucionària iraniana, circumstància que ha portat analistes militars a plantejar que l'objectiu real de l'atac podria haver estat aquest complex militar pròxim.
Israel nega l'autoria
Israel va ser, des de primera hora, assenyalat com a possible autor d'aquest atac però ha negat repetidament tenir coneixement d'operacions a la zona concreta de l'escola. El portaveu de l'Exèrcit israelià, Nadav Shoshani, va declarar l'1 de març que no tenia constància de “cap operació” israeliana o nord-americana a l'àrea del col·legi atacat.
Aquesta negació va alimentar la incertesa sobre l'autoria directa de l'atac, tot i que reconstruccions basades en imatges satel·litals, vídeos verificats i geolocalització de fonts obertes, venen a ratificar que, efectivament, un míssil va impactar directament contra l'edifici escolar mentre hi havia classes.
Les autoritats iranianes van qualificar l'episodi com un dels atacs civils més greus de la guerra i van denunciar el fet davant d'organismes internacionals. El Govern iranià va responsabilitzar públicament els Estats Units i Israel del bombardeig i el president Masoud Pezeshkian va afirmar que les nenes van morir en un “atac dels agressors estatunidencs i sionistes contra centres civils”, mentre que el ministre d'Exteriors, Abbas Araghchi, el va qualificar de “crim contra el poble iranià”.
La ONU ha sol·licitat una investigació internacional per determinar responsabilitats i avaluar si l'atac podria constituir un crim de guerra.
Una investigació apunta ara a munició estatunidenca
Gairebé una setmana després d'aquells fets, una investigació publicada per The New York Times sembla llançar llum sobre el que va passar. La seva conclusió és que Israel podia tenir raó, però també Teheran -almenys en part-, ja que ha assenyalat israelians i nord-americans com a culpables. La hipòtesi de la investigació és que l'escola va volar per una acció nord-americana a causa de un error d'identificació d'objectius durant un atac.
L'informe es basa en imatges satel·litàries, vídeos verificats i anàlisis d'experts militars, que suggereixen que el míssil utilitzat podria correspondre a munició emprada per forces estatunidenques en els bombardejos realitzats aquell mateix dia. Washington ha reconegut que operava militarment a la zona, però sosté que no atacaria deliberadament un centre escolar i ha obert una investigació interna.
La desinformació: teories que el van qualificar de “engany”
Des d'un primer moment, el desafortunat episodi ha estat envoltat de desinformació en xarxes socials. Algunes publicacions asseguraven que les imatges de l'escola destruïda procedien en realitat de Kabul el 2021, insinuant que l'atac era fals. Tanmateix, verificadors i anàlisis OSINT han confirmat que les fotografies corresponen a l'escola de Minab destruïda el 28 de febrer de 2026.
També van circular versions que afirmaven que l'Iran havia bombardejat l'escola per error, cosa que tampoc no ha estat reconeguda pel Govern iranià.
Un atac sense autor confirmat
En qualsevol cas, a dia d'avui, cap país ha assumit oficialment l'autoria del bombardeig.
Les posicions continuen sent tres:
-
Iran acusa els Estats Units i Israel.
-
Israel nega haver participat en aquest atac concret.
-
Una investigació periodística apunta a un possible error d'identificació de forces estatunidenques.