El subsidi per a majors de 52 anys és una de les ajudes més vigilades del SEPE perquè combina una prestació mensual amb cotització per a la jubilació.
Però també és una de les que més dubtes genera pel requisit de rendes: el beneficiari ha de mancar d'ingressos propis superiors al 75% del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries. El propi SEPE recorda que, si els ingressos no han superat aquest límit en cap mes, es pot tramitar la declaració anual de rendes per internet.
La regla general és clara: si el beneficiari supera el límit mensual de rendes, el subsidi pot suspendre's o perdre's. Però hi ha matisos importants. No tots els ingressos extraordinaris s'imputen igual ni tots compten necessàriament com a renda de l'any en què es cobren.
El cas més clar és el dels salaris endarrerits reconeguts per sentència. Si una persona cobra el 2026 una quantitat elevada corresponent a sous pendents del 2019 o 2020, aquests diners poden no computar com a renda del 2026 a efectes d'extingir el subsidi, sempre que es pugui acreditar documentalment que correspon a exercicis anteriors.
El cas que pot salvar el subsidi tot i cobrar 11.000 euros
El dubte sorgeix quan un beneficiari del subsidi per a majors de 52 anys rep un ingrés molt superior al límit de rendes. En principi, una quantitat de 11.000 euros bruts en un sol mes superaria de sobres el topall exigit pel SEPE.
Però la clau està en l'origen dels diners. Si aquest ingrés procedeix d'una sentència que reconeix salaris endarrerits corresponents a anys anteriors, no té per què imputar-se automàticament a l'exercici en què es cobra.
En altres paraules: si el treballador rep ara un pagament que en realitat correspon a sous pendents del 2019 i 2020, pot defensar davant el SEPE que no es tracta d'una renda generada el 2026, sinó de quantitats meritades en exercicis previs.
La diferència clau: salaris endarrerits, indemnització o interessos
El matís és decisiu. No és el mateix cobrar salaris endarrerits que rebre una indemnització, interessos de demora o un altre tipus de quantitat extraordinària.
Si l'ingrés correspon a salaris pendents d'anys anteriors, el beneficiari pot al·legar que s'han d'imputar al període en què es van generar, no a l'any del cobrament. En aquest cas, el SEPE hauria de valorar la documentació abans de revocar el subsidi.
En canvi, si l'ingrés correspon a una indemnització, interessos, rendiments o una quantitat generada en l'exercici actual, la lectura pot canviar. Aquí sí que podria computar com a renda de l'any i afectar al subsidi.
La diferència no està només en quant es cobra. Està en per què es cobra i a quin període correspon.
Què ha de fer el beneficiari si el SEPE proposa retirar l'ajuda
Si el SEPE comunica una proposta de revocació o suspensió del subsidi, el més important és no quedar-se parat. El beneficiari ha de presentar al·legacions i aportar la documentació que demostri l'origen de l'ingrés.
En un cas de salaris endarrerits, convé lliurar la sentència, la resolució administrativa o judicial, el desglossament de quantitats, el període al qual corresponen els salaris i qualsevol document que permeti acreditar que no són rendes ordinàries de l'any en curs.
Si el SEPE dicta finalment una resolució desfavorable, el següent pas és presentar reclamació prèvia a la via judicial. Aquest tràmit és obligatori abans d'acudir als jutjats socials.
El límit de rendes del subsidi per a majors de 52 anys
El requisit de rendes s'aplica sobre els ingressos propis del beneficiari. L'article 275 de la Llei General de la Seguretat Social regula la manca de rendes en els subsidis per desocupació i fixa com a referència el 75% del SMI, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries.
Amb el SMI de 2026, aquest límit se situa en 915,75 euros mensuals, segons els càlculs derivats del 75% del salari mínim vigent.
Aquest requisit s'ha de mantenir durant tot el temps de percepció del subsidi. Per això el SEPE exigeix controlar les rendes i obliga els beneficiaris del subsidi per a majors de 52 anys a presentar la Declaració Anual de Rendes.
La Declaració Anual de Rendes: el tràmit que no es pot oblidar
Els beneficiaris del subsidi per a majors de 52 anys han de presentar cada any la Declaració Anual de Rendes. El SEPE assenyala que s'ha de presentar en els 15 dies hàbils següents a que es compleixin dotze mesos des del naixement del dret o des de l'última represa. Si no es presenta en termini, el subsidi se suspèn.
Aquest tràmit serveix per comprovar que el beneficiari continua complint el requisit de manca de rendes. No és una formalitat menor. Oblidar-ho pot provocar la suspensió del pagament encara que la persona continuï complint els requisits econòmics.
A més, quan hi ha hagut un ingrés extraordinari, la declaració anual pot convertir-se en el punt on salti l'alarma del SEPE. Per això és clau documentar bé l'origen de qualsevol quantitat elevada.
Quant es cobra amb el subsidi per a majors de 52 anys
El subsidi per a majors de 52 anys equival al 80% de l'IPREM. El 2026, amb l'IPREM mensual en 600 euros, l'ajuda se situa en 480 euros al mes, en 12 pagues.
La seva importància no està només en la quantia. Aquest subsidi cotitza per a la jubilació, cosa que el converteix en una prestació especialment rellevant per a aturats que ja estan a prop de l'edat ordinària de jubilació i necessiten mantenir la seva carrera de cotització.
Per això perdre'l per una mala imputació de rendes pot tenir un efecte doble: deixar de cobrar l'ajuda i perjudicar la futura pensió.
Requisits principals del subsidi per a majors de 52 anys
Per accedir a aquesta ajuda cal estar en situació legal d'atur, estar inscrit com a demandant d'ocupació, complir l'edat exigida i acreditar els requisits necessaris per accedir a la pensió contributiva de jubilació, llevat de l'edat.
També s'exigeix haver cotitzat almenys 15 anys, dels quals dos han d'estar dins dels 15 anys anteriors, i haver cotitzat per atur almenys sis anys al llarg de la vida laboral. A més, el beneficiari ha de mantenir el requisit de rendes pròpies per sota del 75% del SMI. En aquest subsidi, a diferència d'altres, la referència rellevant són les rendes personals del sol·licitant, no les de tota la unitat familiar.