Les pensions tornen al centre del debat públic, però aquesta vegada amb una pregunta molt concreta: quant cobren els jubilats en cada municipi d'Espanya. La resposta dibuixa un mapa molt desigual.
En algunes localitats, la pensió mitjana de jubilació supera els 2.500 euros mensuals; en altres, no arriba als 800 euros. Entre tots dos extrems apareix una geografia econòmica que parla del passat industrial, de la mineria, del camp, dels salaris cotitzats durant dècades i de l'estructura social de cada territori.
Quant es cobra de pensió mitjana de jubilació a Espanya
La pensió mitjana de jubilació a Espanya se situa en 1.569,7 euros mensuals, segons les dades d'abril. És una xifra superior a la pensió mitjana total del sistema contributiu, que queda en 1.368,4 euros, perquè les prestacions de jubilació són les més nombroses i també les més elevades.
En total, a Espanya s'abonen gairebé 10,5 milions de pensions contributives, de les quals uns 6,7 milions corresponen a jubilació. El nombre de pensions supera al de pensionistes perquè una mateixa persona pot cobrar més d'una prestació, per exemple jubilació i viduïtat.
El mapa permet entendre una cosa clau: la pensió no depèn només del lloc on es viu ara, sinó d'on i com es va treballar durant dècades. On hi va haver salaris alts i cotitzacions fortes, les pensions actuals són més elevades. On va predominar una economia agrària, ramadera o de baixa remuneració, la mitjana sol ser molt menor.
Més de tres milions de jubilats cobren per sota del SMI
La mitjana nacional amaga una realitat molt més dura per a milions de persones. Més d'un terç dels jubilats, una mica més de 2,4 milions, cobra menys de 1.000 euros al mes. A més, uns 3,1 milions de jubilats, per sobre del 44%, perceben una prestació inferior al salari mínim interprofessional, fixat en 2026 en 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues.
Si es mira el conjunt de totes les pensions contributives, no només les de jubilació, el percentatge de perceptors per sota del SMI puja fins al 54%, prop de sis milions de persones. És a dir: més de la meitat del sistema contributiu es mou per sota d'aquesta referència salarial.
En l'extrem contrari, gairebé 800.000 jubilats cobren més de 3.000 euros al mes, l'11,3% del total. No és la situació habitual: les pensions més freqüents es concentren en els trams baixos i intermedis, amb més de la meitat dels jubilats entre 500 i 1.500 euros mensuals.
Els municipis amb les pensions més altes
Les pensions mitjanes de jubilació més altes apareixen en municipis amb forta tradició minera o industrial. Localitats com Degaña, a Astúries; Estercuel, a Terol; o Villablino, a Lleó, figuren entre els llocs on la pensió mitjana de jubilació sobrepassa els 2.500 euros.
L'explicació és en la història laboral d'aquests territoris. La mineria va generar durant dècades salaris més alts per la duresa i perillositat del treball. Aquests salaris van implicar cotitzacions més grans i, per tant, pensions més elevades en arribar la jubilació. Encara que moltes d'aquestes activitats hagin perdut pes o hagin desaparegut, la seva empremta continua viva en la nòmina mensual dels jubilats.
Per això el mapa de pensions és també un mapa del passat econòmic d'Espanya. Hi ha municipis que avui tenen rendes mitjanes molt més baixes que les pensions dels seus jubilats, precisament perquè les prestacions actuals reflecteixen feines industrials o mineres que ja no tenen el mateix pes en l'economia local.
Els municipis on la pensió no arriba a 800 euros
En l'altre extrem apareixen municipis on la pensió mitjana de jubilació no arriba als 800 euros. Entre els exemples assenyalats per DatosRTVE figuren Cosa, a Terol; Olula de Castro, a Almeria; i Eljas, a Càceres.
La lògica és inversa a la de les zones mineres. En moltes localitats agràries, ramaderes o amb feines històricament pitjor remunerades, les bases de cotització van ser més baixes. El resultat arriba dècades després: pensions mitjanes més reduïdes i una major dependència de complements, estalvi familiar o suport d'altres membres de la llar.
Aquest contrast explica per què dos municipis petits poden tenir pensions radicalment diferents. No es tracta només de la mida de la població ni de la comunitat autònoma. Importa l'estructura productiva, el tipus d'ocupació dominant i els salaris cotitzats durant la vida laboral.
El País Basc lidera les pensions més altes
Per províncies, les pensions mitjanes de jubilació més elevades es concentren al País Basc, on les tres províncies s'acosten als 2.000 euros. Per sota apareixen Astúries i Madrid, mentre que Barcelona se situa al voltant dels 1.660 euros.
A la part baixa es troben províncies com Lugo i Ourense, que no arriben als 1.300 euros de pensió mitjana de jubilació. També queden per sota dels 1.350 euros províncies com Jaén, Almería, Cáceres i Córdoba.
La fotografia territorial és molt clara: les zones amb major pes històric d'ocupació industrial, minera, administrativa qualificada o rendes altes presenten pensions més elevades. Les àrees amb economies més agràries o de menor salari històric arrosseguen pensions més baixes.
Les grans ciutats amb pensions més elevades
A les grans ciutats, l'efecte s'atenuen perquè conviuen perfils laborals molt diferents. La població és més gran, l'estructura econòmica és més diversa i les mitjanes tendeixen a diluir els extrems. Tot i així, hi ha diferències clares entre ciutats.
Entre les localitats de més de 100.000 habitants, les pensions mitjanes de jubilació més altes apareixen a Cadis, Rivas-Vaciamadrid i les tres capitals basques, on se superen els 1.900 euros.
El cas de les grans ciutats permet llegir una altra capa del mapa: no només importa el salari mitjà actual, sinó la composició laboral històrica. Municipis amb fort pes d'ocupació pública, indústria, grans empreses o sectors millor pagats tendeixen a mostrar pensions més elevades.
Pozuelo, Boadilla i l'empremta de les rendes altes
El mapa també reflecteix municipis de renda alta on les pensions són elevades, encara que per una raó diferent a la minera. Pozuelo de Alarcón, a Madrid, supera els 2.000 euros de pensió mitjana de jubilació, molt per sobre de la mitjana nacional. El 2023, la seva renda bruta mitjana per persona era de 3.144 euros, la més alta del país.
Aquest patró s'observa també en municipis com Boadilla del Monte, a Madrid, o Matadepera i Sant Just Desvern, a Barcelona. Són localitats amb rendes altes actuals i trajectòries laborals que també es traslladen a millors prestacions de jubilació.
Aquí la lectura és distinta: no parlem de la memòria d'una indústria extingida, sinó d'entorns on els nivells de renda, salaris i cotitzacions han estat més alts i segueixen deixant una pensió mitjana superior.