L'exministre de Consum i antic coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, ha considerat "valent" i "fins i tot desitjable" que el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, es plantegi ser la referència de l'espai de l'esquerra alternativa.
Així ho ha manifestat en unes declaracions a "La Sexta", recollides per Europa Press, després que el diputat republicà es mostrés disposat a encapçalar un front ampli sempre que això servís per reforçar la unitat de les forces situades a l'esquerra del PSOE.
Garzón ha subratllat que comparteix el plantejament i que li resulta "valent" la proposta de Rufián. "Em sembla fins i tot desitjable que es pugui postular per ser la referència d'aquest espai", ha assenyalat, puntualitzant a continuació que els partits d'àmbit estatal no constitueixen un problema, com va sostenir recentment el portaveu d'ERC.
En aquest sentit, l'exministre ha contraposat que les formacions de caràcter nacional poden trobar-se "febles" en determinats escenaris de comicis autonòmics, però ha remarcat que el panorama és diferent quan se celebren eleccions d'àmbit estatal.
En qualsevol cas, ha defensat que "no és incompatible la convivència entre els partits nacionals" amb vocació federal i les formacions de tall territorial o regional, posant com a exemple d'aquesta coexistència la candidatura de la coalició Sumar a les eleccions generals del 23J.
Rufián, el "millor actiu" de l'esquerra sociològica
Sota aquesta premissa, Garzón ha arribat a afirmar que, en l'actualitat, Rufián és el "millor actiu que té l'esquerra sociològica", "agradi més o menys", i ha afegit que, si finalment decideix presentar-se com a candidat, "serà atractiu" per al conjunt de partits que avui encarnen l'esquerra, que ha descrit com a nombrosos i diversos.
L'exlíder d'IU ha incidit en què cal un lideratge clar per articular la unitat a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions generals, cosa que, al seu judici, constitueix "condició de possibilitat perquè es revalidi el govern de coalició". "Si no és impossible", ha sentenciat, advertint que la fragmentació posaria en risc la continuïtat de l'actual Executiu.