El rescat a Plus Ultra va ser aprovat pel Consell de Ministres el març del 2021. L'operació, amb un cost de 53 milions d'euros, tenia origen en el Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE), que el Govern va posar en marxa per auxiliar societats amb dificultats per la crisi econòmica desencadenada per la pandèmia de Covid-19.
Aquest fons, dependent de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), tenia com a missió injectar liquiditat a empreses que fossin viables però que, per l'impacte de la crisi, es veiessin en una situació compromesa.
El fons va ser aprovat el juliol del 2020 amb una dotació de 10.000 milions d'euros per donar suport a la solvència de les companyies a través de diferents mecanismes: compra d'accions, deute o qualsevol instrument convertible a capital, a sol·licitud de les empreses.
El rescat a Plus Ultra es va articular en dos préstecs: un d'ordinari de 19 milions a cinc anys i un altre participatiu de 34 milions a set anys de termini segellat cinc mesos més tard.
A més de Plus Ultra, l'Executiu va aprovar rescats per a altres empreses com Air Europa, Ávoris Corporación Empresarial, Celsa, Duro Felguera o Tubos Reunidos.
Sota sospita
El rescat de la companyia aèria no va ser, ni de bon tros, el de major quantia, però va aixecar sospites des dels primers dies. PP i Vox es van llançar al Congrés a qüestionar l'operació, acusant el Govern de prioritzar l'ajuda a aquesta empresa per motius no explicats.
La companyia aèria no era una de les grans companyies i ja registrava pèrdues abans de la pandèmia. L'oposició va posar en dubte que aquesta empresa pogués considerar-se estratègica, tenint en compte que el fons de rescat estava pensat per a aquest tipus d'empreses.
No obstant això, el Govern va justificar l'operació en considerar que el transport aeri és en si mateix un sector estratègic pel seu paper en el turisme i que Plus Ultra era una aerolínia de nínxol, que opera en vols de llarga distància a països de Llatinoamèrica. Particularment, l'Equador, el Perú i Veneçuela.
Denúncia als dos mesos
La seva connexió amb aquest últim país va ser el detonant de les acusacions de PP i Vox, que des del primer dia van relacionar l'operació amb el pagament de favors a empresaris afins al Govern veneçolà de l'aleshores president Nicolás Maduro. La companyia aèria va arribar a emetre un comunicat per aclarir que es tractava d'una empresa espanyola i no veneçolana.
La batalla política va acabar arribant als jutjats, denunciat pel pseudosindicat Manos Limpias, PP i Vox. El cas va ser arxivat el gener de 2023, sense que declaressin els directius de la SEPI demandats ni els responsables de l'aerolínia.
La imputació de l'aerolínia s'havia realitzat fora del termini legal, però el jutjat aclarava en la seva interlocutòria que no veia el rescat ni arbitrari ni contrari a la normativa.
Vox també va denunciar el president Pedro Sánchez i les ministres María Jesús Montero i Reyes Maroto per la concessió de fons. La querella va ser arxivada pel Tribunal Suprem, que no va apreciar indicis suficients.
Investigacions des de França i Suïssa
Els dubtes sobre el rescat van aflorar anys després. La Fiscalia Anticorrupció va rebre el 2024 dues sol·licituds de cooperació procedents de França i Suïssa. Ambdós països investigaven una organització criminal pel presumpte ús indegut dels 53 milions d'euros del rescat.
Acusaven l'aerolínia d'haver blanquejat préstecs ficticis que posteriorment hauria retornat amb diners del rescat.
Les recerques van acabar derivades a l'Audiència Nacional, que investiga el possible ús indegut del rescat i si la companyia va acabar participant en una presumpta xarxa internacional de blanqueig de diners.