La Unió Federal de Policia (JUPOL), sindicat majoritari a la Policia Nacional, ha denunciat l'escalada d'homicidis i agressions amb arma blanca registrats en les últimes setmanes en diferents punts d'Espanya. L'organització alerta d'una tendència creixent que, segons sosté, exigeix una resposta legislativa “immediata, ferma i decidida”.
Entre els successos més recents es troben els ocorreguts a Madrid, València, Esplugues de Llobregat (Barcelona), Salt (Girona) i Vallecas (Madrid), on un agent de la Policia Nacional va resultar ferit després de rebre múltiples punyalades al crit de “em dóna igual la Policia, ja he estat abans a la presó”. A aquests fets se sumen altres episodis violents protagonitzats aquest cap de setmana per bandes juvenils, que reforcen, segons el sindicat, un escenari de creixent preocupació.
Recentment, era el batlle de Madrid, José Luis Martínez Almeida, qui per urgia al delegat del Govern a centrar-se en la seguretat davant el repunt d'atacs amb arma blanca.
Una tendència a l'alça i una “normalització” de l'arma blanca
Des de JUPOL adverteixen que no es tracta de fets aïllats, sinó d'una tendència sostinguda a l'alça en què l'arma blanca s'està convertint en un element cada vegada més habitual en la violència urbana, especialment entre perfils joves.
«La normalització de portar armes blanques a la via pública i la baixa percepció del risc penal estan generant un caldo de cultiu que desemboca en tragèdies», assenyalen des de l'organització. En aquest context, denuncien que els agents treballen amb mitjans limitats i sota una creixent pressió operativa i social.
30.000 sancions en un any: un problema estructural
Segons dades oficials corresponents a 2024, a Espanya es van registrar al voltant de 30.000 sancions per tinença o ús d'armes blanques, una xifra que el sindicat interpreta com un indicador clar de la magnitud del problema.
Encara que les dades completes del 2025 encara no han estat publicades, JUPOL sosté que la tendència és creixent i hauria d'encendre totes les alarmes en l'àmbit polític i de seguretat. A això se suma, segons denuncien, l'augment de les temptatives d'homicidi i dels atacs contra agents de l'autoritat, cosa que evidencia —afirmen— un deteriorament del respecte institucional.
Crítiques a la legislació i als límits a l'acció policial
El sindicat considera que l'actual regulació sobre la tinença d'armes blanques és insuficient i que manca d'un veritable efecte dissuasori. "Les sancions no estan a l'alçada del problema", sostenen.
JUPOL també critica les reformes legislatives que, al seu judici, debiliten eines policials com els escorcolls preventius, inclosos a la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. Consideren que limitar aquestes actuacions suposa “deixar indefensos els agents i la ciutadania”.
“Cada arma blanca que no es detecta a temps és una potencial tragèdia”, adverteixen, defensant aquests controls com una eina essencial de prevenció.
Crida a un enduriment legislatiu
Davant aquest escenari, JUPOL exigeix un enduriment immediat de la legislació en matèria d'armes blanques, l'increment de les sancions administratives i penals, i el manteniment dels escorcolls preventius com a eina clau de seguretat ciutadana.
El sindicat reclama a més un suport polític explícit a la tasca policial i la dotació de més mitjans legals i operatius. Així mateix, alerta que, si no s'adopten mesures urgents, l'escalada de violència podria consolidar-se en els pròxims mesos.
“No es tracta de generar alarma, sinó d'afrontar una realitat que ja està tenint conseqüències greus”, assenyalen des de l'organització. JUPOL conclou que la seva obligació és defensar la seguretat ciutadana i les condicions de treball dels agents: “Espanya necessita lleis més fermes, més eines policials i menys complaença amb la violència”.
El debat sobre la prevenció
Segons diferents fonts policials, l'ús de ganivets i navalles s'ha consolidat com un factor creixent de violència urbana. En els últims anys, Espanya ha registrat un increment sostingut dels episodis violents amb arma blanca, tant en agressions com en homicidis, una tendència que preocupa les forces de seguretat i que ha reobert el debat sobre prevenció, legislació i control del port d'aquest tipus d'objectes.
Les forces policials i experts en seguretat apunten a diversos elements que podrien explicar aquesta evolució: per una banda, s'observa una major normalització del port d'armes blanques, especialment en entorns urbans i d'oci nocturn. I, a això se suma la participació creixent de perfils joves en conflictes violents, on l'ús d'armes improvisades o portades de forma habitual s'ha convertit en un factor de risc afegit.
També se senyala la percepció d'escassa conseqüència penal en la tinença o ús d'aquest tipus d'armes, cosa que reduiria l'efecte dissuasori. Juntament amb això, influeixen factors socials com la conflictivitat en espais públics, el consum d'alcohol o drogues en contextos d'oci i l'aparició de grups juvenils violents.
L'augment d'aquests episodis ha generat preocupació en l'àmbit policial, que reclama reforçar les eines de prevenció i control. Entre les demandes més recurrents figuren l'increment de la vigilància en zones sensibles, la revisió del marc sancionador i una major capacitat operativa per detectar armes abans que siguin utilitzades.
En aquest context, el fenomen de les armes blanques s'ha convertit en un dels principals desafiaments de seguretat urbana a Espanya, amb una evolució que, segons coincideixen diferents fonts, continua a l'alça i sense signes clars d'estabilització.