La imputació de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero per fins a quatre delictes, entre ells tràfic d'influències, pel 'Cas Plus Ultra' marca l'agenda política. Sense anar més lluny, durant la sessió de control al Govern al Congrés, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha interpel·lat directament Pedro Sánchez preguntant-li: “On acaba el lobisme i comença el tràfic d'influències?”, en referència al paper de Zapatero en el cas Plus Ultra investigat per l'Audiència Nacional.
La clau jurídica rau en l'abús de poder o de relacions privilegiades. No cal que hi hagi suborn directe ni un lliurament de diners perquè pugui apreciar-se tràfic d'influències. N'hi ha prou que una persona aprofiti la seva proximitat política o institucional per alterar decisions públiques de manera irregular.
A la pràctica, la línia entre lobby legítim i tràfic d'influències sol aparèixer marcada per factors com la transparència, l'existència de favors personals, les adjudicacions públiques pactades, l'ús d'informació privilegiada o les conegudes “portes giratòries”.
Quan les relacions polítiques o institucionals serveixen per garantir contractes, beneficis o decisions administratives fora dels procediments normals, el terreny deixa de ser el de la representació legítima d'interessos i entra en l'àmbit penal. Per això, organismes internacionals i experts en transparència fa anys que reclamen una regulació més estricta dels lobbies a Espanya.
Sobre el delicte
D'acord amb la legislació vigent, el tràfic d'influències està tipificat al Codi Penal, concretament als articles 428, 429 i 430 i es produeix quan una persona utilitza la seva posició pública o relació personal per influir indegudament en una autoritat o funcionari o amb l'objectiu d'obtenir una resolució o benefici econòmic per a si mateix o per a tercers.
tràfic d'influències
El Codi Penal preveu diferents penes segons qui cometi el delicte i com es produeixi el tràfic d'influència:
- Quan el cometi una autoritat o funcionari públic (art. 428) les penes poden arribar a ser entre 6 mesos i dos anys de presó, multa de fins al doble de l'import obtingut o perseguit i la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per exercir el dret de sufragi passiu de 5 a 9 anys.
- Quan el cometi un particular (art. 429) aprofitant una relació personal amb un càrrec públic o funcionari, les penes són entre 6 mesos i dos anys de presó i multa de fins al doble de l'import obtingut o perseguit. En aquest cas no hi ha inhabilitació pública perquè l'autor no ocupa un càrrec públic.
- Oferiment d'influències (art. 430) sobre funcionaris o autoritats a canvi de diners o avantatges, encara que finalment no arribi a influir realment, les penes són privació de llibertat de 6 mesos a 1 any i multa econòmica.
El poder de la influència
Per la seva banda, el lobby o l'activitat de representació d'interessos, es pot definir com la tasca d'una persona, empresa, associació o organització que intenta influir legítimament en decisions públiques, lleis o polítiques defensant determinats interessos econòmics, socials o sectorials.
En el matís de "legítim" radica precisament la diferència entre influir i delinquir.
Una acció de lobby legal sol implicar: reunions transparents amb càrrecs públics, presentació de propostes o informes, defensa d'interessos sectorials, participació en consultes públiques, identificació clara de qui representa a qui i absència de contraprestacions il·legals.
El problema és que a Espanya, a diferència de la UE on aquesta activitat està àmpliament reconeguda i regulada, no existeix encara una llei estatal integral del lobby plenament desenvolupada, cosa que en ocasions dóna lloc a clarobscurs. Encara que sí existeixen normes de transparència i registres en algunes institucions i comunitats autònomes, al Congrés permaneixen bloquejades dues iniciatives al respecte.
A aquesta paràlisi ha fet referència Sánchez en la seva resposta a Rufián. El president ha recordat que el Projecte de Llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès, que va tancar el seu termini d'esmenes el passat mes de setembre, està a l'espera que els grups acordin les esmenes i redactin l'informe que votarà el Ple.
El text remès pel Govern contemplava la creació d'un Registre de Grups d'Interès, de caràcter obligatori, per relacionar-se amb el personal públic. A més, es fixava el procés d'inscripció, una informació mínima a incloure, els drets i obligacions per als inscrits, l' informe d'empremta normativa i un règim sancionador.
Paral·lelament, també es troba a l'espera de l'informe de la comissió pertinent, la Reforma del Reglament del Congrés per regular la relació entre lobbies i diputats. La mesura busca obligar els grups d'interès a inscriure's en un Registre per poder exercir la seva activitat d'influència i als diputats a publicar el contingut de les seves reunions, documents i sentit de vot.
La proposta impulsada pel Grup Socialista dibuixava un model de tres nivells d'infraccions per als lobbistes, cadascuna amb les seves sancions corresponents. A més, pel que fa a les seves senyories, es considerarà infracció la falsedat en les declaracions de béns i activitats i la no presentació de les mateixes.