En els últims mesos, primer amb la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela i després en la guerra de l'Iran, la postura del Govern d'Espanya ha guanyat enters en el tauler geopolític. L'oposició del president Pedro Sánchez a Donald Trump ha guiat Europa i serveix d'inspiració a molts altres països. No obstant això, en una entrevista amb Demòcrata, una de les diputades més actives en matèria de política exterior, Tesh Sidi (Sumar), adverteix: “Sánchez tampoc és el Che Guevara”.
Des de Sumar reconeixen un gir en el discurs de l'Executiu, però abunden en què no és suficient. Celebren que s'hagi elevat el to davant d'Israel, encara que qüestionin que el canvi es quedi en el merament retòric.
«El Govern està tenint posicions més dignes», concedeix Tesh Sidi, en referència al reconeixement del conflicte palestí com un genocidi per part de Sánchez. Tanmateix, introdueix matisos: «Pedro Sánchez tampoc és el Che Guevara, però té un impuls de ministres de Sumar». Una frase que resumeix bé l'ambivalència de Sumar: suport al gir, però exigència de més contundència.
Des de la formació consideren que aquest canvi no ha estat espontani, sinó fruit de la pressió exercida des de dins del propi Executiu. “A Sánchez no li va quedar altra que escoltar Sumar i Bustinduy”, sosté.
Tanmateix, el diagnòstic és clar: existeix una bretxa entre el discurs i l'acció. “Em preocupa que es quedi en la política discursiva”, adverteix, assenyalant que Espanya manté relacions amb Israel malgrat la duresa de les declaracions. Per a Sumar, aquest és un dels grans reptes pendents: traduir el llenguatge polític en decisions concretes que tinguin impacte real en el tauler internacional.
Sáhara occidental
L'anàlisi s'amplia també al paper d'Espanya en altres conflictes, com el del Sàhara Occidental, on consideren que el país ha perdut pes estratègic al Magrib. En aquest context, l'aposta passa per reforçar una posició europea comuna i per impulsar canvis des de diferents nivells institucionals, inclòs el municipalisme.
En definitiva, Sumar reivindica avenços, però manté la pressió sobre l'Executiu: el gir existeix, però, al seu judici, encara és lluny de materialitzar-se en una política exterior plenament coherent amb aquest nou discurs.