La guerra a l'Iran i la crisi energètica desencadenada amb ella han elevat les renovables com el camí cap a l' autonomia energètica. Però l'equació no acaba en elles. Tot l'esforç realitzat en les últimes dues dècades, els anys de la massiva entrada d'aquestes energies, ha permès reduir la dependència energètica d'Espanya des del 77% el 2004 fins al 69% el 2024. Menys de deu punts.
El gas i el petroli també compten. Suposen, aproximadament, un 70% de tota l'energia consumida. La taxa de dependència exterior és vint punts superior a la mitjana europea, segons dades d'Eurostat. Els vectors més afectats són transport i indústria, especialment vulnerables a les tensions geopolítiques i que tenen més difícil la seva electrificació.
Aquestes dades, i aquesta anàlisi, van ser traslladades aquesta setmana als mitjans de comunicació per Enagás Renovables, antany filial de l'operador del sistema gasístic espanyol i que fa poc més d'una setmana va canviar de mans en una operació a diverses bandes.
Canvi en l'accionariat
Per una banda, es va fer amb el 31,5% de Teréga, soci en el megaproyecto de corredor d'hidrogen verd H2Med, avançant en el capital a la pública francesa EDF. I, en un moviment paral·lel i sincronitzat, va vendre el 40% d'Enagás Renovables a Hy24, una plataforma d'inversió en hidrogen controlada pel fons Ardian i FiveT Hydrogen.
Aquesta plataforma es converteix ara en el major accionista de la companyia, amb un 80% del capital. A més de comprar part del paquet d'Enagás –l'operador del sistema roman amb un 20%--, també els va comprar respectius paquets del 5% a Navantia i Pontegadea, empresa del magnat espanyol Amancio Ortega.
Quins projectes d'hidrogen hi ha ara mateix?
Deixant a banda la producció de biometà, la companyia té en marxa ara mateix una desena de projectes en diferents graus de maduració. Amb el 2030 a l'horitzó, preveu sumar 250 MW de generació en una mobilització d'inversions de 800 milions d'euros. A partir d'aquesta data, projecta inversions per 1.200 milions per afegir uns altres 600 MW de capacitat instal·lada.
En aquests moments, en construcció estan en marxa més de 410 MW de capacitat en grans centres de consum. Els projectes de major envergadura en construcció són els d'Onuba (300 MW) i Cartagena (100 MW), dirigits a la substitució de l'hidrogen gris en plantes industrials i la descarbonització de l'activitat.
Projecte pilot
Per fer-se una idea de la potencialitat d'aquestes plantes n'hi ha prou a comprovar les possibilitats desenvolupades a Mallorca. En aquesta illa, Enagás Renovables va posar en marxa el 2022 un projecte pilot amb què obrir vena en el desenvolupament de les infraestructures d'hidrogen, i a partir del qual capturar l'experiència necessària per afrontar instal·lacions a més gran escala.
La planta es va aixecar dins de les instal·lacions industrials de Cemex, com a part de l'acord de reindustrialització acordat quan la cimentera va decidir tancar la seva activitat. Després de superar problemes tècnics relacionats amb el disseny de l'electrolitzador que van obligar a suspendre l'activitat, la planta va reprendre la seva activitat el 2024.
Va ser dels primers projectes d'hidrogen verd a rebre finançament europeu, 10 milions d'euros a través de la Comissió Europea. En total es preveu una inversió de 50 milions, assolint tant la generació d'electricitat renovable com l'equipament necessari per a la producció i distribució de l'hidrogen.
Té a penes unacapacitat de 2,5 MW, en tractar-se d'un petit projecte pilot a menor escala a Lloseta, però els seus consums proven el potencial d'aquest tipus d'infraestructures. En el cas de la planta de Mallorca, els seus usos són de tres tipus:
- Injeccions a la xarxa gasista. Part del gas generat s'injecta directament a la xarxa de distribució de gas natural de l'illa, descarbonitzant consums domèstics i industrials
- Transport públic descarbonitzat. La planta subministra hidrogen a una flota de cinc autobusos de l'EMT Palma, primer client públic de la planta. La capital mallorquina es va convertir en la segona ciutat espanyola després de Barcelona, en comptar amb una flota d'aquest tipus.
- Piles de combustible. Generació d'energia tèrmica i elèctrica per a un hotel de Palma, amb la previsió de subministrar a una altra pila de combustible que estarà emplaçada en una terminal del port.
El projecte està dissenyat de cara a una escalabilitat per replicar el model en més illes, dins i fora de la Unió Europea. A més d'institucions i centres d'estudis en el projecte participen empreses com Acciona, Redexis o Calvera.