La biofarmacèutica Boehringer Ingelheim ha posat fi a un any de trobades de debat per diferents ciutats espanyoles dins de la seva iniciativa "Ruta 86", un fòrum de conversa que ha vinculat el llegat de la Llei General de Sanitat de 1986 "amb els desafiaments socials, ètics i tecnològics de la Sanitat del futur", en què la prevenció es perfila com una peça essencial.
L'última sessió ha tingut lloc a l'Ateneu de Madrid, on s'ha celebrat el 40è aniversari de dita llei i s'ha subratllat que la digitalització i l'equitat seran igualment determinants "davant el repte de la longevitat i la cronicitat" que afrontarà el sistema sanitari en els pròxims anys.
"En l'últim any, hem reunit responsables públics, experts i representants de la societat per reflexionar sobre l'evolució del sistema sanitari espanyol i els reptes que marcaran la Sanitat del futur", ha indicat el director general de Boehringer Ingelheim Espanya, Nicolás Dumoulin, remarcant la importància de la cooperació entre tots els actors implicats.
El propòsit, ha afegit, és "seguir construint, junts, aquesta Sanitat plural, universal i equitativa que tant defineix el nostre país". En la mateixa línia, el director general de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) i Farmàcia, César Hernández, ha defensat "una visió plural" per "millorar la Sanitat" i "que respongui a les perspectives de les diverses parts que la conformen", cosa que considera "un dels aspectes més importants".
"Tenir una visió àmplia i global ajuda que aquells que tinguin responsabilitat de gestió sobre el sistema sanitari ho puguin fer de la millor manera possible", ha apuntat Hernández. A través d'un missatge en vídeo, el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, ha posat en valor com la Llei General de Sanitat ha "assentat les bases" de l'actual sistema sanitari i ha recordat que "va ser la llavor per a desenvolupaments legislatius posteriors".
En l'acte han intervingut també la historiadora Rosa Lluch, filla del ministre de Sanitat sota el mandat del qual es va aprovar la llei, Ernest Lluch, i el secretari de Sanitat del PSOE i portaveu en la Comissió de Sanitat del Senat, Kilian Sánchez. Sobre el seu pare, assassinat per ETA, ha assenyalat que "tenia l'ambició de construir un país en què tothom tingués, com a mínim, les mateixes capacitats i possibilitats", ressaltant que un dels trets que millor defineixen la norma "és el sentit de comunitat".
Després d'una exposició del periodista i escriptor especialitzat en dades, Kiko Llaneras, sobre l'evolució del sistema sanitari espanyol, i sota la moderació de la periodista i escriptora Marta García Aller, s'ha desenvolupat una taula de debat amb la participació del catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra, Ignacio López-Goñi; l'adjunta a la Direcció del Centre d'Estudis Demogràfics, Elisenda Rentería; la infermera i divulgadora científica i sanitària, Esther Gómez; la jurista, politòloga, activista i escriptora, Noah Higón; i el propi Hernández.
D'un model reactiu a una Sanitat centrada en la prevenció
Els ponents han remarcat que la Sanitat constitueix "un pilar fonamental de l'Estat del Benestar que ha transformat la vida quotidiana, la cohesió social i la percepció de la salut com un dret col·lectiu innegociable". També han descrit la transició cap a un sistema que "protegeix la salut de forma integral, prioritzant la prevenció i la salut pública enfront del tradicional enfocament reactiu centrat en la curació i el tractament de les patologies".
En aquest context, han identificat "diversos reptes prioritaris per a les properes dècades", entre ells "reforçar l'Atenció Primària com a eix del sistema que s'anticipi a la cronicitat i acompanyi el pacient de forma contínua" i "estructurar la innovació com una cadena de valor que alineï l'ecosistema investigador, les institucions i la iniciativa privada per assegurar que els avenços científics es tradueixin en una millora real i equitativa de l'accés assistencial".
Així mateix, López-Goñi, Rentería, Gómez, Higón i Hernández proposen "avançar cap a un model centrat en la prevenció que s'adapti a l'envelliment poblacional i la cronicitat; proporcionar a la societat informació rigorosa i traslladar la importància de la ciència per fer front a la desinformació en salut; evitar les desigualtats territorials especialment en aquells llocs insulars o rurals, així com possibles biaixos socials i econòmics", i "aprofitar la digitalització sense perdre la humanització del sistema".
Els experts han advertit també de "reptes emergents" com "les resistències antimicrobianes i la interrelació entre la salut humana, animal i ambiental (One Health)". "Aquestes amenaces, presents en crisis sanitàries com la pandèmia de la Covid-19 o les recents de l'hantavirus o l'Ébola, obliguen el sistema a evolucionar cap a un model més col·laboratiu, integrat i preparat per respondre a riscos complexos", han assenyalat.
Per concloure, i després de dibuixar un horitzó "on el desenvolupament tecnològic, la digitalització i la personalització de l'assistència ajudin a una Sanitat futura encara més equitativa, proactiva i humanitzada", la jornada s'ha tancat amb l'actuació de l'ONG "Músics per la Salut".