La directora de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), Marina Pollán, ha subratllat la importància d'impulsar l'educació científica des de les edats primerenques perquè nens i adolescents "creixin entenent millor com funciona la ciència, tinguin coneixements per confiar en les seves possibilitats i manejar bé les expectatives que genera".
Pollán ha fet aquestes declaracions durant la jornada "Ciència, protecció de la salut i lluita contra la desinformació", organitzada conjuntament per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII).
A la trobada, personal investigador, comunicadors, divulgadors, professionals sanitaris i representants d'associacions de pacients han analitzat com traslladar informació científica fiable a la ciutadania en un escenari en què la desinformació té un pes creixent.
La directora de l'ISCIII ha recalcat que és essencial traslladar a la població que la ciència "té missatges de vegades difícils de transmetre, cosa que obliga a utilitzar amb responsabilitat el coneixement generat i no sempre té la resposta que la ciutadania pot esperar".
Ha recordat a més que la societat espanyola "respon i col·labora, com es va veure en la pandèmia amb estudis com el de seroprevalença i com es veu ara amb projectes com IMPaCT, que demostren que hi ha bons nivells de confiança".
D'altra banda, la directora de la FECYT, Izaskun Lacunza, ha coincidit que el vincle entre ciència i ciutadania "és avui més fort, més exigent i més directe gràcies a que existeixen més canals i hi ha un major accés a informació i es desenvolupen més iniciatives de cultura científica".
Ambdues responsables han abordat també el valor de la ciència oberta. Lacunza ha assenyalat que aquest enfocament ha anat madurant amb el temps fins a convertir-se en un element clau per a la comunitat científica. "Des de FECYT intentem aportar valor oferint informació científica rigorosa amb eines com SINC, el SMC o el projecte Ciència de la comunicació científica", ha indicat.
Evidència científica i disseny de polítiques públiques en salut
La primera taula de la jornada, titulada "Investigació en salut, divulgació i influència en el desenvolupament de polítiques públiques en Salut. Casos d'èxit", s'ha centrat en el paper de la investigació biomèdica i la seva capacitat per orientar les polítiques públiques.
Les ponents han presentat diversos casos pràctics que mostren com l'evidència científica contribueix a la posada en marxa de mesures de salut pública, i com la comunicació i la divulgació permeten que la ciutadania conegui millor les accions institucionals destinades a millorar la salut.
La segona sessió s'ha dedicat al desafiament de frenar la desinformació en salut des de diferents àrees de la investigació i de la comunicació científica.
En aquest bloc s'ha aprofundit en la dificultat d'informar amb rigor sobre qüestions sanitàries en un entorn saturat de notícies falses, partint d'una definició precisa de què s'entén per desinformació en salut i de les raons per les quals la població resulta especialment vulnerable davant seu. Al llarg de l'intercanvi s'ha analitzat com la pandèmia de COVID-19 ha modificat la relació entre ciència, institucions, mitjans de comunicació i ciutadania, generant una major implicació i capacitat de qüestionament, però també incrementant la sensació d'incertesa i desconcert.
Així mateix, s'han examinat els principals obstacles per traslladar l'evidència científica de forma clara i accessible, la pèrdua de confiança en institucions i mitjans, i les conseqüències directes que les notícies falses tenen en les decisions que prenen els pacients sobre la seva salut.
Finalment, s'han proposat diferents vies per reforçar la comunicació en salut, posant el focus en la necessitat d'anticipar-se a la desinformació, promoure el pensament crític, enfortir el paper dels professionals sanitaris i de les organitzacions de pacients, i trobar un equilibri adequat entre rigor, senzillesa i utilitat en la informació que rep la ciutadania.