El desembarcament dels passatgers del MV Hondius a Tenerife s'ha convertit aquest diumenge en una de les majors operacions sanitàries i logístiques coordinades a Espanya des de la pandèmia. Sota un enorme desplegament de seguretat, equips mèdics, militars i personal especialitzat han participat en un operatiu dissenyat per evacuar desenes de passatgers procedents del creuer afectat pel brot de hantavirus sense que existís contacte amb la població.
Des de primera hora del matí, el port de Granadilla d'Abona va quedar completament blindat. Agents de la Guàrdia Civil, efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME), sanitaris de Sanitat Exterior i personal de l'OMS van coordinar un dispositiu marcat pels protocols d'aïllament, els equips de protecció i la vigilància constant.
El vaixell fondejat i un corredor completament aïllat
El creuer va arribar a aigües canàries al voltant de les 06:30 hores. Des d'aquell moment va començar l'avaluació mèdica final de passatgers i tripulació per comprovar que continuaven asimptomàtics abans d'autoritzar el desembarcament.
Les autoritats van habilitar un corredor totalment tancat entre el moll i l'aeroport de Tenerife Sud. L'objectiu era clar: evitar qualsevol contacte dels passatgers amb l'exterior i accelerar la repatriació internacional. Els evacuats van abandonar el vaixell per grups reduïts en embarcacions auxiliars i van ser traslladats directament fins a terra ferma. Allà els esperaven autobusos de la UME escortats per Guàrdia Civil.
Mascaretes, monos i bosses segellades
La imatge de l'operatiu va recordar inevitablement els pitjors moments de la covid. Els passatgers van baixar protegits amb mascaretes FFP2, impermeables blaus i bosses blanques tancades on transportaven únicament pertinences bàsiques. Mentrestant, sanitaris i personal de suport treballaven equipats amb EPIs complets i seguint protocols de màxima seguretat biològica.
Tot el procés va ser gravat per desenes de càmeres i seguit de prop per mitjans nacionals i internacionals, en una operació que el Govern va voler convertir també en una demostració de capacitat logística i coordinació sanitària.
Els espanyols, els primers evacuats
Els primers a abandonar el vaixell van ser els 14 espanyols que romanien a bord del Hondius. Després del trasllat en autobús a l'aeroport, van embarcar en un avió medicalitzat de l'Exèrcit de l'Aire rumb a Madrid. L'aeronau va aterrar posteriorment a la base aèria de Torrejón de Ardoz i els passatgers van ser traslladats a l'Hospital Gómez Ulla, on romandran en quarantena i sota observació mèdica.
Després d'ells van començar les evacuacions de la resta de nacionalitats: Països Baixos, França, Canadà, Regne Unit, Irlanda, Turquia o Estats Units, entre altres països implicats en l'operatiu internacional.
L'OMS i el Govern defensen el dispositiu
Durant tota la jornada, tant el Govern com l'Organització Mundial de la Salut van insistir que el risc per a la població general era “molt baix”.
La ministra de Sanitat, Mónica García, va assegurar que l'operatiu havia estat un “èxit” i va destacar que tots els passatgers seguien asimptomàtics. En la mateixa línia, responsables de l'OMS van defensar que l'operació estava “molt organitzada” i dissenyada específicament per minimitzar qualsevol impacte sanitari a Tenerife.
L'operació ha estat a més marcada pel xoc polític entre el Govern central i l'Executiu canari després que Fernando Clavijo intentés impedir el fondeig del vaixell a Tenerife al·legant falta de garanties sanitàries. Finalment, la Marina Mercant va autoritzar l'entrada del buc i el dispositiu va seguir endavant sota coordinació estatal i internacional.