L'Organització Mundial de la Salut ha declarat que el brot d'ebola causat pel virus Bundibugyo a la República Democràtica del Congo i Uganda constitueix una emergència sanitària internacional, el màxim nivell d'alerta previst en el Reglament Sanitari Internacional abans d'una eventual emergència pandèmica. L'OMS precisa, això sí, que el brot no compleix els criteris de pandèmia.
La decisió arriba després de la detecció de casos a la província congolesa d'Ituri i de la confirmació de contagis a Uganda. Segons l'OMS, fins al 16 de maig s'havien comunicat 8 casos confirmats en laboratori, 246 casos sospitosos i 80 morts sospitoses a Ituri, repartits en almenys tres zones sanitàries: Bunia, Rwampara i Mongbwalu.
L'organisme també ha informat de dos casos confirmats a Kampala, capital d'Uganda, inclòs un mort, en dues persones que havien viatjat des de la República Democràtica del Congo. A més, s'ha notificat un cas confirmat a Kinshasa, capital congolesa, en una persona procedent d'Ituri.
Què ha declarat exactament l'OMS
L'OMS ha determinat que el brot constitueix una Public Health Emergency of International Concern, coneguda per les seves sigles en anglès com PHEIC. En espanyol, la fórmula habitual és emergència de salut pública d'importància internacional o emergència sanitària internacional.
Això no significa que el món estigui davant una pandèmia com la covid. La pròpia OMS subratlla que l'esdeveniment no reuneix els criteris d'emergència pandèmica, però sí que suposa un risc rellevant de propagació internacional i requereix coordinació urgent entre països.
L'organització considera l'esdeveniment extraordinari per diversos motius: la incertesa sobre el nombre real de contagis, l'aparició de casos en grans ciutats com Kampala i Kinshasa, la mobilitat de població en zones frontereres i l'absència de vacunes o tractaments específics aprovats per a aquesta variant concreta del virus.
Què és l'ebola Bundibugyo
El brot està causat pel virus Bundibugyo, una espècie del virus de l'ebola distinta del cep Zaire, que és la més coneguda i contra la qual sí que existeixen eines mèdiques més desenvolupades.
L'OMS recorda que el Bundibugyo va ser identificat per primera vegada el 2007 en el districte ugandès del mateix nom. En aquell brot es van notificar 131 casos i 42 morts, amb una letalitat del 32%.
La diferència importa molt. A diferència del que passa amb l'ebola Zaire, l'OMS adverteix que actualment no hi ha vacunes ni tractaments específics aprovats per al virus Bundibugyo, cosa que augmenta la preocupació sanitària i la necessitat de tallar ràpid la transmissió.
On és el focus del brot
El principal focus es troba a la província d'Ituri, al nord-est de la República Democràtica del Congo. Allà s'han notificat casos i morts sospitoses en diverses zones sanitàries, entre elles Bunia, Rwampara i Mongbwalu.
La zona presenta diversos factors de risc: inseguretat, mobilitat intensa de població, activitat minera, desplaçaments transfronterers i presència de xarxes sanitàries informals. Tot això complica la vigilància epidemiològica, el rastreig de contactes i l'aïllament ràpid de casos.
L'OMS ja havia anunciat el 15 de maig el desplegament de suport addicional a les autoritats congoleses, amb equips especialitzats en epidemiologia, diagnòstic, prevenció d'infeccions, comunicació de risc, logística i atenció clínica. També va anunciar l'enviament de cinc tones de subministraments a Bunia.
Per què preocupa Uganda
Uganda ha confirmat casos vinculats a persones que havien viatjat des de la República Democràtica del Congo. L'OMS assenyala que els dos casos de Kampala no tenien un vincle aparent entre si i van ser notificats amb tot just 24 hores de diferència. Un d'ells va morir.
Aquesta dada és especialment rellevant perquè implica que l'expansió internacional ja no és només un risc teòric. L'OMS afirma que la propagació internacional ja ha estat documentada amb els casos confirmats a Kampala.
Uganda ha activat mesures de control, vigilància i preparació de resposta, segons l'oficina regional africana de l'OMS. L'objectiu immediat és detectar contactes, aïllar casos, reforçar la vigilància i evitar noves cadenes de transmissió.
Què recomana l'OMS
L'OMS demana a la República Democràtica del Congo i a Uganda activar mecanismes nacionals d'emergència, reforçar la vigilància, el rastreig de contactes, el diagnòstic de laboratori, la prevenció d'infeccions en centres sanitaris, la comunicació amb comunitats i l'atenció a pacients.
També recomana aïllar immediatament els casos confirmats, monitorar els contactes durant 21 dies i restringir els desplaçaments de casos o contactes, llevat d'evacuació mèdica.
Però l'organisme no recomana tancar fronteres ni restringir de forma general el comerç i els viatges internacionals. L'OMS adverteix que tancar fronteres pot empènyer la població cap a passos informals no vigilats, cosa que dificultaria encara més el control sanitari.
Com es transmet l'ebola
L'ebola es transmet per contacte directe amb sang, secrecions, òrgans o altres fluids corporals de persones infectades, així com per superfícies o materials contaminats. També pot transmetre's durant pràctiques funeràries si hi ha contacte amb cossos de persones mortes per la malaltia.
Els símptomes poden incloure febre, dolors generalitzats, debilitat, vòmits i, en alguns casos, sagnats. En el brot actual, l'OMS Àfrica assenyala que diversos pacients es van deteriorar ràpidament i van morir.
La detecció primerenca, el tractament de suport, l'aïllament ràpid i les mesures de salut pública són claus per millorar la supervivència i tallar la transmissió.