La doctora Mònica Piquer, membre del Servei d'Al·lergologia i Immunologia Clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP), ha recalcat que la immunoteràpia oral (ITO) davant l'al·lèrgia alimentària en nens és un abordatge terapèutic "actiu i eficaç" i "que permet assolir tolerància en un alt percentatge de pacients", arribant "fins al 80%".
Segons s'ha posat de manifest per part d'aquesta societat científica durant la recent celebració a Sitges (Barcelona) del seu 50è Congrés, aquesta modalitat de tractament aconsegueix aquestes taxes de tolerància, si bé "requereix un seguiment estret i un manteniment a llarg termini".
En aquest marc, especialistes de la SEICAP han recordat que, "durant anys, el maneig de l'al·lèrgia alimentària en la infància s'ha basat en una estratègia clara: evitar l'aliment desencadenant dels símptomes". "No obstant això, aquest enfocament ha anat evolucionant i, des de fa més d'una dècada, la ITO, que consisteix en la introducció progressiva i controlada de l'aliment, s'ha consolidat a Espanya com una opció terapèutica activa en al·lèrgies a llet, ou i fruits secs", han assenyalat.
La doctora Olga Domínguez, també del Servei d'Al·lergologia i Immunologia Clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu, ha indicat que "estem davant un canvi de paradigma que dóna suport a una intervenció precoç i personalitzada, més enllà de l'evitació, amb l'objectiu no només de prevenir reaccions accidentals, sinó també de modificar l'evolució natural de la malaltia al·lèrgica".
Factors clau per indicar la immunoteràpia oral
Malgrat els seus beneficis, els experts han remarcat que "la seva indicació ha d'individualitzar-se en funció de factors com l'edat, la gravetat de l'al·lèrgia o la presència d'altres patologies, i exigeix una avaluació acurada en cada cas". En paraules de Piquer, "una indicació inapropiada pot generar més riscos que beneficis", mentre que la doctora Cristina Blasco, integrant del Grup de Treball d'Al·lèrgia Alimentària de la SEICAP, ha precisat que "l'edat i els nivells de sensibilització són els millors predictors d'èxit".
Piquer ha afegit que "preveure aquest risc permet anticipar-se i adaptar l'estratègia terapèutica", de manera que "adquireixen especial rellevància mesures com l'inici a edats més primerenques o l'aplicació de pautes més lentes i amb dosis més baixes, enfocaments que s'han associat a una major probabilitat de remissió".
En aquesta mateixa línia, la doctora Carmen Riggioni, especialista de la Divisió d'Al·lergologia i Immunologia i d'Al·lèrgia Alimentària i del Programa d'Anafilaxi de l'Hospital per a Nens Malalts de Toronto (Canadà), ha assenyalat que "la immunoteràpia oral simultània a múltiples aliments, amb pautes lentes i dosis baixes, ha demostrat ser factible i eficaç per induir desensibilització a diversos al·lèrgens simultàniament".
Respecte al paper dels fàrmacs biològics, el doctor Daniel Lozano-Ojalvo, científic titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha apuntat que "alguns" d'aquests tractaments "han mostrat oferir protecció enfront de les reaccions al·lèrgiques, però el seu ús ha d'individualitzar-se i requereix una acurada valoració del balanç benefici-risc". Des de la SEICAP han recalcat que "l'al·lèrgia alimentària no constitueix actualment una indicació aprovada en fitxa tècnica" per a aquests medicaments.