La detecció primerenca del melanoma ocular mitjançant revisions oftalmològiques completes, que incloguin l'exploració del fons d'ull amb dilatació de la pupil·la, resulta fonamental per identificar aquest tumor a temps i poder dissenyar el tractament i el seguiment més adequats. Així ho explica l'oftalmòleg de l'Institut Oftalmològic Fernández-Vega (IOFV), Álvaro Fernández-Vega, qui alerta que aquesta patologia pot desenvolupar-se sense causar molèsties en les seves fases inicials i descobrir-se únicament en una revisió rutinària.
Coincidint amb el Dia del Melanoma, que es commemora el 23 de maig, l'IOFV recorda que el melanoma ocular, també denominat melanoma uveal, és el tumor maligne intraocular primari més habitual en l'edat adulta i que, en les seves primeres etapes, pot no provocar signes evidents per al pacient.
Encara que és el tumor intraocular primari més freqüent, a escala mundial suposa menys del 5 per cent del total de melanomes, per la qual cosa es considera una malaltia poc freqüent. En l'àmbit europeu, la incidència estimada oscil·la entre 2 i 8 diagnòstics per cada milió d'habitants i any.
Aquest tipus de càncer pot aparèixer tant en homes com en dones i es diagnostica amb més freqüència en persones majors de 60 anys. El melanoma ocular no es considera una malaltia hereditària, però en la majoria dels casos s'associa a mutacions en els gens 6NAQ i GNA11. Així mateix, s'ha relacionat amb determinats factors de risc com la pell clara, els ulls clars i la melanocitosi ocular conjuntival.
"Els objectius del tractament són mantenir l'ull i la visió útil sempre que sigui possible. Per això insistim que una exploració completa del fons d'ull, amb la pupil·la dilatada, pot marcar la diferència en el tractament", ha afegit Fernández-Vega.
Aquest càncer s'origina a les cèl·lules que produeixen el pigment de la pell, els cabells i els ulls. En el cas del melanoma ocular, la majoria es localitzen a la úvea, la capa mitjana del globus ocular (iris, cos ciliar i coroides), motiu pel qual també s'anomenen melanomes uveals. Encara que pot aparèixer en altres estructures oculars, el subtipus més habitual és el melanoma de coroides, situat en una capa vascular interna de l'ull.
L'especialista també incideix en què existeixen factors de risc com l'edat avançada, els ulls o la pell clars, certes alteracions en la pigmentació cutània, antecedents de lesions oculars com el naevus coroide o l'exposició a radiació ultraviolada.
En qualsevol cas, la presència d'aquests factors no implica necessàriament que es vagi a formar un tumor, però sí que pot justificar controls oftalmològics més periòdics.
Visió borrosa i altres símptomes d'alerta
Una característica rellevant del melanoma ocular és que es desenvolupa en una zona de l'ull que no és visible externament, per la qual cosa convé conèixer els signes que pot provocar. Entre aquests s'inclouen visió borrosa o pèrdua d'agudesa visual, centelleigs lluminosos, l'aparició de 'mosques volants', percepció d'ombres o canvis en el camp visual i, en alguns pacients, modificacions visibles a l'iris quan la lesió se situa en aquesta regió.
"En ocasions el pacient consulta per un símptoma inespecífic i trobem el tumor, altres vegades el detectem en un control. Per això, si es nota un canvi visual llamatiu, convé revisar, i si no hi ha símptomes però existeixen certs factors de risc, també es realitzen seguiments fotogràfics i mitjançant OCT i ecografia, perquè l'absència de molèsties no garanteix que estigui tot bé", ha afegit.
El diagnòstic es recolza en una exploració oftalmològica completa i, segons cada situació, en proves complementàries com l'ecografia ocular, la tomografia de coherència òptica i altres tècniques d'imatge que permeten valorar la mida, la localització i les característiques de la lesió. Aquesta informació resulta "clau" per decidir el pla terapèutic.
En funció de cada cas, el tractament pot contemplar radioteràpia localitzada amb plaques, altres modalitats radioteràpiques quan estiguin indicades o intervencions quirúrgiques en determinats pacients. A més, atès que el melanoma uveal comporta risc de disseminació, és essencial un control estret i, quan procedeix, la coordinació amb altres especialistes per vigilar l'evolució de la malaltia.
"Avui podem tractar molts melanomes oculars intentant conservar l'ull i, quan és possible, la visió, però igual d'important és el seguiment posterior. El control no acaba amb el tractament local, requereix vigilància i un enfocament multidisciplinari quan procedeix. Afortunadament la investigació prossegueix i avui dia existeixen centres específics que estan aprofundint a determinar la immunologia i el metabolisme del tumor per aconseguir nous tractaments que permetin controlar millor el procés", ha conclòs Álvaro Fernández-Vega.