L'informe Trànsit i qualitat de l'aire urbà a l'Estat espanyol, publicat per Ecologistes en Acció, analitza la ubicació d'estacions de mesurament de l'aire orientades al trànsit en 25 ciutats espanyoles, incloses les principals aglomeracions urbanes del país. Durant les últimes dècades, apunten en l'estudi, moltes administracions autonòmiques i locals han reubicat estacions considerades “conflictives”, especialment les de trànsit, cap a vies secundàries.
Aquesta pràctica, segons l'anàlisi, s'ha justificat en el compliment de criteris legals, “però ha tingut com a conseqüència evitar que els nivells més alts de contaminació apareguin reflectits en els registres oficials, reduint així la seva visibilitat pública”, adverteixen.
El marc legal europeu endureix les regles
El debat sobre la ubicació d'aquestes estacions no és exclusiu d'Espanya. Tal com recorden des d'Ecologistes en Acció, aquesta problemàtica va motivar una sentència rellevant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2019, en relació amb la ciutat de Brussel·les.
Aquest precedent ha influït directament en el desenvolupament de la nova Directiva 2024/2881 sobre la qualitat de l'aire ambient, actualment en procés de transposició a Espanya, que introdueix criteris més estrictes sobre on s'han de situar els punts de mesurament.
La normativa estableix que les estacions destinades a protegir la salut humana han d'ubicar-se en punts que reflecteixin de manera fiable els nivells de contaminació, especialment en àrees sensibles com zones residencials, centres educatius, hospitals o espais d'oficines.
La Directiva també fixa condicions específiques quan l'objectiu és mesurar la contaminació derivada del trànsit rodat. En aquests casos, els punts de mostreig s'han de situar als carrers on es registrin les majors concentracions de contaminants.
Per a això, s'han de tenir en compte factors com la densitat del trànsit, les condicions de dispersió i la configuració urbana, incloent-hi espais com els denominats “congosts urbans”.
A més, la normativa europea exigeix que cada zona compti amb almenys una estació situada en un punt crític de contaminació per mesurar substàncies com el diòxid de nitrogen (NO₂), partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), benzè o monòxid de carboni (CO). En els casos en què només hi hagi un punt de mesurament, aquest s'haurà d'ubicar obligatòriament en una zona crítica.
Resultats: incompliments generalitzats
A la llum d'aquests criteris, l'informe d'Ecologistes en Acció conclou que 19 de les 25 estacions analitzades —és a dir, tres de cada quatre— presenten algun tipus de limitació en la seva ubicació, ja sigui per incompliments parcials o complets.
En sis aglomeracions —Barcelona, Bilbao, Elx, Granada, Santander i Valladolid— les estacions de tràfic no estan situades als carrers amb major concentració de contaminació, la qual cosa implica que no compleixen amb la definició de punt crític establerta per la normativa europea.
A més, ciutats com Badajoz, Guadalajara i Logronyo manquen directament d'estacions de trànsit, ja que les úniques existents estan ubicades en zones de fons, allunyades de les principals fonts d'emissió.
Deficiències tècniques en la ubicació de les estacions
L'informe també identifica problemes en la denominada microimplantació, és a dir, en les condicions immediates de l'entorn on se situen els mesuradors.
Entre les deficiències més rellevants, Ecologistes en Acció assenyala altures de mostreig excessives en ciutats com Bilbao i Las Palmas de Gran Canària, així com distàncies superiors a 10 metres respecte a la vora de la calçada en múltiples localitats, entre elles la Corunya, Alacant, Madrid, Màlaga o Sant Sebastià.
Aquests factors, segons l'anàlisi, poden alterar la representativitat de les dades recollides, afectant la seva validesa tècnica i la seva comparabilitat, en un context en què la nova normativa europea exigeix més precisió i rigor en el mesurament de la qualitat de l'aire.