La recta final del judici del cas Pujol ha deixat un dels missatges més contundents del procés: la Fiscalia Anticorrupció rebutja de forma frontal que es tracti d'un judici polític o d'un procediment impulsat per raons ideològiques.
En el seu informe davant l'Audiència Nacional, el Ministeri Públic va respondre directament a una de les línies argumentals que han sobrevolat la causa durant anys i va defensar que el que s'està jutjant no és una ideologia ni un territori, sinó presumptes delictes de corrupció, blanqueig i frau fiscal.
El xoc amb la tesi de la defensa
La idea d'una suposada contaminació política del procediment ha estat un dels arguments que han acompanyat la defensa d'alguns acusats al llarg del cas, especialment al voltant de l'origen de la investigació i als debats sobre les anomenades clavegueres de l'Estat o la denominada operació Catalunya.
La Fiscalia ha contestat a aquesta tesi insistint que el procés judicial es sosté sobre actuacions judicials i proves incorporades al procediment, no sobre disputes polítiques. En aquesta fase final, aquest missatge es va endurir amb una resposta directa al plantejament que la causa representaria una ofensiva contra Catalunya.
El fiscal va sostenir que convertir el judici en un enfrontament polític desvia el focus del nucli del procediment: determinar si va existir una estructura organitzada per ocultar patrimoni i canalitzar fons presumptament irregulars durant anys.
Què es jutja realment en el cas Pujol
La causa gira al voltant de la fortuna oculta per la família Pujol a Andorra i del sospita que part d'aquests fons no procedirien d'una herència familiar, com es va defensar en diferents moments, sinó d'activitats presumptament vinculades a l'aprofitament d'influència política i econòmica.
L'acusació sosté que va existir una operativa continuada per moure i ocultar diners mitjançant estructures societàries, comptes a l'estranger i mecanismes de blanqueig.
Dins del procediment, el principal focus penal recau sobre Jordi Pujol Ferrusola, per a qui la Fiscalia manté la petició de pena més elevada, amb acusacions que inclouen associació il·lícita, blanqueig de capitals, frau fiscal i falsedat documental. També manté peticions de condemna per a diversos dels seus germans i altres acusats vinculats al cas.
La situació de Jordi Pujol
Un dels canvis rellevants del judici ha estat la sortida de l'expresident de la Generalitat del procediment.
L'Audiència Nacional va acordar apartar-lo del judici en considerar acreditat el seu deteriorament cognitiu i la seva impossibilitat d'exercir adequadament la seva defensa. Això significa que no continua sotmès a aquest procés oral, encara que la seva figura segueix sent inevitable dins del relat general de la causa pel pes polític i institucional que va tenir durant dècades.
La decisió no implica una absolució sobre el fons de les acusacions, sinó una qüestió de capacitat processal per afrontar el judici.
El procés del Cas Pujol entra ja en el seu tram decisiu amb les conclusions finals de les parts i la futura deliberació del tribunal.
La sentència serà la que determini si les acusacions sostingudes durant anys troben un suport suficient o no per traduir-se en condemnes. Però abans d'aquest desenllaç, la Fiscalia ha volgut deixar fixada la seva posició de forma inequívoca: el procediment, sosté, no busca jutjar idees ni territoris, sinó fets presumptament delictius atribuïts als acusats.