De les presumptes factures fictícies de María Gertrudis Alcázar Jiménez a l'ús instrumental que, suposadament, la trama de l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero exercia sobre la mercantil Whathefav SL, administrada solidàriament per les seves filles Laura i Alba Rodríguez Espinosa.
Així pot resumir-se el recorregut investigador plasmat a les 85 pàgines de l'acte signat pels jutges José Luis Calama Texeira i Ana Isabel Meras Santiago, presentat el passat dilluns davant l'Administració de Justícia.
Un document que situa com a investigat José Luis Rodríguez Zapatero i que parteix, en aparença, d'una activitat laboral desenvolupada sota paràmetres de formalitat. No obstant això, el relat de fets presumptament delictius exposat com a resultat de les diligències practicades fins al moment —segons indica l'acte al qual ha tingut accés Demócrata— “evidencia l'existència d'una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d'influències, liderada per José Luis Rodríguez Zapatero, la finalitat de la qual hauria estat l'obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l'exercici d'influències davant instàncies públiques en favor de tercers, principalment la companyia Plus Ultra”.
“L'actuació d'aquesta xarxa —afegeix l'escrit judicial— es desenvoluparia sota una aparença formal d'assessorament, representació institucional o consultoria estratègica, encobrint en realitat una operativa dirigida a obtenir decisions administratives favorables a canvi de contraprestacions econòmiques”.
Al centre de la investigació es troba el rescat de l'aerolínia Plus Ultra per valor de 53 milions d'euros per part del Govern espanyol. Per a això, l'acte es recolza en un informe elaborat pel perit Pedro Martín Molina que, com a conclusió final, sosté que la companyia Plus Ultra no complia amb la condició establerta en l'Ordre PCM/679/2020, de 23 de juliol, per la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 21 de juliol de 2020, relativa a determinar “si la societat es trobava, o no, en situació de crisi a data de 31 de desembre de 2019”, en els termes establerts per l'article 2.18 del Reglament de la Comissió Europea 651/2014, de 17 de juny, pel qual es declaren determinades categories d'ajuda compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat.
El peritatge de Martín Molina també adverteix de l'existència d'un préstec participatiu en el cas de l'aerolínia, de l'absència de provisions derivades de determinades contingències, de la cancel·lació de deute dels anomenats “banyistes” i de la possible existència d'una situació d'insolvència. Tot això, unit a la resta d'extrems desenvolupats en l'informe pericial i “sense perjudici de les limitacions a l'abast existents” —subratlla l'acte—, “suscita dubtes més que raonables sobre quina era la situació patrimonial de la companyia a dita data i, en conseqüència, sobre el compliment dels condicionants essencials per a la concessió de l'ajuda pública”.
Amb totes aquestes premisses, el denominat “GRUPO ZAPATERO”, tal com recull l'argumentació judicial, presumptament es va disposar a mediar davant del Govern —a través de la SEPI i del Ministeri de Transports— per facilitar el rescat de Plus Ultra.
L'acte hi al·ludeix expressament i assenyala que “l'anàlisi financera confirma que José Luis Rodríguez Zapatero i el seu entorn són els beneficiaris finals de l'operativa”. Segons l'escrit judicial, “la societat Análisis Relevante percep fons de Plus Ultra, Sofgestor, Grupo Aldesa i Inteligencia Prospectiva per més de 941.000 euros, remetent posteriorment quantitats significatives a José Luis Rodríguez Zapatero (490.780 euros) i a la societat Whathefav (239.755 euros). Al seu torn, Inteligencia Prospectiva canalitza gairebé 1,2 milions d'euros cap a Análisis Relevante, Whathefav i Gate Center, i aquestes entitats redistribueixen fons cap a José Luis Rodríguez Zapatero i el seu entorn familiar. Es detecten així mateix transferències rellevants a comptes de les seves filles, adquisicions patrimonials i cancel·lacions anticipades de préstecs, reafirmant la utilització personal dels fons obtinguts”.
Però, com operava aquesta xarxa? Com s'efectuaven pagaments la traçabilitat dels quals apareixia i desapareixia com els Ulls del Guadiana? Com acabava els diners engreixant en comissions vinculades a serveis inexistents? Quin era el funcionament intern de l'entramat atribuït a Zapatero i el seu equip?
Les investigacions sostenen que, presumptament, José Luis Rodríguez Zapatero s'erigia com el nucli decisor i estratègic de la xarxa. El seu lideratge no es manifestaria de forma pública o formal, sinó a través de la seva capacitat de direcció, coordinació i supervisió, evitant en la mesura del possible l'execució directa de les gestions més compromeses.
Eixe rol es desprèn, segons l'acte, de múltiples evidències, entre elles converses intervingudes en les quals es fa referència a la seua capacitat de decisió: “el nostre pana Zapatero al darrere” (22.07.2020); “ho té Grup Zapatero des d'aquest matí. Ja hi estaven (diuen)” (04.07.2020); “els de gowair saben tot el que fem fins i tot que Zapa és el nostre contacte” (09.09.2020); “no sé si serà bo que li facen un toc tècnic des de dalt o que Zapatero parle amb algú en la SEPI” (16.09.2020); “el que vullc és que parle amb la SEPI, ell o Zapatero, i traguen encara que siga de paraula que ens concedixen l'ajuda amb un 100% de seguretat. Amb eixa resposta, que busquen un banc per al crèdit pont” (22.09.2020); o “demà Zapatero intervé directament. Va a intentar que ens donen els permisos sense que haja d'intervenir l'Ambaixada d'Espanya” (29.01.2021).
La xarxa —assenyala l'acte— presentaria una estructura jerarquitzada, en la qual cada integrant assumiria funcions diferenciades. Així, José Luis Rodríguez Zapatero exerciria funcions de direcció i control, seguit de Julio Martínez Martínez, qui actuaria com a principal lugartenent i figura visible de l'entramat.
Julio Martínez Martínez assumiria el contacte directe amb els clients, executaria instruccions de José Luis Rodríguez Zapatero i encapçalaria formalment l'entramat societari utilitzat per a canalitzar fons tant a Espanya com en territoris offshore. Aquesta posició quedaria reflectida en expressions com “no parle amb el directe, parle amb un lacai” —conversa entre Roberto Roselli i Rodolfo Reyes, de data 18.05.2020—, utilitzada per a referir-se a Julio Martínez Martínez en relació amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Així mateix, l'acte identifica Manuel Aarón Fajardo com un altre dels lugartenents, amb un àmbit d'actuació específic a Veneçuela, sent descrit pels propis investigats com “la peça de ZP a Veneçuela” (28.04.2020).
Segons la investigació, Manuel Aarón Fajardo facilitaria a més contactes al més alt nivell institucional. Així es desprendria de missatges en els quals convida a directius de Plus Ultra a contactar amb Julio Martínez Martínez indicant que “en l'equip de l'amic estem ell i jo” (conversa entre Julio Martínez Sola i Manuel Aarón Fajardo, de 15.05.2020).
En un tercer esglaó se situarien María Gertrudis Alcázar i Cristóbal Cano, responsables del suport administratiu i financer. Tots dos s'encarregarien de proporcionar cobertura formal i documental a l'operativa, coordinant l'emissió de factures, els conceptes a consignar i els imports corresponents.
Així s'observa en correus electrònics en els quals María Gertrudis Alcázar consulta a Cristóbal Cano si havia d'emetre una o diverses factures per valor de 20.000 euros i quins conceptes havien d'incloure's, rebent posteriorment instruccions precises sobre imports, trimestres i descripcions concretes (correu de 22.09.2021).
Les factures de Gertru
Aquí rau una altra de les claus dels delictes atribuïts a Zapatero: el paper de Gertrudis Alcázar, coneguda com a “Gertru”, qui, segons l'acte, exerciria “un paper operatiu essencial dins d'una xarxa organitzada orientada a l'exercici il·lícit d'influències”, apareixent a més com a usuària principal del compte presidentezapatero@presidentezapatero.com i peça clau en la coordinació, elaboració i cobertura formal de la documentació que sustentaria l'activitat econòmica i financera de la xarxa.
L'anàlisi dels correus intervinguts revela que, en coordinació amb Cristóbal Cano i seguint instruccions directes de José Luis Rodríguez Zapatero, Gertrudis Alcázar participaria activament en la generació de facturació fictícia, consensuant conceptes, imports i periodificacions temporals de factures sense prestació real subjacent.
Així es desprèn, entre altres elements, d'intercanvis datats el 22.09.2021, 21.03.2022 i 29.03.2022, en els quals María Gertrudis Alcázar Jiménez consulta expressament si havia d'emetre una o diverses factures, sol·licita indicacions sobre els conceptes a consignar i fins i tot pregunta si havia d'incrementar determinats imports, comprometent-se posteriorment a remetre les factures per a la seva signatura una vegada rebudes les instruccions corresponents.
Aquest patró, segons l'acte, evidenciaria un modus operandi estable i reiterat, orientat a dotar d'aparença documental a moviments financers mancats de causa econòmica real.
Les filles de Zapatero
I de les presumptes factures fictícies de Gertrudis —vinculades, segons la investigació, a moviments financers mancats de suport econòmic real— es passa a la instrumentalització de la mercantil administrada per les filles de Zapatero.
L’anàlisi econòmica recollida en l’acte revela que Whathefav SL actuaria presumptament com a centre de redistribució de fluxos financers. Així, figura com a principal proveïdor d’Inteligencia Prospectiva, societat que li hauria abonat 561.440 euros, mentre que Análisis Relevante hauria rebut d’Inteligencia Prospectiva uns altres 380.208 euros.
A la vegada, Análisis Relevante —vinculada a Julio Martínez Martínez— hauria remès 490.780 euros a José Luis Rodríguez Zapatero i 239.755 euros a Whathefav, cosa que, segons l’argumentació judicial, evidenciaria un circuit circular de fons entre clients, societats de l’entramat i beneficiaris finals.
Whathefav hauria rebut a més pagaments de Pickashop, Agropecuaria Lucena, Danilo Alfonso Diazgranados Manglano —aparentment declarats per Agropecuaria—, així com transferències procedents de Gate Center (171.727 euros) i Thinking Heads Group (12.297 euros), entitats igualment vinculades, segons l’acte, a José Luis Rodríguez Zapatero.
La circumstància que l’expresident figuri com a autoritzat en els comptes bancaris de les seves filles —receptores d’importants quantitats transferides per Whathefav— reforçaria, segons la investigació, els indicis que la societat actuaria com a canalitzador financer de la xarxa.
Tot aquest conjunt d’indicis permetria concloure, segons recull l’acte, que Whathefav SL actuaria com a “element finalista de l’entramat”, rebent fons tant de clients de la xarxa com de la pròpia estructura organitzada.
La mercantil operaria, segons els investigadors, com a centre de redistribució de fluxos econòmics, canalitzant pagaments cap a José Luis Rodríguez Zapatero i el seu entorn. També hauria generat facturació ad hoc destinada a dotar de cobertura formal a moviments financers mancats d’activitat econòmica real.
A més, l’acte sosté que Whathefav va participar en la difusió d’informes elaborats per Sergio Sánchez per a Análisis Relevante, sense aportar valor tècnic propi, cosa que evidenciaria el seu caràcter instrumental.
Aquestes circumstàncies, valorades conjuntament, permeten afirmar —segons l'escrit judicial— que la seu de Whathefav SL constitueix un espai físic directament vinculat a l'activitat il·lícita investigada, en què raonablement podrien trobar-se documentació comptable, factures, contractes i esborranys utilitzats per generar aparença d'activitat; arxius digitals, dispositius electrònics i comunicacions internes que permetin reconstruir la cadena d'instruccions; llistats de clients, agendes, anotacions i suports que acreditin la participació de Whathefav en la redistribució de fons; elements que permetin determinar la traçabilitat i autenticitat de les comunicacions remeses des de comptes amb domini @whathefav.com; i informació que permeti contrastar l'activitat declarada amb l'activitat real de la societat.
“A la llum d'allò anterior” —conclou l'acte— “concorren els requisits exigits per autoritzar el registre interessat”: indicis racionals de criminalitat derivats de la documentació intervinguda, dels fluxos econòmics i de l'operativa detectada; relació directa entre el lloc a registrar i els fets investigats, en constituir la seu de Whathefav SL “un punt neuràlgic de l'activitat documental i financera de l'entramat”; idoneïtat i necessitat de la diligència, en ser el registre “l'únic mitjà per accedir a documentació no remesa per correu electrònic, dispositius utilitzats per a la transmissió d'instruccions i arxius que no consten en poder de l'autoritat judicial”; i, finalment, proporcionalitat, “en tractar-se d'una mesura indispensable per a l'esclariment de fets greus vinculats a delictes de tràfic d'influències, falsedat documental i organització criminal”.