El Govern admet que no va veure venir la crisi migratòria de Ceuta. Fonts de l'Executiu reconeixen que no comptaven amb informació que permetés anticipar l'arribada massiva d'unes 50.000 persones en només 24 hores i que l'atenció política, operativa i mediàtica estava concentrada en els incendis que colpejaven el centre i l'oest del país.
“Si haguéssim tingut informació, no haurien entrat 50.000 persones de la manera en què ho han fet en 24 hores”, resumeix un alt membre de l'Executiu en declaracions recollides per El País. La frase reflecteix el reconeixement intern d'un fall de anticipació en una crisi que va acabar desbordant la frontera i obligant el Govern a reaccionar d'urgència.
Els incendis van absorbir l'atenció de Moncloa
Durant els dies previs, la prioritat de La Moncloa i de diversos ministeris, incloent Interior, estava centrada en l'emergència pels incendis forestals, que van obligar a evacuar o confinar a gairebé 100.000 persones. En aquest context, la frontera amb Marroc no apareixia com el principal focus de preocupació, malgrat que ja existien algunes senyals d'alerta.
El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, venia reclamant mesures davant l'augment d'arribades a nedar, i els informes de la Guàrdia Civil apuntaven a un repunt d'intents d'entrada irregular. No obstant això, dins de l'Executiu s'interpretava encara com una evolució preocupant però limitada, no com el preludi d'una crisi d'abast històric.
Informes amb més intents, però sense alarma d'allau
Les anàlisis que manejava Interior recollien que entre el 29 de juny i el 12 de juliol s'havien registrat uns 500 intents d'entrada a nedar, i que entre el 13 i el 26 de juliol la xifra havia pujat a 1.300. Encara així, les entrades consumades es mantenien en nivells baixos des de començaments d'any, la qual cosa va contribuir a que no s'activés una alarma proporcional a allò que acabaria ocorrent.
Interior ja havia acordat al juny reforçar els efectius de la Guàrdia Civil a la zona per respondre a l'augment d'intents, però no esperava una entrada massiva de desenes de milers de persones en qüestió d'hores. “Ceuta no estava en el radar. No teníem informació de l'envergadura del que se'ns venia a sobre”, admeten fonts de La Moncloa.
El fall del Suprem que inquietava a Ceuta
Un dels elements que més preocupava al Govern ceutí era la sentència del Tribunal Suprem del 8 de juliol, que va limitar el rebuig exprés a frontera a qui intentés entrar a Ceuta i Melilla superant elements físics de contenció, com les tanques. Aquesta interpretació deixava fora els accessos a nedar, precisament la via per la qual van començar a augmentar les entrades.
Vivas va reclamar una modificació de la llei d'estrangeria per poder retornar en calent el nombre creixent d'immigrants irregulars que arribaven per mar, una petició que llavors no va tenir gran repercussió política. Al Govern admeten ara que aquesta sentència obre un problema pràctic en la lluita contra la immigració irregular i estudien fórmules per adaptar la frontera a la nova interpretació judicial.
De les primeres avisos a l'esclat de la crisi
La tensió va començar a augmentar en els primers dies de la setmana, mentre els incendis seguien descontrolats a Madrid, Àvila, Toledo i Castelló. Dimecres, els informes de la Guàrdia Civil ja recollien un increment inusual d'arribades a Ceuta, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va haver de respondre sobre la situació en una entrevista televisiva.
Segons fonts d'Interior, en aquell moment ja es seguia amb atenció el que passava a la ciutat autònoma, però les dades disponibles no apuntaven encara a la magnitud final de la crisi. De fet, Marlaska mantenia inicialment la seva intenció d'assistir a la festa del tron a l'ambaixada de Marroc, un gest diplomàtic que va acabar descartant quan la situació es va agreujar.
Marroc, to diplomàtic i diferències dins del Govern
Quan les entrades es van disparar, el Govern va optar per mantenir un to prudent cap a Marroc. Pedro Sánchez va viatjar a Ceuta i va denunciar una “violació de la integritat territorial d'Espanya”, però va evitar assenyalar directament a Rabat i va centrar el seu missatge en les màfies que trafiquen amb éssers humans. El president va defensar que la interlocució amb les autoritats marroquines havia estat constant, fluida i raonable.
La consigna dins de l'Executiu és evitar atacs a Marroc i preservar un canal diplomàtic. No obstant això, aquesta línia no ha estat seguida amb la mateixa intensitat per tots els socis parlamentaris: dirigents de Sumar i de forces de l'esquerra han acusat el Govern marroquí d'impulsar una operació de desestabilització política contra Espanya, una lectura molt més dura que la mantinguda pel PSOE.
Més de 48.000 persones retornades a Marroc
Segons les dades d'Interior citades per El País, més de 48.300 dels 50.000 migrants que havien entrat a Ceuta ja havien retornat a Marroc divendres a les sis de la tarda. La xifra mostra la velocitat de la resposta posterior, però també la magnitud del desbordament inicial, que va convertir la ciutat autònoma en l'epicentre d'una crisi fronterera sense precedents recents.
Sánchez es va trobar a més amb el rebuig del president ceutí, que va qualificar la resposta del Govern com a “tardana i insuficient”. El malestar de Vivas no es limita a l'episodi concret, sinó que connecta amb la sensació de vulnerabilitat de Ceuta i amb la falta de desenvolupament del pla integral de seguretat per a Ceuta i Melilla previst en l'Estratègia de Seguretat Nacional.
Boyes, canvis legals i pla pendent
El Govern estudia ara el desplegament de boyes en l'espigó que separa Ceuta de la ciutat marroquina de Castillejos perquè es pugui considerar una barrera de contenció des del punt de vista administratiu. Aquesta solució busca adaptar-se al criteri del Suprem i reforçar la capacitat d'actuació en les entrades a nedar.
Sánchez tampoc ha descartat modificar alguns aspectes legals per facilitar les repatriacions de la forma més efectiva possible. Alhora, la crisi reobre el debat sobre el pla integral de seguretat per a Ceuta i Melilla, anunciat després de la crisi migratòria de 2021 i encara pendent de desenvolupament cinc anys després.
Una crisi que deixa un fall de anticipació
L'entrada massiva a Ceuta deixa el Govern davant d'una evidència incòmoda: hi havia senyals, hi havia informes i hi havia preocupació local, però no existia una alerta que permetés preveure una crisi de 50.000 persones en 24 hores. La combinació d'incendis, repunt gradual d'entrades a nedar, fall judicial sobre els rebuigs a frontera i reacció tardana va acabar generant un episodi que va desbordar tots els càlculs.
L'Executiu intenta ara combinar tres objectius difícils: recuperar el control operatiu de la frontera, mantenir la relació diplomàtica amb Marroc i respondre al malestar de Ceuta. La crisi ha demostrat que la ciutat autònoma continua sent un dels punts més sensibles de la política migratòria espanyola i que qualsevol canvi en l'equilibri fronterer pot convertir-se en una emergència nacional en qüestió d'hores.