Delfín Amaya, membre del històric duo Los Amaya, ha mort als 74 anys a Barcelona. El músic, cantant i guitarrista deixa enrere una trajectòria de més de cinc dècades estretament lligada a la rumba catalana.
Juntament amb el seu germà José va assolir la popularitat a principis dels anys 70 i va construir un repertori que va acabar formant part de la música popular espanyola, a més de protagonitzar un dels grans aparadors internacionals del gènere durant la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Mor Delfín Amaya als 74 anys a Barcelona
Delfín Amaya ha fallecido en Barcelona a los 74 años, segons les informacions conegudes aquest dimecres 19 d'agost. La seva mort suposa la pèrdua d'una de les dues figures que van donar forma a Los Amaya, el duo que va crear juntament amb el seu germà José i que va assolir especial popularitat durant les dècades dels 70 i 80.
Les primeres informacions publicades presenten discrepàncies sobre el moment exacte de la seva defunció. Efe Eme situa la mort el 18 d'agost, mentre que altres informacions difoses aquest dimecres assenyalen un dia diferent. Per aquest motiu, resulta més prudent mantenir com a dades confirmades que Delfín Amaya ha mort a Barcelona als 74 anys sense concretar la data exacta del decés fins que existeixi una confirmació inequívoca.
Tampoc ha transcendit per al moment una causa de la mort confirmada públicament en les principals informacions sobre el fallecimiento. La notícia coneguda aquest dimecres se centra en la pèrdua de l'artista i en una carrera que va convertir el seu nom i el de seu germà en part de la història de la rumba catalana.
Qui era Delfín Amaya
Delfín Amaya va néixer a Oviedo el 1952 i posteriorment es va traslladar a Barcelona, ciutat en la qual va desenvolupar la seva carrera musical. Cantant i guitarrista, va créixer en un entorn estretament relacionat amb la música i pertanyia a una família vinculada a la cèlebre balladora Carmen Amaya.
Des de molt jove va compartir la seva afició per la música amb el seu germà José. Els dos van començar a desenvolupar una proposta en la qual la rumba catalana convivía amb influències del pop, una combinació que acabaria convertint-se en una de les característiques reconeixibles de Los Amaya.
Delfín va assumir durant dècades les funcions de cantant i guitarrista dins del duo. La seva carrera va travessar diferents etapes de la música espanyola, des de l'èxit de principis dels anys 70 fins a la recuperació de la rumba catalana davant d'una audiència internacional durant Barcelona 92.
Qui eren Els Amaya
Els Amaya estaven formats pels germans José i Delfín Amaya i van començar la seva trajectòria discogràfica a finals dels anys 60. Van publicar el seu primer disc en 1969, amb un repertori de cançons de marcat accent flamenc, abans de aconseguir l'èxit que els situaria definitivament entre els principals representants de la rumba catalana.
El gran salt va arribar en 1971 amb "Caramels". La cançó va permetre que Els Amaya arribessin a un públic molt més ampli i va obrir una etapa en què el duo va desenvolupar una fórmula que combinava les arrels de la rumba amb melodies i arranjaments procedents d'altres estils. Aquest mateix any també van publicar "Ja la pagaràs".
La seva trajectòria va donar un altre pas important a finals dels anys 70. En 1978 van començar una etapa amb RCA i el productor Tony Ronald, període associat a alguns dels seus temes més coneguts. Durant les dècades següents, José i Delfín van mantenir viu el nom d'Els Amaya fins a convertir-lo en un dels més reconeixibles de la rumba catalana.
Grans èxits d'Els Amaya
La carrera d'Els Amaya va deixar cançons que van transcendir l'època en què van ser publicades. "Caramels" va ser el primer gran èxit del duo, però posteriorment van arribar temes com "Vés", "Quina mala sort la meva!", "Dona" i "Amor, amor", que van consolidar la seva popularitat durant els anys 70 i 80.
"Vés" va acabar convertint-se en una de les cançons més representatives d'Els Amaya i és un dels temes que romanen associats al duo dècades després de la seva publicació. Junt amb "Caramels", resumeix una etapa en què els germans van aconseguir ampliar l'abast de la rumba catalana i apropar-la a públics diferents.
El seu repertori inclou també títols com "La injecció", a més dels temes que van acumular durant diverses dècades d'activitat. La combinació de rumba, elements flamencs i sons més propers al pop va ser una de les claus d'una proposta musical que va acompanyar l'evolució del gènere.
Els Amaya van portar la rumba catalana a Barcelona 92
Un dels grans moments de la trajectòria de Delfín Amaya va arribar en 1992, quan Els Amaya van participar en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. El duo va compartir protagonisme amb Peret i Els Manolos en una celebració que va convertir la rumba catalana en una de les protagonistes musicals de la comiat dels Jocs.
Aquella actuació va portar la música amb la qual Delfín i José havien crescut i desenvolupat la seva carrera davant d'una audiència internacional. Per a llavors havien transcorregut més de dues dècades des de "Caramelos" i Los Amaya ja formaven part d'una generació fonamental per entendre l'expansió de la rumba catalana.
La participació olímpica va tenir a més continuïtat discogràfica. D'aquella experiència va sorgir "Rumbas de Clausura", lligat a l'actuació de Barcelona 92 i a una etapa en la qual el gènere va recuperar una enorme visibilitat.
El darrer disc de Los Amaya i el llegat de Delfín
Los Amaya van continuar vinculats a la música molt després dels seus primers èxits. El seu darrer treball discogràfic va ser "Vuelven... Los Amaya!", publicat el 2013, més de quatre dècades després que "Caramelos" els donés a conèixer al gran públic.
El àlbum va comptar amb col·laboracions d'artistes com Antonio Carmona i Muchachito Bombo Infierno, dos noms de generacions posteriors que reflecteixen la continuïtat de la rumba i de les seves diferents fusiones dins de la música espanyola.
La mort de Delfín Amaya als 74 anys tanca ara la trajectòria vital d'una de les dues meitats de Los Amaya. Des del seu debut discogràfic el 1969 fins a Barcelona 92 i el seu darrer àlbum el 2013, el músic deixa una carrera marcada per més de mig segle de rumba i per cançons com "Caramelos" i "Vete", que romanen com els títols més reconeixibles del duo.