La guerra contra l'Iran, la d'Ucraïna, la rivalitat entre grans potències i l'ús creixent de l'economia i la tecnologia com a instruments de poder estan accelerant una conversa que fins fa pocs anys era marginal a Brussel·les: l'autonomia estratègica industrial en defensa.
Aquest canvi va quedar palès en l'última Conferència de Seguretat de Múnic, on responsables polítics, militars i industrials van coincidir en un diagnòstic comú: Europa ha d'assumir un paper molt més actiu en la seva pròpia seguretat.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho va resumir amb claredat en afirmar que la defensa mútua a la Unió Europea “no és opcional, sinó una obligació”.
Brussel·les vol que la meitat de l'armament es fabriqui a Europa
La Comissió Europea ja ha començat a traduir aquest canvi polític en mesures concretes.
L'European Defence Industrial Strategy (EDIS) i l'European Defence Investment Programme (EDIP) busquen reforçar la base tecnològica i industrial de la defensa europea i reduir la dependència de proveïdors externs.
Entre els objectius fixats per al 2030 destaquen:
- Que almenys el 50% de les adquisicions militars es facin dins de la UE
- Que el comerç de defensa entre països europeus arribi al 35% del mercat
L'estratègia es basa a més en l'European Defence Fund (EDF), que compta amb prop de 8.000 milions d'euros fins al 2027 per finançar tecnologies crítiques.
El veritable repte: transformar la despesa en indústria
La despesa en defensa a la UE està creixent amb rapidesa. Segons l'Agència Europea de Defensa, els Estats membres van assolir 343.000 milions d'euros en despesa militar el 2024, i les previsions apunten a 381.000 milions el 2025, al voltant del 2,1% del PIB europeu.
Tanmateix, el veritable desafiament no és només augmentar la despesa, sinó transformar-la en capacitat industrial pròpia.
La defensa moderna depèn cada vegada més de tecnologies avançades:
- Sensors i radars
- Comunicacions segures
- Sistemes espacials
- Intel·ligència artificial
- Plataformes no tripulades
- Guerra electrònica
Totes aquestes capacitats depenen de semiconductors i tecnologies fotòniques avançades.
La batalla tecnològica: semiconductors i fotònica
En aquest context, Brussel·les ha col·locat els semiconductors al centre de la seva estratègia industrial.
La European Chips Act, aprovada el 2023, fixa un objectiu ambiciós: assolir el 20% de la producció mundial de xips el 2030.
Avui Europa està per sota del 10%, mentre que més del 75% de la fabricació avançada es concentra a Àsia.
Entre les tecnologies considerades crítiques destaquen:
- La fotònica integrada
- Els semiconductors compostos
- Materials com el nitrur de gal·li (GaN) o el fosfur d'indi (InP)
Aquestes tecnologies són fonamentals per a radars, comunicacions segures, sensors militars o sistemes espacials.
Indústria, defensa i sobirania tecnològica
La conclusió que s'imposa a Brussel·les és cada vegada més clara: la política industrial i la política de defensa formen ja part del mateix eix estratègic. Europa manté una forta capacitat d'investigació, però el pas cap a la producció industrial a gran escala continua sent una de les seves debilitats.
Tancar aquesta bretxa entre laboratori i fàbrica s'ha convertit en una prioritat. En aquest context, projectes industrials europeus centrats en tecnologies crítiques, com les foundries de semiconductors o les plataformes de producció fotònica, comencen a veure's no només com a iniciatives industrials, sinó com a actius estratègics per a la seguretat del continent.
Fabricar a Europa el que Europa necessita per defensar-se, coincideixen cada vegada més responsables polítics i industrials, ja no és només una ambició econòmica, sinó una condició per a l'autonomia estratègica europea.