La narrativa tecnològica presenta les eines digitals com a impulsores, de manera automàtica, d'una millora per a la societat. Perquè realment ho siguin, la seva existència ha d'anar acompanyada d'una exigència de responsabilitat i regulació a les companyies que les impulsen. Aquesta reflexió, desenvolupada per l'experta en polítiques tecnològiques i exdirectiva de Facebook Yael Eisenstat, podria resumir el nucli del missatge que es va llançar en el I Encuentro Internacional por los Derechos Digitales, celebrat a Barcelona els passats 13 i 14 de maig.
L'esdeveniment, impulsat pel Govern d'Espanya i Mobile World Capital Barcelona en el marc de l'Observatori de Drets Digitals, va reunir responsables institucionals, experts internacionals, acadèmics i representants de la societat civil per abordar els principals desafiaments de l'entorn digital.
Durant la trobada es va debatre sobre privacitat, protecció de dades, regulació de la intel·ligència artificial, transparència algorítmica, ciberseguretat, desinformació i protecció de col·lectius vulnerables, amb especial atenció a la infància i la joventut en els entorns digitals.
La cita va servir per presentar la primera gran enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya, un estudi que dibuixa un escenari de preocupació ciutadana davant els riscos d'internet i una demanda clara de més protecció legal i regulatòria.
Entre les veus participants hi van figurar especialistes internacionals com Yael Eisenstat, Cory Doctorow, Anu Bradford, Frances Haugen, Carissa Véliz o Carl Öhman, en una trobada que va buscar obrir el debat digital més enllà dels entorns tecnològics especialitzats i acostar-lo al conjunt de la ciutadania.
Espanya reivindica el seu paper en els drets digitals
El president del Govern, Pedro Sánchez, va participar en la trobada amb un missatge gravat en què va defensar la necessitat de garantir que els drets de la ciutadania siguin igual de sòlids en l'entorn digital que en el físic, en un context en què, segons va advertir, la confiança s'ha transformat profundament i està en joc l'accés a una realitat veraç.
Sánchez va reivindicar a més el paper d'Espanya en aquest àmbit a través d'iniciatives com la Carta de Drets Digitals o l'Observatori de Drets Digitals, i va cridar a la participació ciutadana en recordar la manca d'informació existent sobre tecnologies ja presents en la vida quotidiana.
En l'obertura institucional també van participar la secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, María González Veracruz; la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero; i el tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Valls, els quals van coincidir a subratllar el pes creixent de la digitalització en la societat i la necessitat de garantir seguretat jurídica, formació i confiança en aquest nou escenari.
La ciutadania demana més protecció digital
Un dels moments centrals de la trobada va ser la presentació de l'Enquesta sobre percepció social dels drets digitals a Espanya, elaborada per Fundación “la Caixa”, Red.es i Fundación Hermes, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona.
L'estudi reflecteix un ampli consens ciutadà sobre la necessitat de reforçar la protecció legal en àmbits com la privadesa i protecció de dades, l'assetjament i els missatges d'odi en plataformes digitals, l'esborrat d'informació personal a internet o l'accés assequible a la xarxa. També mostra suport majoritari a l'existència d'algorismes no discriminatoris i a la revisió humana de decisions automatitzades.
Notícia destacada
DigitalES exigeix mesures urgents i avisa: "La regulació actual no frena la pirateria audiovisual"
2 minuts
L'enquesta també posa el focus en la preocupació sobre la protecció de menors. La pràctica totalitat dels enquestats considera que els menors estan poc o gens segurs en l'entorn digital.
L'informe reflecteix, al seu torn, preocupació per la desinformació, el frau, la suplantació d'identitat o l'assetjament a internet, així com una percepció estesa que les grans tecnològiques concentren massa poder econòmic i massa informació personal.
Algorismes, xarxes socials i desinformació
Precisament sobre aquest comportament de les grans companyies de tecnologia va versar la ponència de l'experta en polítiques tecnològiques i exdirectiva de Facebook Yael Eisenstat, que va centrar la seva intervenció en l'impacte dels algorismes i les xarxes socials sobre la democràcia, la seguretat i el benestar social.
Eisenstat va sostenir que les plataformes digitals condicionen quins missatges s'amplifiquen i quins queden relegats, afavorint la difusió de continguts emocionals, sensacionalistes, desinformació i discursos extremistes.
També va abordar el desenvolupament de la intel·ligència artificial i va qüestionar la narrativa tecnològica que presenta aquestes eines com una millora automàtica per a la societat, defensant la necessitat d'exigir responsabilitat i regulació a les companyies que impulsen aquests serveis.
L'experta va reclamar més transparència sobre el funcionament dels algorismes i va advertir que les pròpies plataformes són conscients dels efectes negatius que generen, especialment sobre els menors.
El focus en la infància i la regulació de l'entorn digital
En la recerca d'aquest difícil equilibri entre explotar els avenços digitals, mentre es posa fre als seus efectes més lesius, òbviament, han de ser protagonistes els menors. A ells es va referir durant la seva intervenció el secretari d'Estat de Joventut i Infància, Rubén Pérez Correa, que va defensar la necessitat de mantenir un diàleg constant amb el sector tecnològic per impulsar eines que protegeixin els drets digitals de nens i adolescents.
Pérez Correa va advertir de la importància de definir amb claredat aquests drets i d'establir mecanismes eficaços de protecció, insistint que regular els espais digitals no implica limitar la innovació ni el pensament crític.
En aquesta I Trobada Internacional pels Drets Digitals també va participar l'activista i escriptor Cory Doctorow, que va analitzar el funcionament de les grans plataformes digitals i va defensar un internet més obert i transparent, o la professora a la Facultat de Dret de Columbia Anu Bradford, que va abordar el paper regulador de la Unió Europea en l'escenari tecnològic global.