Amb la generalització i democratització, primer, d'internet, les tauletes o els telèfons mòbils, i, després, de la intel·ligència artificial (la universalització de la qual està en procés), s'ha incidit en l'ús d'aquestes noves tecnologies a les aules, però sempre des de la perspectiva de l'alumnat. Hi ha hagut regulacions i s'ha posat un límit, buscant el difícil equilibri entre la seva inevitable utilització i els riscos que aquesta comporta. Demócrata posa ara el focus en els professors, les professores i les institucions educatives.
Quin paper ha de tenir la IA com a eina per a l'ensenyament?, s'ha d'educar en el seu ús a les aules? Qüestions que mereixen una resposta i que parteixen d'un fet: la IA és una realitat que no es pot eliminar. Per tant, no cal preguntar-se si s'ha d'utilitzar, sinó 'com'. Ho subratllen en l'informe Retos y evoluciones de las vocaciones STEM en España, elaborat per DigitalES: “En aquest nou escenari, les eines digitals no s'han d'entendre com un fi en si mateixes, sinó com a mitjans per potenciar els processos cognitius, personalitzar l'ensenyament, fomentar l'aprenentatge col·laboratiu i desenvolupar les competències necessàries per al segle XXI”.
Una eina
La integració de la intel·ligència artificial en l'educació no respon a un únic enfocament, sinó que s'articula en diferents formes d'ensenyament i aprenentatge. Així ho recull la Guia sobre l'ús de la intel·ligència artificial en l'àmbit educatiu, elaborada per l'Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (Intef), dependent del Ministeri d'Educació.
Aquesta planteja tres vessants interconnectats per abordar-ne l'ús:
- Ensenyar per a la IA implica dotar l'alumnat de competències clau per afrontar els reptes que planteja aquesta tecnologia, com la comprensió de biaixos en les dades, el pensament computacional o la reflexió sobre la protecció de la informació.
- Ensenyar sobre IA adopta un enfocament més tècnic, centrat a comprendre el seu funcionament i desenvolupar aplicacions, com la programació de solucions basades en aquests sistemes.
- Ensenyar amb la IA suposa incorporar aquestes eines en el procés educatiu per millorar l'ensenyament i l'aprenentatge, a través de recursos com la personalització de continguts o la generació de materials.
Què diuen i fan els professors
El paper del professorat a Espanya ha canviat de forma notable entre 2019 i 2025, en gran part per l'impacte de la pandèmia, que va accelerar la digitalització i va obligar els docents a adaptar-se ràpidament a l'ensenyament virtual. Aquest procés va marcar un abans i un després, encara que també va deixar clar que l'ús de la tecnologia ha d'anar més enllà d'una aplicació superficial per transformar realment les aules, apunten des de DigitalES en l'informe esmentat anteriorment.
Anys després de la pandèmia, agreguen, els estudis detecten una caiguda en l'ús d'eines digitals, especialment en activitats d'actitud i avaluació. En el cas concret de la intel·ligència artificial, les dades reflecteixen una bretxa entre intenció i realitat. Segons un informe de GAD3 i l'Observatori FIEX, el 73% del professorat ha utilitzat IA alguna vegada, enfront del 82% de l'alumnat. Tot i així, el 76% considera que la seva formació universitària no s'ajusta a la realitat de l'aula ni a l'ús d'aquesta tecnologia.
La percepció general és prudent. Un 62% creu essencial la formació en IA, però els docents mostren escepticisme sobre la seva fiabilitat, amb valoracions de 5,2 en objectivitat i 5,4 en encert. A més, alerten de riscos com el possible augment de l'assetjament escolar i recomanen un ús supervisat a partir dels 13 anys.
Encara que prop de tres de cada quatre professors ja utilitzen o planenjen utilitzar IA, la falta de preparació tècnica continua sent un obstacle. Els docents identifiquen beneficis com l'agilització de tasques o l'accés a recursos, però també temen un impacte negatiu en la qualitat educativa, les habilitats interpersonals i el pensament crític. La preocupació principal és que la dependència de respostes automàtiques limiti la capacitat d'anàlisi de l'alumnat.
Directrius ètiques de l'ús de la IA a les aules
El 2022, la Unió Europea va publicar les Directrius ètiques sobre l'ús de la intel·ligència artificial i les dades en l'educació i formació per als educadors, que posen èmfasi en la necessitat que els centres educatius adoptin processos col·laboratius i reflexius abans d'incorporar aquestes tecnologies.
El document assenyala que les escoles han d'analitzar com poden utilitzar la IA per millorar l'ensenyament i l'aprenentatge, tenint en compte que els seus efectes no sempre són previsibles. Per això, la UE recomana introduir aquestes eines de forma gradual, supervisar-ne les conseqüències i mantenir la possibilitat de fer marxa enrere si apareixen efectes no desitjats.
Un dels punts clau és la revisió de l'ús de les dades. Els centres han d'identificar quina informació recopilen, amb quina finalitat i durant quant de temps la conserven, ajustant-se al que estableix el Reglament General de Protecció de Dades. També es planteja la necessitat de valorar si es poden utilitzar dades menys específiques per assolir els mateixos objectius.
Abans d'implantar sistemes d'IA, les directrius recomanen establir polítiques clares que en defineixin l'ús, garanteixin la supervisió humana, n'assegurin la qualitat de les dades i contemplin la formació del professorat. A més, esconsella realitzar proves pilot per avaluar-ne l'eficàcia, l'impacte en l'aprenentatge i l'adequació des del punt de vista ètic.
El seguiment continu és un altre element essencial. Els centres han d'avaluar de forma constant com afecta la IA a l'ensenyament, qui s'encarrega d'aquest control i com s'utilitzen els resultats per prendre decisions futures.
Per últim, se subratlla la importància d'implicar tota la comunitat educativa. La col·laboració entre docents, centres i proveïdors, així com la comunicació amb famílies i alumnat, resulta clau per generar confiança. També es destaca la necessitat que el professorat es mantingui actualitzat davant els avenços tecnològics per garantir un ús responsable i eficaç de la intel·ligència artificial.
Beneficis de la intel·ligència artificial a les escoles
Segons l'informe de DigitalES, la incorporació de la intel·ligència artificial en l'educació aporta una sèrie d'avantatges rellevants que poden transformar tant l'aprenentatge com l'ensenyament:
- Personalització de l'aprenentatge: la IA permet adaptar continguts, ritmes i metodologies a les necessitats, habilitats i interessos de cada alumne, generant itineraris formatius ajustats a les seves fortaleses i debilitats.
- Automatització de tasques: facilita la gestió d'activitats administratives i repetitives, com la correcció d'exàmens tipus test, l'organització d'horaris o el seguiment del progrés, alliberant temps per a la tasca docent directa.
- Accés a recursos educatius: amplia la disponibilitat de materials mitjançant biblioteques intel·ligents, sistemes de recomanació, tutors virtuals, eines d'investigació i continguts interactius.
- Retroalimentació immediata: permet oferir respostes ràpides i detallades sobre exercicis i avaluacions, ajudant els estudiants a detectar errors i millorar de forma autònoma.
- Detecció primerenca de dificultats: l'anàlisi de dades d'aprenentatge facilita identificar problemes, risc d'abandonament o necessitats educatives especials, cosa que afavoreix intervencions més eficaces.
- Desenvolupament de competències clau: l'ús d'IA contribueix al foment d'habilitats com el pensament crític, la resolució de problemes, la creativitat, la col·laboració i l'alfabetització digital.
- Millora de l'accessibilitat: ofereix eines com lectors de pantalla, reconeixement de veu, subtitulació automàtica o traducció instantània, que faciliten l'accés a l'educació a estudiants amb diferents necessitats.