La famosa "prova del taló" està vivint la seva major transformació des de fa dècades. Aquest tipus de cribratges són clau per a la detecció precoç de malalties rares, ja que un 80% d'elles són d'origen genètic i moltes d'elles poden començar a tractar-se abans que apareguin els primers símptomes.
Històricament, el Ministeri de Sanitat només obligava a detectar set malalties a escala nacional, cosa que situava Espanya a la cua europea.
El punt d'inflexió es va produir el 2024, quan van començar a incorporar-se més malalties. El penúltim pas es va produir a finals del 2025. Va ser llavors quan el Congreso va aprovar, amb una àmplia majoria de 307 vots, la presa en consideració d'una proposició de llei del Partido Socialista que té com a objectiu homogeneïtzar el cribratge neonatal al nostre país. Per a això, en principi s'encomanava al Ministerio de Sanidad i les conselleries de Sanitat de les diferents comunitats autònomes que confirmessin que es realitzaria una avaluació almenys cada dos anys, de la detecció de malalties neonatals mitjançant l'extracció d'unes gotes de sang del taló dels nounats.
Un altre termini que indica la norma és que el Gobierno disposa d'un any per aprovar la normativa que concreti el procés. I, prèvia consulta amb el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, s'establiran tant els criteris com els requisits per avaluar aquests cribratges.
Malgrat l'ampli consens assolit a la Cambra Baixa, els partits polítics han presentat fins a 40 esmenes, que han estat recollides al Butlletí Oficial del Parlament
PP: garantir dotació econòmica
Així, el PP va registrar una esmena plantejant que la futura norma no pugui aplicar-se fins que el Ministeri de Sanitat habiliti una dotació econòmica concreta que n'asseguri el desplegament complet a tot el territori. A més, inclou una modificació dirigida a corregir les diferències territorials en l'accés a aquestes proves. El motiu és que, en l'actualitat, cada comunitat autònoma pot ampliar pel seu compte el catàleg de malalties analitzades més enllà del que ha fixat el Ministeri de Sanitat, cosa que provoca que hi hagi regions amb un cribratge més ampli que d'altres, de fins a 43 malalties.
Per aquest motiu, l'esmena subratlla que la cartera comuna bàsica haurà d'incloure totes aquelles malalties entre les 43 citades que compleixin els criteris establerts per a les 12 ja incloses actualment". D'altra banda, el PP planteja que s'incorporin a la cartera comuna bàsica el cribratge de la malaltia de Pompe i de la mucopolisacaridosi tipus 1.
ERC: més malalties cribrades
ERC també sol·licita que aquestes dues malalties s'incorporin, així com l'ampliació de la cobertura pública odontològica fins als 18 anys, garantint l'assistència a persones amb discapacitat i col·lectius vulnerables. A més, reclama l'increment de la dotació pressupostària de l'Estat perquè les comunitats autònomes puguin assumir aquestes noves prestacions.
PSOE i Sumar: revisió contínua
Per la seva banda, PSOE i Sumar van presentar de forma conjunta cinc esmenes. El seu objectiu és assegurar la revisió periòdica del programa de cribratge neonatal per part de la Ponència de Cribratge Poblacional. Aquesta actualització seria anual i de manera continuada, amb l'objectiu d'identificar malalties que puguin ser incorporades al programa, canviant així el citat plantejament inicial, que fixava una avaluació almenys cada dos anys.
PSOE i Sumar també proposen la creació de vies estables per assegurar i institucionalitzar la participació tant de societats científiques, com d'experts independents i associacions de pacients i familiars en l'avaluació del programa. A més, reclamen l'actualització del Document Marc de Cribratge Poblacional, vigent des de fa 16 anys.
PNV: estendre els cribratges
PNV subratlla en les seves esmenes la necessitat de garantir les competències de les comunitats autònomes, perquè aquestes puguin continuar incorporant a les seves carteres de serveis tècniques o procediments addicionals de cribratge neonatal no contemplats en la cartera comuna, com ja succeeix avui. També proposa que l'avaluació dels programes de prova del taló s'estengui a altres cribratges, com l'auditiu. I reclama que l'articulat garanteixi que no es retirin proves ja implantades, llevat que hi hagi una justificació sòlida, com ha succeït en altres nacions amb alguns cribratges els tractaments dels quals van fracassar.
Finalment, el PNV proposa també que el Govern estigui obligat a remetre al Congrés un informe sobre les conclusions de la revisió dels cribratges neonatals i sobre les mesures adoptades per actualitzar la cartera comuna.
Junts: canvi de terminologia i més autonomia
També Junts per Catalunya insisteix en l'autonomia: ha plantejat una esmena perquè, en un termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor de la llei, el Ministerio de Sanidad posi en marxa els tràmits necessaris per culminar el traspàs de competències pendents a la Generalitat. A més, recomana canviar la denominació "prova del taló" per "cribratge neonatal en mostra de sang seca", que considera més precís.
Vox: ampliar les malalties cribrades
Vox ha registrat esmenes perquè s'incorporin sistemàticament noves proves de cribratge dirigides a la detecció precoç de més malalties no incloses actualment, com les proves de cariotip, FISH o arrayCGH, panells de gens o exoma.
En una altra proposta, Vox planteja suprimir el criteri de cost-efectivitat com a requisit per a incorporar noves patologies al cribratge, en considerar que basar-se en aquest criteri podria suposar que moltes malalties, especialment les rares, quedarien excloses per la seva reduïda prevalença.
Bildu: avaluació més freqüent
Finalment, EH Bildu també aposta pel terme "cribratge neonatal en mostra de sang seca" i proposa una avaluació cada any del programa en lloc de cada dos anys. Un altre suggeriment és modernitzar el sistema d'informació vigent per així millorar la coordinació entre comunitats autònomes territoris. I establir protocols que garanteixin uns temps de resposta més àgils a l'hora de comunicar resultats. D'altra banda, aconsella també implementar revisions multidisciplinàries dels programes de cribratge.
Següents passos
Els següents passos seran l'elaboració d'un informe sobre el text i les esmenes proposades registrades. A continuació, la Comissió de Sanitat debatrà el document i votarà cadascuna d'elles. Les que obtinguin majoria s'incorporaran al dictamen que s'elevarà al Ple del Congrés dels Diputats.