Els consellers d'Habitatge del PP de Cantàbria, Aragó, Comunitat de Madrid i Regió de Múrcia han reclamat mesures "reals i en positiu" per afrontar les dificultats d'accés a l'habitatge, sobretot entre els joves, i han carregat contra la llei estatal, a la qual han titllat d'"intervencionista i populista", subratllant a més que el pla nacional arriba "malament i tard".
Aquestes declaracions s'han produït aquest dimarts en una taula rodona de la trobada 'Construint el futur de l'habitatge a Espanya', que se celebra des de dilluns i fins dimecres en els Cursos d'Estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), al Palau de La Magdalena de Santander.
En el debat han intervingut el conseller de Cantàbria, Roberto Media; el d'Aragó, Octavio López; el de la Comunitat de Madrid, Jorge García; i el de Múrcia, Jorge Rodrigo, que han defensat la necessitat d'impulsar solucions "reals" i "en positiu" davant la "greu" situació del mercat residencial a Espanya, reclamant també "més recursos" i reivindicant la protecció de la propietat privada.
Els responsables autonòmics han detallat les iniciatives que estan impulsant als seus territoris i han lamentat que el Govern de Pedro Sánchez (PSOE-Sumar) "va prometre" habitatge públic que finalment no s'ha executat.
Media ha explicat que a Cantàbria s'han reduït tots els impostos de competència autonòmica vinculats a la compra i el lloguer d'habitatge, i ha destacat la pròxima posada en marxa del II Pla d'Habitatge regional per ampliar el parc públic. A més de rebutjar la figura de les zones tensionades, ha assenyalat que a la comunitat existeixen més de 50.000 habitatges tancats perquè els seus propietaris tenen "por" de treure-les al mercat del lloguer, al que ha sumat el problema de l'ocupació. "O apliquem mesures en positiu amb solucions realistes o la situació continuarà estant malament", ha advertit, reclamant "un canvi" en la política estatal.
Des d'Aragó, Octavio López ha criticat que se continuï parlant de "problema" en lloc de posar l'accent en les solucions, i ha explicat que l'Executiu aragonès ha dissenyat plans específics segons les necessitats de cada territori. Després de lamentar que les administracions públiques només destinen el 3% del pressupost a habitatge, ha defensat que l'habitatge públic és "de qualitat" al mateix nivell que el lliure, ha tornat a rebutjar les zones tensionades i ha defensat que és possible una política "diferent" per respondre "als greus problemes que ens han generat les polítiques socialdemòcrates mal enteses de governs anteriors".
Per la seva banda, el conseller madrileny, Jorge García, ha assegurat que el seu Govern té "molt clar" que existeix un dèficit d'oferta perquè "no s'ha construït tot el que s'havia de construir", i ha reclamat mesures "reals" ja que "llançant bombes de fum, no se solucionarà" l'accés a l'habitatge. "Construir, construir i construir", ha insistit, contraposant-ho al fet que "la resta: el populisme, les promeses... No ens porta a res". Ha recordat els dos plans de xoc aprovats per la Comunitat de Madrid per "flexibilitzar l'urbanisme" i mirar de generar sòl, a més de posar en marxa incentius fiscals, especialment dirigits als joves. Amb aquestes actuacions, ha indicat, Madrid disposarà el 2027 de 70.000 habitatges amb algun tipus de protecció pública.
El conseller de la Regió de Múrcia, Jorge Rodrigo, ha subratllat que el problema de l'habitatge presenta "moltes arestes" i constitueix un assumpte "molt complex i polititzat" en els últims vuit anys com a conseqüència de la política estatal. Ha posat en valor les mesures adoptades pel seu Executiu, com el programa 'Aval Joven' —que, segons ha dit, ha estat "copiat" per altres administracions, amb escàs èxit en el cas del Govern central—, així com un model basat a agilitzar la tramitació administrativa, oferir incentius fiscals i elevar la qualitat residencial. També ha avançat que s'impulsarà una nova normativa urbanística a la comunitat per facilitar aquestes polítiques.
En la taula també ha intervingut el regidor de Foment de Santander, Agustín Navarro, qui ha destacat que la Societat Habitatge i Sòl de la capital càntabra ha aixecat 1.204 habitatges de protecció oficial en els últims 17 anys i que actualment s'estan construint més de 200, ressaltant a més l'"esforç" inversor de l'Ajuntament per continuar desenvolupant aquest tipus de promocions.
Tots els responsables d'Habitatge han coincidit a assenyalar com a "fonamental" la col·laboració públic-privada. En aquesta línia, comunitats com Cantàbria o Madrid han revisat a l'alça el preu del mòdul de l'habitatge protegit per incentivar la participació del sector privat.
PLA ESTATAL I LLEI D'HABITATGE
En la taula rodona, celebrada sota el títol "Política pública autonòmica i local en matèria d'habitatge", els quatre consellers han tornat a coincidir en els seus retrets al pla estatal i a la llei nacional.
Cantàbria ha denunciat la falta de diàleg de l'Executiu central amb les comunitats autònomes, assegurant que en l'elaboració del pla no s'ha comptat amb elles. En aquest context, ha ironitzat que "l'única preocupació" de la ministra del ram, Isabel Rodríguez, sigui que "se la convidi a les inauguracions". "A Cantàbria no ha construït ni un sol habitatge", ha remarcat, retreent a més al Govern central que no cedeixi immobles de la SAREB per posar-los a disposició de la ciutadania.
El conseller aragonès ha sostingut que el pla "arriba tard" i que s'"ha imposat", encara que ha precisat que l'Executiu regional l'adaptarà a la realitat autonòmica una vegada se signi el conveni. Sobre la llei estatal, l'ha definida com a "intervencionista", elaborada "sense consens", "difícil d'aplicar" i centrada en "fiscalitzar" en lloc d'"ajudar". Per això, ha pronosticat que la norma haurà de ser derogada o modificada de "manera molt important", i ha avançat que en el primer trimestre de 2027 s'aprovarà la nova llei autonòmica d'habitatge.
En termes similars s'ha expressat Jorge García, que ha defensat que, a nivell autonòmic, s'està actuant "bé" malgrat l'enfrontament amb el Govern central. Ha insistit en la necessitat d'una nova llei que "no sigui intervencionista ni populista", que "no enfronti propietaris i inquilins" i que es basi en solucions "reals". "Ens ho han ficat per la porta del darrere", ha afirmat sobre el pla estatal, lamentant, com López, que arriba "tard i malament". A més, ha criticat que no tingui retorn fiscal per al propi Estat. "Ens estan enganyant", ha sentenciat, reclamant un ampli consens polític.
Per últim, el conseller murcià ha denunciat que "s'ha perdut un any" amb el pla estatal i ha acusat el Govern de Pedro Sánchez d'"imposar les seves ideologies" a les autonomies, en considerar que el document inclou "ingerències excessives" en les seves competències. "Jo convido i tu pagues", ha resumit sobre el finançament —60% a càrrec de l'Estat i 40% de les comunitats—, mostrant el seu rebuig "fermament" al model i assegurant que la llei estatal, entre altres efectes, redueix l'oferta d'habitatge i "ataca la llibertat del propietari".