El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha posat en marxa la tramitació d'un nou concurs de potència ferma per un total de 820,5 megavats (MW) en els sistemes elèctrics dels territoris no peninsulars —Canàries, Balears, Ceuta i Melilla—, amb l'objectiu d'assegurar la cobertura de la demanda elèctrica prevista per a l'any 2031.
Aquest segon concurs de potència ferma arrenca amb l'audiència pública de la proposta de resolució que regula el procediment de concurrència competitiva per concedir la resolució favorable de compatibilitat necessària per al reconeixement del règim retributiu addicional en els sistemes elèctrics extrapeninsulars.
Després d'adjudicar més de 1.450 MW en la primera convocatòria, resolta el mes de febrer passat, el Ministeri va sol·licitar a Red Eléctrica, com a operador del sistema, un estudi prospectiu per revisar les necessitats de cobertura a cinc anys vista en els territoris no peninsulars —l'horitzó temporal fixat en la normativa— i anticipar les possibles manques de subministrament.
Segons va detallar en una nota el departament encapçalat per Sara Aagesen, l'informe de Red Eléctrica, que incorpora els resultats del primer concurs i l'entrada en funcionament de diverses noves interconnexions, conclou que caldrà disposar de potència addicional el 2031 en tots els territoris no peninsulars, fonamentalment pel creixement econòmic previst. El repartiment previst és: Illes Balears (80 MW), Gran Canària (320 MW), Tenerife-La Gomera (230,5 MW), Lanzarote-Fuerteventura (95 MW), La Palma (52 MW), El Hierro (10 MW), Ceuta (1 MW) i Melilla (32 MW).
Igual que en la primera convocatòria, podran concórrer tres tipus de projectes: nous grups de generació gestionable, noves inversions sobre grups ja existents i ampliacions de la vida útil regulatòria de les instal·lacions en operació.
L'elecció de les propostes es realitzarà seguint una prelació tècnico-econòmica basada en l'estalvi de costos totals, a la qual se sumaran altres criteris, com les emissions de carboni —no podran superar els 550 grCO2/kWh—, la capacitat d'autoenergitació o la localització de les plantes, atenent als nusos de connexió i a les indicacions dels governs autonòmics. Així mateix, s'eleva el llindar tècnic per llançar un senyal que afavoreixi la incorporació d'equips més eficients.
En el cas concret de Canàries, s'impulsa la renovació del parc de generació mitjançant l'entrada de nous grups, en penalitzar la participació d'unitats amb més de 40 anys d'antiguitat el 2031, i s'exigirà que les noves instal·lacions puguin utilitzar almenys un 5% de combustible d'origen renovable, sempre que existeixi disponibilitat.
Marc per a l'emmagatzematge d'electricitat en sistemes no peninsulars
Paral·lelament, el Ministeri ha sotmès a audiència pública el Projecte de Reial Decret que modifica el Reial Decret 738/2015, de 31 de juliol, que regula l'activitat de producció d'energia elèctrica i el procediment de despatx en els sistemes dels territoris no peninsulars.
La nova norma dissenya el marc jurídic per a l'emmagatzematge d'electricitat en aquests sistemes, tant per a instal·lacions hibridades amb plantes de generació com per a instal·lacions independents (stand-alone).
Per primera vegada es publicarà el preu mitjà marginal de la generació en els sistemes canaris, introduint un mecanisme de mercat que permetrà a les instal·lacions d'emmagatzematge competir directament amb els preus de les centrals convencionals que utilitzen combustibles fòssils.
El Ministeri va explicar que el projecte de Reial Decret estableix un esquema de despatx en què, per a les bateries stand-alone, l'operador del sistema determina el seu funcionament a partir d'un senyal de preu destinat a incentivar la inversió.
En el cas de les bateries associades a plantes fotovoltaiques i eòliques, l'incentiu serà l'anomenat factor de buit tèrmic, que promou la injecció al sistema de l'energia emmagatzemada en els moments en què es requereix una major aportació de generació fòssil per cobrir la demanda.
Major estabilitat d'ingressos per a la generació renovable
El projecte incorpora a més una reforma rellevant: la substitució del preu diari actual pel preu mitjà del mercat elèctric peninsular de l'últim any mòbil com a referència per retribuir la generació renovable.
Amb aquesta modificació, el Ministeri considera que "s'aporta major previsibilitat d'ingressos, s'incentiven noves inversions, i s'evita que les centrals no produeixin quan el preu peninsular és nul o negatiu, tot i que en els territoris no peninsulars estarien reduint generació fòssil, amb el subsegüent estalvi total".
El secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, va subratllar que, amb aquest paquet de mesures, es continua "aprofundint en la transició ecològica més enllà de l'Espanya peninsular, potenciant la integració de renovables i ajudant a reduir la dependència energètica exterior".