L'Ibex 35 ha tancat aquest dimecres amb un retrocés del 0,05%, fins als 20.204,40 punts, després d'haver començat la jornada en positiu i d'arribar a superar de nou els 20.280 enters. L'índex espanyol es manté, malgrat el lleuger descens, molt a prop dels seus màxims històrics.
La principal referència de la sessió ha estat el dada d'inflació dels Estats Units. L'IPC es va moderar al juliol fins al 3,4% interanual, una dècima menys que al juny, mentre que els preus van augmentar un 0,1% respecte al mes anterior. La inflació subjacent es va situar en el 2,5%.
La moderació redueix part de la pressió sobre la Reserva Federal, tot i que no despeja completament l'escenari per a setembre. Els mercats van retallar les probabilitats d'una nova pujada de tipus després de conèixer el dada, però la persistència de la inflació energètica continua sent un dels principals riscos.
Solaria, ACS i Sabadell encapçalen les guanys
Entre els valors amb millor comportament de la jornada s'han situat Solaria (+2,75%), ACS (+2,22%), Acciona (+1,61%), Cellnex (+1,48%), Banco Sabadell (+1,20%) i Unicaja (+0,85%).
L'avanç de Sabadell torna a situar la banca entre els suports de l'índex. Per al petit accionista, el sector continua especialment condicionat per les expectatives sobre els tipus d'interès: una política monetària menys restrictiva pot reduir progressivament els marges financers, tot i que també abarateix la financiació i alleugera el risc de morositat.
ACS, per la seva banda, prolonga el seu bon comportament en una jornada en què s'ha situat entre les principals pujades del selectiu.
Inditex i Repsol frenen l'Ibex
En el costat contrari, Inditex ha liderat les correccions amb una caiguda del 1,66%, seguida de Fluidra (-1,45%), Amadeus (-1,34%), Repsol (-1,14%) i Rovi (-0,94%).
La caiguda d'Inditex té especial importància pel pes elevat de la companyia dins de l'Ibex. Per a l'accionista minorista, el moviment d'una única sessió resulta menys rellevant que l'evolució de les seves vendes, marges i generació de caixa, especialment després de la forta revalorització acumulada pel mercat espanyol.
Repsol també ha acabat en negatiu malgrat que el petroli s'ha mantingut a prop dels 89 dòlars. El Brent cotitzava al voltant de 88,9 dòlars al tancament europeu, després de cinc sessions de forts avanços.
La reacció recorda que la cotització d'una petroliera no replica de forma automàtica el moviment diari del barril: també intervenen les expectatives futures sobre la demanda, els marges de refinament, el gas, les inversions i la remuneració al accionista.
L'energia segueix complicant la desinflació als EUA
Encara que l'IPC nord-americà s'ha moderat fins al 3,4%, els preus de l'energia continuen augmentant amb força: van pujar un 14,7% interanual al juliol, mentre que els aliments van avançar un 3%.
El dada és especialment rellevant per als mercats perquè un petroli persistentment car pot dificultar noves reduccions de la inflació i limitar el marge d'actuació de la Reserva Federal.
El mercat es troba així davant d'un escenari dividit: una inflació una mica més baixa redueix la necessitat de noves pujades de tipus, però la crisi energètica manté obert el risc que els preus tornin a accelerar-se.
Ormuz manté la pressió geopolítica
El estret d'Ormuz continua sent el principal focus d'incertesa per al mercat energètic. Donald Trump ha assegurat que els Estats Units mantenen el control "total" del pas marítim, mentre les autoritats iranianes condicionen la seva reobertura a un alto el foc més ampli, el llevament del bloqueig nord-americà i altres concessions.
L'absència d'un acord estable manté elevada la prima geopolítica incorporada al petroli. L'Agència Internacional de l'Energia ha revisat a més les seves perspectives per al mercat en un escenari condicionat per les dificultats per normalitzar el trànsit i pel descens de les reserves.
Per als inversors de l'Ibex, l'evolució d'Ormuz pot produir efectes oposats: un petroli car pot afavorir determinats negocis de Repsol, però perjudica a companyies intensives en combustible i eleva els riscos inflacionistes per a tot el mercat.
El cas Antin afegeix una nova referència per a les renovables
La jornada també ha deixat una novetat judicial relacionada amb les energies renovables espanyoles. Un tribunal federal del Districte de Columbia ha permès avançar en l'execució als Estats Units de l'arbitratge del denominat cas Antin, relacionat amb els canvis realitzats per Espanya en el règim de primes a les renovables.
La decisió permet als creditors cercar actius espanyols en territori nord-americà i registrar la sentència en altres districtes judicials. El procediment té el seu origen en les inversions realitzades per Infrastructure Services Luxembourg i Energia Termosolar i en l'arbitratge posterior plantejat sota el Tractat de la Carta de l'Energia.
L'assumpte introdueix una referència addicional per a un sector que aquest dimecres, tanmateix, ha registrat un comportament borsari positiu, amb Solaria liderant l'Ibex.
Europa també tanca en negatiu
El to lleugerament baixista s'ha estès a les principals places europees. Londres ha cedit un 0,10%; París, un 0,46%; Fràncfort, un 0,23%; i Milà ha acabat pràcticament plana, amb un descens del 0,01%.
La reacció mostra que el dada d'inflació nord-americana, malgrat moderar-se, no ha estat suficient per mantenir les compres que van dominar les primeres hores de negociació. L'Ibex també va perdre l'impuls inicial i va acabar la jornada amb un retall mínim.
En renda fixa, la rendibilitat del bo espanyol a deu anys s'ha situat en el 3,599%, pràcticament sense canvis respecte al dimarts, mentre que la prima de risc s'ha mantingut al voltant dels 44 punts bàsics.
El euro també ha registrat moviments reduïts davant del dòlar i s'ha situat al voltant dels 1,154 dòlars.